Arriba el Nadal i, com cada any, la
publicitat de perfums inunda les televisions. Les fragàncies, que no poden
olorar-se a través de les pantalles, impregnen els personatges dels anuncis,
que sofreixen canvis sorprenents a l’utilitzar-les. De debò tenen les colònies
aquest poder? Poden transformar la vida de les persones en un obrir i tancar
d’ulls? Jo creia que la seua funció era la de perfumar-nos.
Una altra vegada més podem apreciar
com la creativitat publicitària marca l’estratègia de l’anunci en funció d’aquí
va dirigit: homes o dones. Les marques de perfums ja acostumen a fer la versió masculina i femenina del mateix perfum per tal d'atraure als consumidors en funció del seu gènere i els seus gustos. La majoria dels anuncis de l'època nadalenca mostren el luxe a través de colors com ara el daurat, escenes romàntiques en gratacels i personatges amb roba elegant i glamourosa.
En alguns anuncis de les marques d'aquest sector, com per exemple Paco Rabanne, els perfums tenen la capacitat d’hipnotitzar a totes les
dones que es troben al seu voltant i fer que caiguen rendides als seus peus
literalment.
És tant la capacitat de seducció, que
ninguna d’elles es resisteix a l’olor masculina (jo he contat un total de 8 dones). I
és aquí on m’indigno perquè, a més de presentar el personatge masculí com un
“mascle alfa”; les dones són representades com éssers fràgils, amb poca
personalitat i superficials que, abduïdes pel cos nu d’un home i "la seua
tableta de xocolata" és queden sense respiració al veure el tors del protagonista masculí.
En canvi, en els anuncis de perfum de
dona, es promou el model de “princesa” a través de la presentació del cos femení
amb vestits llargs i de festa (l’anunci de Julia Roberts n’és un exemple clar
del que estic dient) on la fragància dóna a la dona eixa "felicitat" que no
tenia. De debò les dones som així? Doncs jo no em veig representada.
Tots tenim un paper important
en la societat i una responsabilitat, la publicitat té com a objectiu vendre
productes però no a qualsevol preu. Alguns publicitaris empren els homes i les
dones com a objectes i els cosifiquen de tal manera que els converteixen en éssers superficials menyspreant altres aspectes humans com l'intel·lecte.
Crec que, de vegades, els creatius publicitaris i els responsables de les marques que empren la publicitat com a mitjà per tal d’arribar al consumidor, cauen en la facilitat d’estereotips amb els quals ens intenten vendre una “felicitat irreal” ja que, malauradament, un perfum per si a soles és incapaç de canviar-nos la vida. I això és el que hem de tenir clar, nosaltres som els únics que podem crear i modificar el nostre futur i, per tant, la nostra vida. No hi ha cap poció màgica al respecte. El secret resideix en nosaltres mateixos.
I a vosaltres, alguna colònia us ha canviat la vida?
