I en un dia com avui,
tant especial, l’entrada havia d’anar dedicada als Reis Mags d’Orient. Per què
han estat tot l’any treballant igual que el Pare Noel amb els Elfs per a que xiquetes
i xiquets de tot el món puguen tenir una de les nit més màgiques de l'any.
Perquè com li vaig dir
a un dels meus fills l’altre dia: crec en el Pare Noel, crec en els Reis Mags,
crec en el Ratoncito Pérez i crec en tot allò que sigue màgic i així ho faré fins
al final dels meus dies.
Perquè als meus 47 anys,
la meua xiqueta interior segueix acompanyant-me en el meu dia a dia: gaudeixo d’un
dia de pluja posant-me les meues botes rojes, canto en veu alta Nadales pel
carrer després d’un concert Nadalenc sense importar-me si me miren, camino
sobre la línia de les rajoles que em trobo pel carrer mantenint l’equilibri, em
disfresso amb qualsevol cosa que veig i, cada vegada, soc més feliç amb aquelles
coses xicotetes que se’m presenten en el dia a dia. Perquè tornar a mirar les
coses a través de la infantesa és la millor manera de gaudir de la vida!
isabelcogollosferrer©2024
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada