El títol d’aquesta entrada podria ser
una entrada sobre un dels meus postres favorits però no és el cas. Aquest títol
té a veure amb el dia que se celebra avui, com cada 19 d’octubre, sobre el
càncer de mama. El crep de mi vida és el títol d’un bloc on Vanessa Nueda narra i
conta la seua vida des que li diagnostiquen un càncer de mama.
En altres ocasions he parlat de les
campanyes gràfiques realitzades sobre el tema però avui vull mostrar-vos
com la protagonista d’aquesta història, a més d’afrontar amb valentia aquesta
malaltia, decideix crear un conte sobre les seues pròpies vivències per tal d’ajudar
als seus fills petits a entendre el que li passa i, al mateix temps, normalitzar
aquesta malaltia per tal que la seua família pugue seguir "en certa manera" amb
el seu dia a dia.
La il·lustradora Alba Barceló és l’encarregada
de narrar de manera molt gràfica i creativa la història de la protagonista. Encara
que podeu veure i llegir el conte de manera gratuïta si polseu aquí, enguany l’editorial
Tramontana ha publicat el llibre en paper i les imatges, a diferència de la
versió en pdf, estan en color.
Amb aquesta entrada he volgut fet un
petit homenatge a totes aquelles persones que han patit o pateixen aquesta malaltia
i als seus familiars que acompanyen als pacients en moments tant delicats.
Vist
que l’entrada anterior dóna per a moltes interpretacions, he decidit
desvetllar-vos quin és el tema de l’entrada. Fa unes setmanes vaig veure un
anunci en la televisió que em va fer pensar i vaig decidir que compartiria la
meua reflexió amb vosaltres.
En
un principi, sent un bloc de temes relacionats amb la plàstica és lògic que la
gent pense en realitzar alguna manualitat amb les lentilles. Qui no ha fet
alguna vegada alguna cara amb algun tipus de llegums? Que aixeque la mà qui no
ha fet.. (jajajaja).
Però
no és el motiu. Amb el permís de la meua alumna Margalida, recolliré unes
paraules de caire objectiu i informatiu que va posar en el seu comentari i que
ens serviran per a fer una breu introducció de la marca a la qual va dedicada
aquesta entrada:
“Llegums Luengo des
de 1921 ofereix llegums de "primera qualitat".
“Primera Qualitat”. Un bon argument per mostrar els seus
productes al consumidor. I així ho fa, la marca Luengo realitza un espot per a
que els seus productes arriben a un major nombre de consumidors i contracta una
agència de publicitat per tal que mostre el seu producte de “manera creativa”. I de quina manera es
demostra la creativitat? Doncs utilitzant un dels motius més emprats en la
publicitat a l’hora de vendre les marques: el sexe. Dóna igual si s’anuncia un
cotxe, una colònia o unes lentilles.
Imatges via Google
Els publicitaris han decidit que la sexualitat representada
a través de cossos nus i lleugers de roba és la millor manera d’aconseguir augmentar
la venda de llegums. I mira si ho han fet bé, que ja no només representen la
dona com a objecte de desig sinó que també utilitzen l’home. Ale, així ja tenim
igualtat de gènere i a les dones contentes perquè no hi ha cap tipus de
distinció entre homes i dones (Estic ironitzant...).
Imatge via Google
Doncs francament penso que no. Que ficar al mateix nivell
d’objecte sexual a homes i dones no és igualtat. Que la creativitat
publicitària hauria d’anar més enllà d’emprar el sexe com a reclam i que els
publicitaris haurien de ser més conseqüents amb els anuncis que realitzen.
Perquè TOTS tenim una responsabilitat amb i per la societat. Cadascú en el seu
lloc de feina pot ajudar a que les coses canvien i crec que la publicitat, un mitjà
que arriba a molta gent, hauria de ser molt més conscient de la importància de
crear anuncis més respectuosos i menys superficials.
Us recomano que primer mireu l’anunci i que després
llegiu l’anàlisi que he realitzat, des de la ironia, sobre un dels anuncis
realitzat en aquesta campanya de Llegums.
