Dancing Queens

Observant els anuncis televisius, he arribat a la conclusió que, definitivament, les dones hem nascut per ballar...jajajaja. Els que em coneixeu un poc ja haureu notat el to irònic de les meues paraules però és que els publicitaris, a força de repetir els mateixos paràmetres en els espots, creen una sèrie d’estereotips femenins que no són gens reals. I, malauradament, hi ha gent que els interioritza i els considera “normals “ i correctes.

Molts de vosaltres podreu pensar: bé...els publicitaris anuncien les marques amb alegria... no van a fer espots tristos sobre els productes que presenten ja que ningú els compraria. És un bon raonament, que jo també entenc però, d’això a mostrar contínuament dones excessivament primes, amb les seues melenes llargues i que es passen tot el dia ballant... Només cal observant un poc al nostre voltant per adonar-nos-en que la gent del carrer no sol ser així i que hi ha molta més varietat de la que ens mostren els anuncis.

Crec que la moda no entén de sexes i que tant als homes com a les dones ens agrada sentir-nos bé. En l’àmbit publicitari són les dones les que resulten més esclaves de la moda. El nou anunci del Corte Inglés és un clar exemple dels anuncis que us comento. En aquest espot tan sols apareixen dos homes front a un grup de dones-estàtua (molta casualitat no?) que comencen a ballar de manera robòtica al sentir la música i que tenen el “poder” d’atrapar la tardor en les seues mans. Dones amb un estil molt acurat, amb uns pentinats perfectes i la roba ben col·locada que, ansioses per posar-se una roba més apropiada a l’estació de l’any que hem començat, invoquen la tardor a través dels seus moviments coordinats com si d’un embruix es tractés.

P.D. Així i tot, vull dir-vos que, quan veig aquests tipus d’anuncis, no puc evitar començar a ballar...jajajajaja.

I vosaltres, què penseu del tema?