dissabte, 29 de novembre del 2014

"HOY SALE EL SOL"




Aquesta entrada està dedicada a tots aquells xiquets i xiquetes que pateixen un càncer, una malaltia molt dura que cap nin hauria de patir però, que gràcies a la seua alegria i les seues ganes de viure, molts de xiquets arriben a superar.

La cantant Chenoa, amb la cançó titulada “Hoy sale el sol ”, ha gravat un vídeo en el Hospital Son Espases per tal d’ajudar als xiquets que pateixen aquesta malaltia. Si visualitzem el vídeo, estarem generant un petit donatiu per a col·laborar en la causa. Com més visites tingue el vídeo, més serà l’aportació així que us animo a fer clic!


divendres, 21 de novembre del 2014

L'ALTRA CARA

...DE LA MONEDA



Després de l’entrada anterior on parlava de la publicitat basada en valors, avui vull mostrar-vos una altra visió: la publicitat sexista.

Se suposa que avui en dia, el tema de la igualtat de gènere ja està més que assumit i que les dones tenim el mateix drets que els homes i que, com no, ens mereixem un respecte. I aquest respecte ha de ser en tots els àmbits: en el familiar, en el professional i també en el publicitari.

Que la dona sigue presentada com un objecte per tal de vendre un producte és un insult. Així de clar. Ho consideraria de la mateixa manera si fora l’home l’objecte de l’anunci. Tots som persones i no podem ser emprats pels publicitaris com una mercaderia més.



Hi ha moltes maneres de presentar un producte als consumidors. La única cosa que necessitem és ser creatius i no caure en estereotips que no ajuden a avançar com a societat.


La marca AXE es caracteritza per caure en aquest tipus de publicitat sexista i encara que els seus anuncis han estat criticats durament, crec que els publicitaris no s’han donat per al·ludits i continuen realitzant aquest tipus de publicitat on les dones “cauen com a mosques” davant els homes que empren aquest desodorant, i “no com a àngels” que els el que ens volen fer creure.


De vegades, els seus anuncis són més subtils però, el fons és el mateix: l’atracció “desmesurada” que senten les dones per aquells homes que empren Axe.


Però, no contents en utilitzar-la per a publicitar el seu desodorant, empren la mateixa tècnica per a mostrar altres productes de la marca com ara el gel de dutxa.


Sincerament, crec que els responsables d’aquesta marca s’haurien de plantejar una altra manera de mostrar els seus productes al consumidor i si no és així, els propis consumidors haurien de preguntar-se si és correcte comprar els productes d’una marca que denigra tant a la dona i la converteix en un objecte sexual. Si els empresaris i els publicitaris no actuen amb responsabilitat, som els consumidors els que hem de prendre la iniciativa.

diumenge, 16 de novembre del 2014

La publicitat i els VALORS


L’entrada d’avui m’agradaria poder repetir-la més vegades. Anuncis com aquests ens demostren que la publicitat pot ajudar a forjar valors i no només vendre productes. Què hi ha anuncis on la superficialitat no té cabuda i on els sentiments són el vertaderament important. Avui vull mostrar-vos l’anunci que ha preparat Loterías y Apuestas del Estado per a la campanya de Nadal.


Un anunci que m’ha emocionat, que des del primer minut he compartit la vida amb el protagonista, que m’he entristit quan me n’he adonat que no havia comprat el dècim de loteria, que m’he ficat en la seua pell quan s’ha sentit mal per oblidar-se de comprar-lo, que l'he acompanyat durant el trajecte de la seua casa al bar del barri al que va tots els dies sentint el fred en els seus peus al xafar la neu i...amb el qual he plorat al veure cóm el propietari del bar (Antonio) li havia guardat la seua participació amb tota la generositat que el caracteritza... perquè sí, perquè el món està ple de persones meravelloses que empatizen amb els problemes dels altres, que es preocupen per la gent que l’envolta, que són capaços de compartir les alegries però, també les penes...

Avui la publicitat ha mostrat, a través d’aquest anunci, que no tot són males notícies, que no tot el món és superficial, que hi ha molta gent amb valors que forma part del nostre dia a dia. Qui no té almenys un Antonio en la seua vida? Avui aquesta entrada està dedicada a totes aquelles persones que en el seu dia a dia ajuden a altres sense demanar res a canvi.


dimarts, 11 de novembre del 2014

Entre línies...



La segona làmina per a el nostre àlbum scrapbook és amb línies. Els resultats poden ser infinits. Només heu de pensar quina foto voleu posar i fer el paper decoratiu en relació a la imatge.

La línia podem definir-la com un punt en moviment. Les línies són simples quan es realitzem amb un sol traç però, també trobem les línies compostes que estan formades per dues o més línies rectes o corbes.

Línies trencades: són aquelles que estan formades per fragments de línies rectes.





Línies ondulades: són aquelles que estan formades per fragments de línies corbes.
 



Línies mixtes: són aquelles que estan formades per fragments de línies rectes i línies corbes.



Les línies, siguen del tipus que siguen, poden realitzar-se en diferents direccions: línies horitzontals, línies verticals i línies obliqües.

Línies horitzontals
Línies verticals
Línies obliqües


Els dibuixos anteriors són esquemes per tal que enteguésseu els tipus de rectes però, en realitat, si li dediqueu temps a pensar cóm fer la làmina, us poden sortir resultats tant creatius com els que us mostro a continuació.

Si escolliu emprar línies trencades, podeu donar molta varietat depenent del color o colors que utilitzeu per pintar-les.

Imatges via google


La manera més simple de fer la làmina és escollint només un tipus de línia però, també podeu decidir, utilitzar un tipus de línia en diferents direccions o utilitzar diferents tipus de línies en la mateixa làmina. Tot això dependrà de la foto escollida.

Imatges via google

També podeu introduir algun element per tal d’acabar la composició i donar-li un toc més original.

Imatges via google


I per últim us mostro el meu disseny personal per a l’àlbum que estic preparant per a Andreu i Bernat. En aquest cas és la temàtica dels viatges i, més concretament, els viatges amb cotxe.


Com podeu veure, he escollit les línies rectes que fan referència a les línies que senyalitzen les carretes i he col·locat una línia horitzontal discontínua que trenca amb la verticalitat d’aquestes i introdueix un element diferent a la composició.

Vingaaaaaaaaa, a pensar!
 


dimarts, 4 de novembre del 2014

ELS MEUS ALUMNES I LA CREATIVITAT



L’objectiu amb el qual va nàixer aquest bloc era donar idees als meus alumnes d’Educació Plàstica i Visual per tal de poder ampliar coneixements fora de classe. Encara que després, en el bloc s’han anat introduint altres temes que tenen com a objectiu la reflexió o simplement donar pautes per a l’elaboració de les làmines de classe.

Aquest entrada que publico avui em fa molta il·lusió. És una entrada d’un treball realitzat per una alumna meua de l’any passat: n’Irene. En les meues classes sempre m’agrada recalcar que tot el món pot ser creatiu. No importa no tenir una gran destresa en el dibuix, les habilitats s’aprenen. O és que tots sabíem caminar al néixer?

Avui vull mostrar-vos, amb el permís de l’autora, un regal molt personalitzat que ha fet per als seus cosins que acaben de néixer i als seus oncles. Ja li he dit moltes vegades però, vull fer-li aquest petit homenatge amb aquesta entrada, perquè el resultat és increïble i el detall em sembla preciós.

El regal consta de dues parts. La primera part està formada per dues targetes de felicitació per las seus oncles per tant celebrar tant grata arribada. El disseny està realitzat amb washi tape, unes cintes decoratives i de multitud de colors que podeu trobar en botigues de manualitats. (Si voleu saber més sobre el tema us deixo l’enllaç a aquesta entrada del bloc: http://plastidekor.blogspot.com.es/2014/04/missatges-washitape.html)



La segona part és el regal per als xiquets. El detall consisteix en dues lletres de cartró folrades amb llana. Per a la seua realització s’han seleccionat els colors escollits per a la seua habitació: el blau i taronja. El blau s’ha emprat per a la realització de les lletres i el taronja per als detalls (fulles i flor).



Com podeu veure el resultat és espectacular. He de dir que per ser les primeres lletres que ha fet Irene li han sortit molt bé. Què quin és el truc? La paciència, les ganes d’aprendre i el interès per fer una feina ben feta.

Aquí us deixo el resultat final:



 Una vegada més, enhorabora Irene!

diumenge, 19 d’octubre del 2014

La vie en rose



Avui dia 19 d’octubre, com cada any, se celebra el dia mundial contra el càncer de mama. De vegades, he sentit opinions que critiquen el fet de reduir una malaltia a un dia en el calendari. A mi, aquestes iniciatives em semblen bé. Està clar que donar-li un dia no ajuda a superar-la però, sí que ajuda a fer-la més present, més visible ja que estic segura que tots tenim o hem tingut algun familiar, amic o conegut que l’ha patida. És molt important una detecció precoç de la malaltia per tal que les possibilitats d’èxit augmenten i aquesta es pugue superar.

Cada vegada més la gent participa de manera més activa en la lluita. Són moltes les iniciatives amb les quals s’intenten recaptar diners com ara les conegudes carreres solidàries que es realitzen en moltes de les nostres ciutats per tal d’ajudar a combatre aquesta malaltia.

www.noticiasdenavarra.com
Cada vegada més les entitats, administracions, etc, intenten mostrar-se solidàries amb les persones que pateixen aquestes malalties. Encara que allò que més interessa són els ajuts econòmics per tal de seguir investigant i tenir recursos per a poder combatre-la, últimament s’estan veient aportacions simbòliques que ajuden a les dones a veure que no estan soles en aquesta lluita, que tenen el suport de la societat. Un exemple molt bonic del que estic dient és veure com molts edificis i monuments emblemàtics d’arreu del món s’han tenyit de rosa en aquest dia per solidaritzar-se amb elles.

1. La torre Agbar (Barcelona) / 2. El Parlament (Ottawa) / 3. La Casa Blanca (Whashington) 4. El Cristo Redentor (Río de Janeiro) / 5. La piràmide de Yucatán (Mèxic).



I la publicitat també ha de fer la seua aportació en aquest tema conscienciant de la importància que té autoavaluar-se per a fer una detecció precoç de la malaltia per tal de tenir més possibilitats de superar-la.


Vull mostrar-vos una campanya publicitària de l’any 2010, realitzada por la agencia DDB Group en Singapur per a la Breast Cancer Fundation. Aquesta campanya consta de tres anuncis en els quals s’utilitza el cos d’una dona per a emetre el missatge. L’objectiu és conscienciar a les xiques de la importància de fer-se de manera regular auto-exploracions per tal de detectar qualsevol anomalia que ens pugue advertir que alguna cosa no funciona.

L’artista Andy Yang Soo Kit va realitzar tres il·lustracions diferents amb la tècnica del body paint que ens fan reflexionar sobre el que realment és important i quines són les coses més supèrflues. 


La campanya, que va destinada a xiques joves, fa una pregunta molt clara:

Are you obsessed with the right things?
Estàs obsessionada amb les coses que realment importen?

De sobra sabeu, que la majoria de les xiques joves estan molt preocupades pel seu físic però, realment és això el que importa?

En la primera il·lustració es tracta el tema de les imperfeccions i concretament, el tema de l’acne. Tenir grans és una qüestió d’adolescència. Encara que les marques de cosmètics ens vulguen vendre la idea de rostres perfectes, tots sabem que les imperfeccions existeixen i que no s’han de veure com una cosa negativa sinó més bé una característica més que fan a les persones úniques i diferents. Algunes com els grans s’aniran atenuant amb el temps i d’altres, ens acompanyaran sempre.


En una altra il·lustració es tracta el tema dels cabells llisos i perfectes. Això em recorda els anuncis d’una marca que parlen de “cabells encrespats” com si fora una gran desgràcia.


I finalment, un tema que també preocupa molt com ara el pes. La publicitat ens bombardetja amb imatges de cossos perfectes que la majoria de vegades són fruit de programes de retoc d’imatges per tal de vendre’ns productes amb els quals aconseguirem una figura esvelta. 

I si no era suficient haver de sofrir la publicitat de tots aquests productes “miraculosos”, les empreses ens ofereixen d’altres amb els quals podrem simular la perfecció que ens prometien els productes anteriors. La nova gama de productes push up en són un exemple.


En un futur, m’agradaria veure campanyes més constructives com l’anterior, deixant a banda eixa perfecció que la publicitat comercial intenta vendre’ns cada dia.
 



dimecres, 15 d’octubre del 2014

L'aniversari d'Andreu i Bernat (2a part)



Després d’explicar-vos cóm havia organitzat la festa dels xiquets, em quedava explicar-vos els detalls que vam rebre per part de familiars.

Tenia molt clar que en la 1a festa d’aniversari d’Andreu i Bernat, els faria unes corones ben xules que combinessen amb el tema i colors escollits però, la tia Irene se’m va avançar i ens va enviar tot un kit d’aniversari per a Andreu i Bernat. No podeu imaginar-vos la meua sorpresa! Irene és psicòloga però, com ara podeu comprovar, és molt enginyosa i la veritat és que va ser tot un detall. Ja us he comentat moltes vegades en classe tots podem ser molt creatius i que la pràctica és molt important per tal d’aconseguir-ho.



Com podeu veure, es tracta d’unes corones que podrem utilitzar en pròxims aniversaris ja que els números són intercanviables i la tia Irene els ha dibuixat i retallat tots.

Després, la iaia Isabel també els va fer un pastís (no comestible) amb goma eva. El pastís els el va donar aquest estiu durant les vacances i els vaig fer moltes fotos divertides amb les corones i el pastís. 



Com podeu apreciar a la foto, està totalment personalitzat amb els seus noms. Ens va encantar encara que crec que Andreu s’haguera estimat més un pastís comestible, ja, ja.


I vosaltres, cóm celebreu els aniversaris?