“Así somos las legumbres Luengo”.Apareix un xic menjant cigrons sense
camiseta. Una manera molt normal de menjar-se-les. Per cert, menjar en taula ha
passat a la història.
“Pura fibra”.Dues imatges defineixen el concepte
fibra. En la primera d’elles apareix una xica despertant-se de dormir i en la
següent un xic dins d’una banyera amb uns texans... Una pregunta: la banyera s’ha
convertit de repent en rentadora ?????
“Puro hierro”.Apareix un xic emulant a Popeye el Marino...El que
menjava espinacs per a estar fort...
Imatge via Google
“Una joya gastrónomica”.Atenció: les xiques som joies. No podrem
queixar-nos després d’aquest piropo...
“Que si no existiera, habría que inventarla”.“Toma
ya”... La primera imatge que acompanya aquestes paraules mostra les cames d’una
xica pujant d’un cotxe... Una postura molt real...Jo la practico cada vegada
que he de conduir...jajajaja).
“Actualiza tu concepto de legumbres”.Sí, sí, un concepte molt modern i d’acord
a la societat en la qual vivim.
Eslógan final: “Las legumbres de la generación
que se saltó las legumbres”.Aquesta frase donaria per a una classe de sintaxi segur...
Senyors creadors de les llegums Luengo, aquí una
telespectadora que quan anirà al supermercat i veja els vostres llegums,
recordarà la poca creativitat dels seus anuncis i escollirà una altra marca ja
que suposo que encara no he actualitzat el meu concepte de llegums...
Ara ja sabeu que farem en
el pròxim treball: cridar. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah. Aneu preparant-vos per a
cridar d’emoció, cridar d’alegria, cridar de sorpresa i cridar de terror!
Observant
els anuncis televisius, he arribat a la conclusió que, definitivament, les
dones hem nascut per ballar...jajajaja. Els que em coneixeu un poc ja haureu
notat el to irònic de les meues paraules però és que els publicitaris, a força
de repetir els mateixos paràmetres en els espots, creen una sèrie d’estereotips
femenins que no són gens reals. I, malauradament, hi ha gent que els
interioritza i els considera “normals “ i correctes.
Molts
de vosaltres podreu pensar: bé...els publicitaris anuncien les marques amb
alegria... no van a fer espots tristos sobre els productes que presenten ja que
ningú els compraria. És un bon raonament, que jo també entenc però, d’això a
mostrar contínuament dones excessivament primes, amb les seues melenes llargues
i que es passen tot el dia ballant... Només cal observant un poc al nostre
voltant per adonar-nos-en que la gent del carrer no sol ser així i que hi ha
molta més varietat de la que ens mostren els anuncis.
Crec
que la moda no entén de sexes i que tant als homes com a les dones ens agrada
sentir-nos bé. En l’àmbit publicitari són les dones les que resulten més
esclaves de la moda. El nou anunci del Corte Inglés és un clar exemple dels
anuncis que us comento. En aquest espot tan sols apareixen dos homes front a un grup
de dones-estàtua (molta casualitat no?) que comencen a ballar de manera
robòtica al sentir la música i que tenen el “poder” d’atrapar la tardor en les
seues mans. Dones amb un estil molt acurat, amb uns pentinats perfectes i la
roba ben col·locada que, ansioses per posar-se una roba més apropiada a
l’estació de l’any que hem començat, invoquen la tardor a través dels seus
moviments coordinats com si d’un embruix es tractés.
P.D.
Així i tot, vull dir-vos que, quan veig aquests tipus d’anuncis, no puc evitar
començar a ballar...jajajajaja.
Ha arribat agost i amb ell les esperades vacances que tant desitjava. Així
que el bloc tanca durant aquest mes per prendre un poc el sol (no sé si al
final ho aconseguiré jajajajaja), banyar-me els peus en la piscina, llegir
algun llibre, estar amb la família i sobretot DESCANSAR.
He de recuperar forces perquè amb el mes de setembre comença un curs nou
que espero estigue ple de CREATIVITAT. De totes maneres, he tingut una idea “instagramera” i si puc,
la última setmana faré un publicació especial.
