Hola! Hi ha algú?

Després d’un mes d’inactivitat forçada en el bloc per la tesi, la vostra professora de plàstica torna al món “bloggeril”. Esteu atents perquè la setmana que ve hi haurà una nova entrada!

La "naturalitat" del photoshop

A bon segur tots coneixeu el “photoshop” però, per si de cas encara hi ha algú que no ho sap, dir-vos que és un programa de retoc d’imatges que s’utilitza per millorar fotografies. Segurament vosaltres, que esteu molt al dia en tema de les tecnologies, ja teniu alguna aplicació en el mòbil amb la que apliqueu diferents filtres a les vostres fotos.

En l’àmbit professional aquest programa s’utilitza per millorar fotografies realitzades amb poca llum, contrastar els colors o simplement crear efectes visuals com podem apreciar en  alguns dels següents exemples:

www.todotutoriales.com

sepiastral.blogspot.com.es

El problema comença quan, amb l’excusa de la millora, es distorsionen les imatges començant a mostrar resultats poc creïbles. Suposo que tots haureu vist la portada en la qual apareixien dues famoses (Carmen Martínez Bordiu i Isabel Presley) i haureu pogut comprovar que les seues cares són més pròpies de dues joves de 15 anys que dues senyores de 63 anys, edat que tenien en setembre de 2014 quan va fer el reportatge. En aquest cas la manipulació, sense tenir informació de primera mà, crec que haurà estat consentida i aplaudida per les dues participants en un intent de ser “eternamente joven”.

El cas és que hi ha altra gent honesta i amb uns principis clars que denuncia aquest tipus d’actes. L’actriu Inma Cuesta és una d’elles. A través del seu compte en instagram explica el seu malestar al comprovar el retoc exagerat del seu cos en la imatge de portada de la revista “El Dominical”.

Personalment, estic totalment d’acord amb ella. Aquesta necessitat de crear belleses irreals i cossos impossibles destrueixen tota la personalitat amb la que les persones naixem i que, a mesura que anem celebrant anys, anem configurant.

I la pitjor part (no sé perquè serà) sempre ens la portem les dones que som l’objecte d’aquestes transformacions. Realment és tant important la perfecció física?

Espero els vostres comentaris sobre el tema.

Escales monocromàtiques 3r d'ESO

Com ja us vaig dir heu de fer tres proves de color diferents del disseny que heu realitzat. Us deixo un exemple de cóm han de ser les escales monocromàtiques per tal que us fésseu a la idea de les gradacions.

Isabel Cogollos © 2012

Depenent de la fotografia escollida per a aquest treball haureu de combinar colors diferents.

Isabel Cogollos © 2012

Recordeu que les proves de color han d'estar fetes per al dia 13 d'octubre.

Ànims!

Figures geomètriques 1r d'ESO

Com ja sabeu el tema de la primera làmina, us deixo l’enllaç a l’entrada que vaig fer el curs passat sobre el tema per tal de donar-vos idees sobre el que he de fer. Si feu clic aquí podreu visualitzar l’entrada. El disseny de l’objecte i les composicions són per tal de donar-vos idea no per a que ho copieu. Així que us animo a fer els vostres propis dissenys original per tal que l’àlbum scrapbook sigue un èxit!

Bon cap de semana!

Benvingut setembre!

Hola a tots i totes!

Pràcticament ha passat un mes des de la última entrada. La vostra professora de plàstica ha tingut un mes de setembre molt intens... Ara ja començo a respirar. Tots esteu col·locats en els vostres grups i la feina va reduint-se poc a poc.

De totes maneres, com alguns de vosaltres ja sabeu, aquest setembre és un mes important per a mi, un mes de projectes i també de reptes dels quals us parlaré més endavant.

Com que no vull que penseu que el bloc està inactiu i no tinc molt de temps per preparar noves entrades, us deixo una iniciativa que m’ha encantat i que estic segura que a vosaltres també us agradarà. És molt important visualitzar el vídeo fins al final pel seu missatge i per aportar el nostre granet d’arena a aquest labor tant important. Així que només em queda dir-vos:

FEU CLIC AL VÍDEO!

