dimarts, 5 de febrer del 2013

FELICITAT



Ahir em vaig trobar amb una alumna de batxillerat de fa dos anys: na Paula. Era una de les alumnes de l’assignatura d’informàtica que dono en el batxillerat artístic. Ens vam saludar i em va contar que està molt contenta perquè enguany ha començat la carrera d’educació infantil en la UIB.

Imatge de blog alternativo
M’ha alegrat molt veure-la i parlar amb ella del què estava fent. Sempre m’agrada trobar-me al cap d’uns anys amb ex-alumnes  i què em conten cóm els va tot.

Aquesta entrada no parla de l’assignatura sinó de sentiments perquè, afortunadament, els professors també som humans (encara que de vegades no us ho semble) i, per tant, també ens emocionem. I jo avui m’he emocionat perquè aquesta alumna en concret m’ha donat les gràcies per tot allò que li vaig ensenyar en les classes. I això em reconforta i em fa sentir bé.

Vull que sàpigueu que m’ho passo molt bé amb vosaltres i, encara que de vegades he d’enfadar-me, m’encanta estar amb vosaltres. M’encanta fer-vos classe. M’encanta comentar coses. En definitiva, m’encanta ensenyar però el que més m’agrada, encara que de vegades no sigueu conscients, és que vosaltres també m’ensenyeu a mi.

MIL GRÀCIES

diumenge, 3 de febrer del 2013

ESCALES MONOCROMÀTIQUES



Com que heu acabat la làmina de les escales monocromàtiques, crec que és el moment de comentar-vos algunes aplicacions pràctiques i divertides sobre el tema. 

Isabel Cogollos © 2012

Aquí van dos exemples que resulten originals i que podeu fer vosaltres mateixos a casa.

1. Punts de llibre. Com que el format de les escales monocromàtiques era horitzontal ja teniu el patró (per als despistats les mesures estan en el quadern de Plàstica!). Simplement heu d’escollir un color dels llapis de fusta aquareables que us agrade i pintar l’escala. 

Isabel Cogollos © 2012

Si voleu que no es note la direcció del llapis podeu emprar un pinzell i un poc d’aigua per tal de difuminar el resultat.


Isabel Cogollos © 2012

Podeu emprar una de les làmines de classe i fer més d’una escala monocromàtica aprofitant el paper al màxim. Tindreu vàries escales que podreu emprar per a diferents llibres ( de lectura, de classe) o simplement fer un regal original.

Isabel Cogollos © 2012

Una vegada finalitzada la làmina, tan sols heu de retallar-les i obtindreu uns punts de llibre originals i fets per vosaltres mateixos. Animeu-vos i ja em contareu cóm han quedat!

2. Paisatges monocromàtics. Una altra opció és pintar diferents escales monocromàtiques per tal de retallar després cadascun dels rectangles i realitzar diferents composicions amb elles.

Podeu simular el so d’uns altaveus:

Isabel Cogollos © 2012

Podeu crear ciutats de gratacels:

Isabel Cogollos © 2012
O simplement fer composicions abstractes:

Isabel Cogollos © 2012

La que més us agrade, podeu convertir-la en un quadre per a la vostra habitació.

Isabel Cogollos © 2012

Espero les vostres idees sobre el tema.



divendres, 1 de febrer del 2013

CONSELLS PRÀCTICS A L'HORA DE COMPRAR-NOS UNES ULLERES


Motiu de la compra:
Necessito unes ulleres noves perquè se m’han trencat les que tenia, perquè m’he de canviar els vidres, perquè he anat al oftalmòleg i m’ha dit que necessito portar ulleres...

1r criteri:
Les ulleres les necessito per veure millor, per tant, he de comprar-me unes ulleres amb vidres. Últimament s’han posat de moda unes ulleres que no entenc molt bé el seu ús. Diuen que són “fashion” però jo crec que són un poc “inútils” ja que la única cosa que pots aconseguir és caure per no veure bé. Sobretot si les acompanyes d’uns tacons com fa la Paris Hilton.

 
2n criteri:
Les ulleres s’han d’adaptar a la cara i als ulls de la persona, per tant, convé que no siguen ni massa grans ni massa xicotetes.

