POSTUREO o REALITAT?

En estiu, amb més temps lliure, veig més la televisió. Enguany hi ha hagut dos anuncis que per a mi estan en la top list de l’estiu 2024 (jajajaja).

Fent les fotos del diari d’estiu, començaré amb l’anunci que m’ha fet reflexionar sobre la quantitat d’imatges que hem realitzat aquest estiu amb la intenció d’immortalitzar els moments viscuts i amb les quals, tal vegada, hem practicat eixe “postureo” que tant s’està generalitzant en la nostra societat...

Els publicistes investiguen les necessitats dels consumidors per tal que el producte que ens presenten sigue comprat. Les possibilitats que ens toque un premi són bastant reduïdes però, la gent confia en que algun dia siguen ells els afortunats i somien en poder sortir d’una vida laboral, moltes vegades, precària i poder donar-se el luxe de viure com fa la gent rica.

Imatge de l'espot de l'ONCE 

En un dels anuncis d’aquesta campanya publicitària se’ns presenten 3 personatges de diferents edats en situacions distintes però, que ens fan reflexionar sobre la “necessitat” de convertir els nostres somnis en realitat.

Imatges de l'espot de l'ONCE 

En la primera escena observem un home que, en un primer moment, sembla que estigue en alta mar conduint un vaixell. L’enquadrament d’un primer pla del personatge fa que tan sols poguem veure el cel ple de núvols i que albirem un poc el timó del vaixell en el qual es troba.

Imatge de l'espot de l'ONCE 

De sobte, la càmera va allunyant-se i ens mostra, a través d’un pla americà, que l’home en qüestió es troba dins d’un museu i que les seues ànsies de navegar li han jugat una mala passada.

Imatge de l'espot de l'ONCE 

En la següent situació, una xica amb ulleres de sol i un mocador en el cap sembla que estigue conduint un descapotable per la ciutat sense cap tipus de preocupació més que apreciar la brisa sobre el seu rostre.

Imatge de l'espot de l'ONCE 

Després d’aquesta primera impressió de la seua felicitat clavada en les nostres retines, la càmera torna allunyar-se per a descobrir-nos l’entorn real en el qual està succeint la història: un bus turístic.

Imatge de l'espot de l'ONCE 

En la tercera escena, trobem a un xic realitzant alguna tècnica de mindfulness en l’exterior d’una casa sobre una superfície rodona de palla. En posició invertida i amb els ulls tancats, podem percebre la seua serenitat gaudint d’un moment de tranquil·litat i pau interior envoltat d’una harmonia i serenitat encisadora. Com en les dues altres escenes, a mesura que la càmera s’allunya, podem observar altres elements que reforcen aquest missatge: la fusta del terra, la gespa que recobreix la zona del voltant, els coixins que hi ha al terra, la gerra amb suc de taronja natural, les impressionants vistes a un paisatge d’arbres i aigua... En aquest cas, la situació tant idíl·lica és una realitat gràcies al premi que el xic ha guanyat.

Imatges de l'espot de l'ONCE 

Amb el tema del “postureo”, l’ONCE ens diu quina és la diferència quan els nostres somnis es converteixen en realitat gràcies a la compra dels seus cupons.

Imatge de l'espot de l'ONCE 

Si bé és cert que l’objectiu final de la publicitat és vendre’ns bens i serveis, els missatges dels anuncis també ens poden fer reflexionar sobre algun tema en concret. És a dir, no només consumeix l’anunci aquell que compra cupons de l’ONCE. Qualsevol persona que estigue asseguda en el sofà mirant la televisió, està consumint l’espot tan sols pel fet de visualitzar-lo i, per tant, consumeix el missatge que hi ha en ell.

La presentació d’aquests tres supòsits m’ha fet pensar molt en com s’ha instaurat de manera quotidiana en la nostra vida la necessitat de mostrar la nostra felicitat a la resta del món. Un costum “provocat”, en certa manera, pel consum de la vida de certs influencers que, a través de diferents xarxes socials, ens mostren tan sols un trosset del seu dia a dia i en el que generalment “estan” feliços i contents. Quan en realitat, com a ésser humans que són, experimenten altres situacions de dolor i tristor com la resta de mortals i que són reduïdes a l’esfera privada perquè aquestes no donen “likes”.

Imatges via Google

Hem d’aprendre a veure les imatges que ens arriben a través de les xarxes socials des d’una perspectiva més crítica i analítica com hem fet amb aquest anunci ja que moltes de les imatges que se’ns presenten estan igual de preparades que les de l’espot analitzat.

Un enquadrament que selecciona allò que vol mostrar-se, un difuminat que desenfoca el seu voltant, un retall de la instantània, una angulació que distorsiona l’element o la persona fotografiada, per no parlar de l’ús de filtres que alteren totalment la realitat.

Imatges via Google

Deixem de preocupar-nos per les aparences i comencen a enfocar-nos en SER més que en aparentar.

Si tornem a l’espot de l’ONCE i observem les “situacions falses” dels seus personatges, trobarem en elles experiències tant gratificants com anar a veure una exposició a un museu o donar una volta per la ciutat amb una amiga amb el bus turístic. Jo puc dir que he fet aquestes dues activitats.

Anar a veure exposicions és una de les meues passions (encara que he de reconèixer que vaig menys del que m’agradaria) i, l’últim any que vaig estar en Palma em vaig adonar que portava 12 anys en una ciutat que per a mi era una gran desconeguda. Sempre tenia un llistat de coses per fer (com ara) que m’impedien gaudir de la ciutat que em va acollir durant tants anys així que vaig proposar als meus fills fer de turistes durant l’últim any.

Els caps de setmana passejàvem pel centre i ens perdíem per carrers que no havíem estat mai. Un dia, vam agarrar el bus turístic i, igual que la xica de l’anunci, vam donar una volta amb la brisa sobre els nostres rostres i, per fi, vam descobrir la ciutat.

Ens veiem en la pròxima entrada!