Caixes... de llum

En casa tinc quatre Elfs. Dos m’acompanyen tot l’any, i els altres tan sols apareixen en desembre per a fer de les seues… així que, com podreu comprovar, estic ben distreta.

Els que tinc tot l’any, van tenir com a deures per Nadal una tasca “creativa”. Es tractava de fer un circuit elèctric on la tutora els “animava” a demostrar la seua creativitat realitzant un disseny que tingués un toc original.

En un principi, vam pensar en fer un edifici però, vaig pensar que havia de comprar tot el material per tal de realitzar la maqueta i que, després d’un temps, tenir un Empire State o un Fadrí en casa , acabarien deteriorant-se i anirien directament al fem. Així que els vaig dir als meus fills que, tal vegada, podríem realitzar una caixa de llum amb un marc de fotografies amb la temàtica que ells volgueren. D’aquesta manera, podríem convertir el projecte en un objecte amb el qual decorar alguna estança de casa.

Imatges via Pinterest

Després de la seua seua realització, he pensat que estaria bé fer un xicotet tutorial amb les fotos que vaig fer durant tot el procés per si us animeu a fer-ne un en casa. De fet, fa anys, vaig començar una sèrie d’entrades en els que explicava algunes de les manualitats que realitzàvem en casa així que si us animeu, podeu anar a les etiquetes (columna de la dreta) i polsar sobre “pràctica creativa” per tal de veure les entrades anteriors d’aquesta temàtica.

En primer lloc, hem de pensar quin és el tema que volem dibuixar. En el nostre cas, un va pensar en fer un paisatge i l’altre la Torre Eiffel. La meua recomanació és que, al principi, busqueu dibuixos senzills perquè després els heu de retallar i, de vegades, es complica la cosa... Amb el temps i amb la pràctica, podreu fer formes més complexes amb les quals demostrar les vostres habilitats. Penseu que en la simplicitat de les formes pot haver molta expressivitat.

Una vegada tenim el disseny, és convenient donar-li color amb retoladors diferents per tal de visualitzar millor a quina capa pertany cadascun dels elements dibuixats. En el nostre cas, vam emprar 3 colors diferents perquè la nostra composició tenia 3 capes de profunditat.

Una vegada dividit el dibuix per capes, vam emprar “paper de calc” per a dibuixar cadascuna de les parts sobre un paper més gruixat. Nosaltres vam emprar paper d’aquarel·la perquè té el gramatge idoni per a que el resultat sigue consistent i així evitar que es doblegue alguna de les parts més menudes o fràgils.

Com podeu observar en les següents fotografies, hem subjectat el dibuix amb dos clips per tal que no es mogue el paper de calc i, si us fixeu detingudament en la imatge, veureu que el dibuix està cap a baix. La raó és perquè, a l’utilitzar aquest sistema, la tinta que deixa sobre el paper al repassar per damunt amb llapis, sol embrutar-lo. Col·locant-lo a l’inrevés, aconseguim que la part “bruta” quede darrere i conservem la del dibuix original que també és molt important per tal de respectar la composició creada. A més a més. Si us fixeu, també hem col·locat el dibuix girat cap a baix per tal de conservar els elements en la seua ubicació original.

Per a que la imatge quede totalment reflectida damunt la superfície, us recomano “prémer” amb més intensitat a l’hora de repassar el dibuix per tal que totes les línies siguen visibles en el paper i així poder retallar de manera fidedigna el disseny original.

Una vegada tenim el dibuix per capes en tres papers diferents, hem de començar a retallar la silueta de cadascun dels elements amb molt de compte i tranquil·litat per tal d’aconseguir un resultat net i de qualitat.

Per al muntatge de les diferents parts, s’ha de col·locar algun element en els laterals i la part inferior per tal de donar certa distància entre ells i així donar eixa sensació de profunditat. En alguns vídeos que vam mirar empraven palletes però ho vam provar i, al ser circulars, trobava que produïen certa inestabilitat al resultat final així que, ens vam decidir per emprar un tros de “cartó ploma” que tenia per casa i vam començar a muntar el disseny que teníem pensat.

En el cas de la Torre Eiffel, al tenir unes formes més sinuoses, vam haver d’utilitzar cartó ploma en l’edifici per tal de mantenir correctament l’espai entre les diferents capes de la composició.

Una vegada muntat el dibuix per capes, vam decidir buscar-li un fons que dones un toc de color a la composició final. Com que m’encanta l’scrapbooking, sempre tinc papers decoratius per casa i vam trobar unes imatges de cels que s’acoblaven molt al dibuixos realitzats. Per al paisatge de les muntanyes es va escollir una nit estrellada i, per la Torre  Eiffel es va decidir agarrar un fons amb la imatge de la Lluna plena al darrere.

Després de muntar les diferents capes que configuraven la composició final, ens vam adonar que no podríem muntar part del circuït elèctric en l’interior del marc. La raó era que les bombetes, malgrat ser diminutes, es veien a simple vista la qual cosa li llevava gràcia al paisatge il·luminat. Aquí és on vam haver de cercar una solució “creativa” per tal de poder acabar d’una manera polida el projecte que havíem iniciat.

Vam buscar, entre les peces de cartró que tinc sempre en casa per si fem alguna manualitat, aquelles que tenien una grossària considerable per tal de donar consistència i profunditat a la part de darrere on se situaria el fons.

Com podeu veure en la següent imatge, vam retallar una espècie d’arcs per tal de poder posar la font de llum baix i així, a més d’amagar-la i que no quedés a la vista, poder il·luminar la estampa. Vam anar pegant cadascuna de les peces amb pegament de contacte i, com podeu observar en la última fotografia, el color marró del cartó li va donar un aspecte molt natural i harmoniós al resultat final.

Finalment, vam muntar el circuit elèctric de manera que, gràcies a la profunditat donada pels arcs realitzats amb cartró, es va poder col·locar la font de llum entre les capes del dibuix i el fons. Vam haver de fer una xicotet tall en la part inferior per tal de poder passar el cablejat i, com podeu apreciar en les imatges, vam poder il·luminar de manera totalment uniforme i ambiental el nostre paisatge inventat.

 A continuació, us mostro el paisatge realitzat per capes amb paper d’aquarel·la blanc i com canvia el seu aspecte a través de la il·luminació. És interessant veure com unes formes poden canviar a través d’un sistema de llum que les il·lumina en l’obscuritat. La nostra idea és col·locar-les en un lloc on poder il·luminar-les a la nit i així poder-les observar.

Nosaltres li vam donar llum però, també podeu fer-lo sense perquè el fet de fer el dibuix per capes ja li dona un aspecte diferent i original. Estem tant acostumats a veure dibuixos plans que, únicament, treballant les figures i deixant anar un poc la nostra imaginació, podem trobar exemples d’allò més interessants.

Us convido a provar a fer-ho amb una caixa de formatgets i amb cartolines de diferents colors i veureu del què sou capaços amb la vostra imaginació i creativitat. Podreu penjar-lo fàcilment en la vostra habitació o fer un regal personalitzat per a alguna persona especial i deixar-lo com un diorama.

Ens veiem en la pròxima entrada!