Imatge Face your manga
3r criteri:
Les ulleres han de ser boniques però, discretes, penseu que s’han de portar tots els dies i han d’anar en concordança amb l’estil de cadascú. Moltes vegades, ens deixem dur per la moda de temporada i després, durant el dia a dia, ens adonem que no ha estat bona idea comprar-nos eixes ulleres que tant ens van agradar en l’aparador.
Imatge de bigprints
4t criteri:
És important veure cóm ens queden posades. Moltes vegades ens fixem amb el o la model de l’anunci i no és el mateix.

El model va maquillat, per tant, no es veu cap imperfecció de la cara (encara que poden tenir cicatrius, taques o grans que es troben amagues per la quantitat de capes de maquillatge i pel posterior retoc de la fotografia amb l’ordinador).

Campanya Dolce & Gabana
A més, el fotògraf s’encarrega d’agarrar el perfil o la vista més idònia de la cara del model com podeu observar en els següents exemples.

Campanya de marca Vogue Estiu 2012
5è criteri:
Si no ens corre molta pressa esperar-nos a les rebaixes o esperar les ofertes ja que podem trobar descomptes considerables i estalviar-nos una bona quantitat.

Ens veiem en la pròxima entrada.

 

dijous, 24 de gener del 2013

LA PUBLICITAT TELEVISIVA



Últimament miro més la televisió i he tornat a reprendre una de les meues aficions: analitzar més detingudament els anuncis.

És important ser crítics amb allò que ens envolta. A llarg del dia tots rebem molts missatges per diferents vies de comunicació: periòdics, internet, ràdio, xarxes socials i com no de la televisió. Però quin és el contingut d’aquests missatges? És important saber interpretar-los per tal d’aprendre de tot allò que ens envolta. Jo ho faig constantment (sobretot amb els anuncis de cremes antiaging, com ja sabeu tots, je,je).



En aquestes últimes setmanes m’ha cridat l’atenció la campanya iniciada per la marca Multiópticas. Segurament molts de vosaltres heu vist algun dels spots televisius de la campanya. Si no els heu vist, aquí us deixo l’enllaç a la seua pàgina web on trobareu els 5 anuncis que la formen (És convenient que els mireu abans de llegir l’anàlisi!):http://www.multiopticas.com/

D’entre tots els anuncis vaig a parlar del de la professora. Una xica jove, morena, cabells llargs i amb serell. Fins aquí tot normal, crec que podeu conèixer a alguna professora amb aquestes característiques (m’equivoc?).

Títol de l’anunci: EN EL TRABAJO ME DISFRAZO DE NIÑA BUENA.

Campanya publicitària 2012 - 2013

Anem a analitzar una mica més el discurs de la professora:

“Tengo un tatuaje” (interpretació personal de la vostra profe de plàstica: No ho sembla, si vesteix molt normal: blusa i jaqueta de punt però, la minifalda de pell la delata, li dóna un aire diferent. És molt important observar tots els detalls).

“Soy profesora. Trabajo con niños” (interpretació personal de la vostra profe de plàstica: carai que jove és!).

“Me gusta el rock and roll desde que era pequeña” (interpretació personal de la vostra profe de plàstica: està bé, és un estil musical). A continuació simula el so d’una bateria per fer més gràfic el tema (tuf, tuff, tuff).

De repent s’arromanga la mànega i diu “Son flores. Hasta el hombro”. (interpretació personal de la profe de plàstica: guau quin senyor tatuatge! Què passarà si alguna vegada es cansa d’ell i vol llevar-se’l!).

“Me llegan hasta el hombro”. (interpretació personal de la vostra profe de plàstica: Sí, sí, tranquil·la, ho entès a la primera. No feia falta repetir-ho).

“Tampoco quiero que me juzguen. Por eso cuando voy a trabajar me visto de niña buena y lo escondo” (interpretació personal de la vostra profe de plàstica: Amagues un tatuatge que t’ocupa quasi tot el braç? I que passa quan ve l’estiu i fa calor? Portes mànega llarga?).

“Supongo que todo el mundo tiene que dar una cierta imagen, a veces, no?” (interpretació personal de la vostra profe de plàstica: correcte. Has de donar la imatge d’allò que eres sempre. Has de ser coherent amb els teus principis i idees. No es pot confondre donar una bona imatge amb tenir el comportament adequat a la situació en la que te trobes).

La veu en off de l’anunci acaba dient: “Cada persona és única por eso necesitas unas gafas creadas para tí y en Mò las tienes por 57 euros cristales incluidos. MÔ más de 1000 modelos sólo en Multiópticas.”

L’elaboració del missatge, en la meua modesta opinió, no ha estat acertat. Entenc que l’objectiu principal dels anuncis és vendre el producte que mostren, en aquest cas les ulleres però, les empreses haurien de plantejar-se cóm presentar el producte i no intentar enganyar el consumidor prometent-li coses que unes ulleres no poden donar: personalitat. Tots sabem que la nostra personalitat va més enllà d’aspectes físics o no? Què penseu?

Espero les vostres opinions sobre el tema.

dimarts, 22 de gener del 2013

TUTORIAL "BLOGGER"


L’altre dia us vaig dir que penjaria un minitutorial en el blog perquè encara queda algun alumne despistat que no sap que per fer comentaris en el blog ha de tenir un compte gmail.

També us vaig recordar que molts de vosaltres teniu comptes en alguna xarxa social, per tant, aquest procés està superat!

  
Entreu en la pàgina web de goggle: www.google.es


 
Polseu en la barra superior negra en “gmail” i s’obrirà una altra finestra en la qual podreu obrir el compte. Polseu sobre “crea un compte” que apareix dins un rectangle roig (part superior de la dreta).

Ompliu totes les dades que se us demanen en el nou quadre de diàleg que apareix en pantalla per tal de crear el nou compte gmail.



 
Recordeu que heu d’acceptar les condicions d’ús de google i realitzar els passos necessaris per finalitzar l'acció.


dissabte, 19 de gener del 2013

POCOYÓ i el Gangnam Style


He vist en youtube la versió que han fet de Gangnam Style els protagonistes de Pocoyó i m'ha semblat tant divertida que he decidit deixar-vos l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=69wfayIDhls

dijous, 17 de gener del 2013

L'EVOLUCIÓ DE LES MARQUES (2a part)


Un dels primers post del blog estava dedicat a les marques i cóm aquestes han canviat al llarg del temps. NORIT era la marca escollida i en aquella entrada us mostrava els exemples de cóm ha evolucionat l’envàs del detergent.

En aquesta nova entrada podreu veure els canvis que s’han produït en la seua publicitat. És interessant que observeu detingudament els anuncis mostrats a continuació per tal de poder analitzar el seu missatge.

En els seus orígens la publicitat tenia bàsicament com a objectiu informar de les qualitats dels productes que la marca oferia al comprador. Els primers anuncis eren il·lustracions en les que la marca informava al consumidor sobre la funció principal del producte. 

 

A mesura que avancen les tècniques de reproducció i apareix la fotografia, els anuncis canvien: apareixen dones de carn i óssos que mostren els resultats obtinguts utilitzant Norit. L’extensió del text és suficientment llarga per tal que el consumidor pugue informar-se de les propietats del producte llegint l’anunci.

 

En anuncis televisius de la marca les protagonistes segueixen sent dones i inclús xiquetes que utilitzen el producte per a rentar la roba de les seues nines.


En l’actualitat els anuncis de la marca han canviat molt i és la mascota de la marca (el conegut “borreguito”) el protagonista de l’anunci. Els textos són més reduïts i pràcticament no es parla de les propietats del detergent.


Tots els meus alumnes sabeu que en classe de vegades hem analitzat anuncis publicitaris i hem fet comentaris sobre el missatge que ens intenten transmetre. M’agradaria que pensésseu en el paper de la dona en la publicitat de detergents i que em donésseu la vostra opinió sobre el tema.

Seria interessant que consulteu en internet el tema de la publicitat de detergents mitjançant cercadors com google.

Espero les vostres opinions.