La creativitat by Paula

Amb aquesta entrada finalitza la mostra d’àlbums scrapbook d’aquest curs. Abans de presentar-vos aquest últim treball, vull comentar que els àlbums que he publicat en el bloc són els millors realitzats en quan a tècnica però, que tots i cadascun dels àlbums que s’han realitzat en la classe estan formats per records i sentiments.

Dit això, passo a mostrar-vos un àlbum que és impossible deixar-nos indiferent. Na Paula Hoyos de 1r d’ESO E és una alumna feinera, amb bona actitud i ganes d’aprendre. Són coses que, com a professora de plàstica, no em costa adonar-me’n però, hi ha una cosa de la qual me n’he adonat quan m’ha entregat aquest àlbum: la seua maduresa.

Na Paula ha elaborat amb silenci un dels àlbums de scrapbook més bonics que he tingut en les meues mans. La seua història és especial i jo l’he viscuda des del principi amb molta intensitat.

Com podeu apreciar, cadascuna de les fotografies escollides està acompanyada per elements que reforcen el seu missatge.

El seu àlbum té moments molt tendres: records per al seu pare que està present en tot l’àlbum i experiències viscudes amb la seua germana i la seua mare.

Cada pàgina ha estat dissenyada amb molta cura i cadascun dels elements utilitzats tenen la seua raó de ser. En aquest cas notes musicals, pentagrames i una clau de sol ens recorda la seua afecció per la música.

Els seus textos es presenten de manera directa sobre la pàgina amb la única companyia d’un marc que l’envolta. El washitape és un altre dels materials escollits per tal de decorar les pàgines on s’ubica el text i li ajuda a organitzar els diferents elements dins de l’espai.

Les fotos amb la seua germana recorden moments divertits que han compartit juntes i mostren la complicitat que tothom espera trobar en els seus germans. A mi, personalment, m’encanta veure aquests moments ja que sóc filla única i no he pogut experimentar-ho.

Un àlbum ple de detalls, de records i de moments que a bon segur són un regal per las ulls de qui el mira.

Paula has d’estar molt orgullosa del teu àlbum perquè has fet un treball molt emotiu que m’ha emocionat. Sé que si no canvies d’opinió seràs una infermera fabulosa perquè reuneixes totes les qualitats necessàries per a ajudar a la gent i, si canvies d’opinió no passa res, segur que coneixent-te ho faràs genial.

Enhorabona!

La creativitat by Alejandra

Ja arribem quasi a l'última entrega sobre els millors treballs de scrapbook a classe i aquesta entrada va dedicada al treball que ha realitzat n’Alejandra Riera de 1r d’ESO E.

N’Alejandra, des de principi de curs, va demostrar un gran interès en l’assignatura (cosa que t’agraeixo enormement perquè per a un professor és molt gratificant veure motivat a l’alumnat). Amb cada classe, la veia més feliç amb el projecte i amb moltes ganes d’aprendre i a mi això m’alegrava moltíssim.

D’entrada, allò que més destacaria del seu àlbum són les frases i els textos que acompanyen a cadascuna de les imatges. Mentre els llegia, em transmetien moltíssims sentiments viscuts que és una de les característiques en les quals es fonamenta el scrap.

Dedicar-li una pàgina al seu avi em sembla un dels homenatges més bonics que ha pogut fer-li.

En aquest àlbum hi ha molts dels records de la infantesa i Alejandra ha sapigut aportar-li el to divertit a cadascun d’ells personalitzant al màxim les pàgines que acompanyen a cadascuna de les imatges.

La combinació de colors es molt harmoniosa i correcta donant molta consistència a cadascuna de les imatges que configuren l’àlbum.

És un dels àlbums on més es mostren els sentiments de manera oberta. En aquesta pàgina podem veure algun dels seus viatges i, per la fotografia, podem percebre que Alejandra sap gaudir de cada moment que comparteix amb la seua família.

La varietat de colors donen varietat a l’àlbum, on hi ha moments per a tot, com el disseny que us mostro a continuació on la multitud de colors inunden el format per tal de donar alegria i compartir-la amb qui el mira.

Amb aquest àlbum Alejandra ha aconseguit recopilar imatges de la seua vida i també emmagatzemar sentiments. Com podeu veure, crear un àlbum scrapbook va més enllà de recuperar fotografies, es tracta de transmetre sentiments i emocions per tal de recordar-les sempre.

Enhorabona!