Diari d'estiu: PLUJA

Portem dos dies de pluja i estic segura que hi ha gent ho troba estrany. Ens hem “acostumat” a més mesos de calor que de fred i a anys on la pluja és més bé esporàdica arribant a convertir-se en una molèstia quan arriba. Quan era menuda, a meitat agost, apareixen les tempestes que ens avisaven que l’estiu s’acabava...La calor desapareixia i les jaquetes tornaven perquè refrescava.

A mi m’agrada la pluja. La primera raó és perquè és molt necessària per a que hi haja vida. També m’agrada perquè ens posa a prova. Perquè, de vegades, apareix de manera inesperada i trenca amb allò que tenim planificat o, simplement, ens fa més agosarats i ens atrevim a mantenir els plans malgrat ens xopem en l’intent. M’agrada la pluja perquè quan s’acaba ens deixa reflexes que, sovint, la realitat no ens deixa veure. En definitiva, m’agrada la pluja.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: BENIARRÉS

Anar a Beniarrés significa retrobar-me amb eixes amistats que, malgrat el pas dels anys, continuen sent igual de vertaderes i sinceres.

A Águeda la vaig conèixer de manera fortuïta quan me’n vaig anar a treballar a Palma i ella, juntament amb Pau, s’han convertit en persones imprescindibles en la meua vida. Hem passat dos dies amb ells i, amb més gent amb la que vam coincidir en Mallorca, i cada hora al seu costat serà inoblidable malgrat la distància física que ens separa.

Perquè quan eres adolescent l’amistat es viu d’una altra manera però, quan et fas gran, busques envoltar-te de persones que aporten pau a la teua vida, que et comprenguen tan sols amb una mirada i amb les que pugues ser TU, sense artificis. Perquè t’estimem tal i com eres.

Ens veiem en la pròxima entrada!

 

Diari d'estiu: PLATJA

Aquest estiu he anat dues vegades contades a la platja. Si bé és cert que quedar-me mirant la mar i sentir el soroll de les onades és un plaer per als meus sentits, no m’agrada nedar en ella. 

En aquesta publicació us mostraré altres obres de la pintora Elisabeth Lennie que ha realitzat amb la mar com a temàtica. Els tons blavencs continuen submergint-nos en l’aigua i la utilització de pinzellades clares i curtes segueixen aportant una gran lluminositat a les seues pintures.

https://www.elizabethlennie.com/

Si bé és cert que les imatges captades ens recorden a les obres mostrades en l’entrada anterior, els colors càlids comencen a tenir un gran protagonisme en algunes pintures d’aquesta sèrie. Tons rojos, ataronjats i rosats que transmeten la calidesa de l’arena i les tonalitats de la llum que canvien quan el sol comença a amagar-se. Escenes quotidianes d’un típic dia de platja que es gaudeix fins al capvespre assaborint un temps que es consumeix de manera molt diferent quan estem de vacances.

https://www.elizabethlennie.com/

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: PISCINA

La piscina és una de les opcions que tenim en estiu per a refrescar-nos d’aquesta calor tant intensa però, personalment, per a mi significa desconnexió.

Submergir-me en l’aigua és com connectar amb mi mateixa i oblidar-me per uns segons de tot allò que m’envolta. Em concentro en la respiració i en cada braçada deixant de banda totes les tasques pendents per fer i aquelles preocupacions que envaeixen la meua ment, sovint, de manera descontrolada.

Elisabeth Lennie és una pintora que m’encanta per com és capaç de transmetre amb cada traç lluminositat i profunditat a les seues obres. Les persones que apareixen en els seus llenços es configuren a través de pinzellades poc definides amb les que la pintora crea d’una manera màgica els seus volums i formes.

A continuació, us mostro algunes de les seues obres que tenen com a temàtica la piscina i que reflecteixen, amb molta precisió, la calma que sento quan estic en ella.

https://www.elizabethlennie.com/

Us deixo un enllaç d’un vídeo molt “short” on podreu veure-la treballant en el seu estudi.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Els colors d'Alma

Avui vull mostrar-vos l’obra d’una artista afroamericana: Alma Woodsey Thomas (1891 – 1978). Va nàixer en Columbia (Georgia) però, als 15 anys es va mudar amb la seua família a Washington degut als episodis de racisme que va sofrir en l’escola…

Imatge via Google

Com qualsevol artista, l’evolució de les seues obres és una realitat ja que les experiències viscudes al llarg dels anys, fa que les persones ens transformem produint-se canvis que, moltes vegades, es veuen reflectits no només a nivell personal sinó també a nivell professional.

