Amb aquesta entrada finalitza la
mostra d’àlbums scrapbook d’aquest curs. Abans de presentar-vos aquest últim
treball, vull comentar que els àlbums que he publicat en el bloc són els
millors realitzats en quan a tècnica però, que tots i cadascun dels àlbums que
s’han realitzat en la classe estan formats per records i sentiments.
Dit això, passo a mostrar-vos un àlbum
que és impossible deixar-nos indiferent. Na Paula Hoyos de 1r d’ESO E és una
alumna feinera, amb bona actitud i ganes d’aprendre. Són coses que, com a
professora de plàstica, no em costa adonar-me’n però, hi ha una cosa de la qual
me n’he adonat quan m’ha entregat aquest àlbum: la seua maduresa.
Na Paula ha elaborat amb silenci un
dels àlbums de scrapbook més bonics que he tingut en les meues mans. La seua
història és especial i jo l’he viscuda des del principi amb molta intensitat.
Com podeu apreciar, cadascuna de les
fotografies escollides està acompanyada per elements que reforcen el seu
missatge.
El seu àlbum té moments molt tendres:
records per al seu pare que està present en tot l’àlbum i experiències viscudes
amb la seua germana i la seua mare.
Cada pàgina ha estat dissenyada amb
molta cura i cadascun dels elements utilitzats tenen la seua raó de ser. En
aquest cas notes musicals, pentagrames i una clau de sol ens recorda la seua
afecció per la música.
Els seus textos es presenten de manera
directa sobre la pàgina amb la única companyia d’un marc que l’envolta. El
washitape és un altre dels materials escollits per tal de decorar les pàgines
on s’ubica el text i li ajuda a organitzar els diferents elements dins de
l’espai.
Les fotos amb la seua germana recorden
moments divertits que han compartit juntes i mostren la complicitat que tothom
espera trobar en els seus germans. A mi, personalment, m’encanta veure aquests
moments ja que sóc filla única i no he pogut experimentar-ho.
Un àlbum ple de detalls, de records i
de moments que a bon segur són un regal per las ulls de qui el mira.
Paula has d’estar molt orgullosa del
teu àlbum perquè has fet un treball molt emotiu que m’ha emocionat. Sé que si
no canvies d’opinió seràs una infermera fabulosa perquè reuneixes totes les
qualitats necessàries per a ajudar a la gent i, si canvies d’opinió no passa
res, segur que coneixent-te ho faràs genial.
Enhorabona!
Hola Isabel !!!
ResponEliminaPerdona per haver contestar-te tard.
Aquest curst a estat i sera inolvidable per jo.
M'ha agradat molt fer aquest album .
Jo antes pensaba q sa plastica era nomes pintar i dibuixar , de fet era aixo lo a feiem a sa escola pero gracies a tu me adonat q es divertit i si te agrada com es el meu cas pots fer coses molt boniques.
Gracies , esper q haguis pasat bones vacances amb els teus fills
Besets😘
Hola, Paula!
EliminaQuina alegria saber de tu! M'agradat molt el teu comentari, ja sabeu que per a mi és molt important la vostra opinió perquè m'ajuda a millorar en la meua feina. Estic molt contenta que t'haja ajudat a veure la plàstica d'una altra manera. També és cert, que el canvi entre els treballs que feu en primària i els que feu en secundària és gran perquè són dues etapes diferents que requereixen coses distintes i acordes amb la vostra edat.
Estic molt contenta d'aquest any que he passat amb vosaltres perquè no només m'heu aportat coses en l'aspecte professional sinó que n'he aprés moltes a nivell personal. I això no té preu.
Molts besets, Isabel.
K chulo paula
ResponEliminaK chulo paula
ResponElimina