Imatge via wikiart.org

En aquesta entrada us mostraré aquelles obres que a mi més m’han arribat pel seu colorit i la simplicitat de les seues formes endinsant-me en un món de color i traslladant-me a altres realitats.

Formes, que semblen tan simples com un cercle, es transformen en una explosió de color que poden transmetre des de l’alegria més absoluta (com em passa a mi amb la primera obra que apareix a continuació) a una solitud càlida i dolça com la imatge de tons ataronjats.

Imatges via Pinterest

A través de les seues pinzellades curtes i rectangulars, podem veure “entre línies” a través de la irregularitat de les seues formes. A mi m’agrada pensar en eixes cortines de tires que tenia ma mare en casa quan era menuda i que separaven la cuina del pati. Quantes vegades hauré jugat amb elles...

Imatges via Pinterest

Però també trobem obres on la horitzontalitat i la verticalitat es barregen i cobren sentit a través de l’ús de les gammes càlides i fredes amb les que podem fer les nostres pròpies deduccions del motiu de l’obra, com aquesta que us ensenyo a continuació. Per a mi, l’obscuritat i la tristor que em provoquen els tons blaus de les línies verticals es contraresta amb la calidesa del roig, taronja i groc reduïts a eixe petit orifici de llum que dona eixa petita esperança que totes busquem en algun moment de les nostres vides.

Imatge via Pinterest

A més de pintora, també va exercir durant 35 anys com a professora. La veritat és que veient com utilitza el color en la seua obra i, amb quina sensibilitat realitza cadascuna de les seus pinzellades, m’haguera agradat assistir a les seues classes. A bon segur, tenia una riquesa interior impressionant amb la que m’haguera sorprès gratament.

Imatge via Google

A continuació podeu veure, com una de les obres d’aquesta pintora, és una de les peces de la col·lecció permanent d’Art de la Casa Blanca.

Imatge via Google

A mi, veure la seua obra, m’ha alimentat l’ànima i és per això que he trobat oportú compartir-la amb vosaltres i animar-vos a realitzar les vostres pròpies creacions inspirant-vos en les seues pintures.

Imatges vis Pinterest

Podeu utilitzar el material que teniu per casa com ara cartolines, paper xarol o goma eva i, perquè no, atrevir-vos amb els pinzells i pintura! Els meus fills han vist com estava redactant aquesta publicació i els ha semblat bé provar de fer alguna cosa inspirant-nos en ella així que miraré de comprar uns llenços i a veure com enfoquem el tema. Recordeu que els pinzells han de ser plans...

Imatges via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: TRENCACLOSQUES

Avui un dels meus fills m’ha proposat fer un trencaclosques de manera conjunta. No és la primera vegada que ho fem però, el d’avui és especial. El vaig comprar en un dels meus viatges a Madrid que s’organitzaven en la facultat per a anar a veure ARCO, una fira d’Art Contemporani que se celebra anualment en aquesta ciutat.

Les peces que esteu veient tenen més de 25 anys i amb elles reproduirem uns de les meues obres preferides si arribem a completar les 800 peces que configuren aquest trencaclosques. Observant detingudament les peces, podríeu endevinar de l’obra d’art de la que estic parlant?

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: arena, mar i cel

La foto d’avui no és meua sinó del meu fill. L’altre dia vam anar a pegar una volta i vam parar a veure la mar que a mi, personalment, sempre em relaxa. Ell em va demanar el mòbil per a fer unes fotos i avui he decidit penjar una de les instantànies que va realitzar sota el títol que ell em va dir: “Arena, mar i cel”.

Veient la mar em vaig posar a pensar (com em sol passar sovint quan em trobo davant d’ella) i em van venir al cap eixos missatges dins d’una ampolla que apareixien en les pel·lícules que jo veia quan era menuda. Vaig visualitzar-los naufragant per la mar, sense arribar al seu destinatari, i em va donar llàstima que el seu destí fora desaparèixer... així que avui us porto una proposta molt original amb la que escriure missatges a la família i amistats garantint que arriben a les mans de les persones a les que van dirigits. La idea és dibuixar la nostra pròpia ampolla i escriure dins.

Imatge via Pinterest

Si bé és cert que en un principi, totes pensem en algun missatge escrit, us animo a realitzar un missatge més visual per tal de sorprendre a la persona que el rep.

Imatges via Pinterest

Si us atreviu, proveu a realitzar-lo amb la tècnica de l’aquarel·la ja que la interacció dels colors que es produeix a causa de l’aigua, afavoreix l’aparició de la imaginació i la capacitat de traslladar-nos a altres llocs en els quals no ens trobem en el present.

Imatge via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!