Dia 2

 

Dia 1

 

Save the date!

Cada vegada més, els anglicismes estan més presents en el nostre dia a dia i els emprem per a comunicar-nos encara que, sovint, ens coste memoritzar més el significat de noves paraules que s’entremesclen amb el nostre vocabulari.

Imatge via Pinterest

Cada vegada més, ens deixem emportar per les festivitats d’altres països i cultures que a simple vista podria ser un motiu d’enriquiment però, que també poden portar-nos a oblidar-nos de les nostres pròpies celebracions.

Imatges via Google

Cada vegada més, adoptem les maneres de celebrar d’altres comunitats i ens convertim en “éssers globals” a l’emprar els seus mateixos llenguatges a l’hora de relacionar-nos.

Imatge via Google

I, la vostra professora d’Educació Plàstica i Audiovisual no podia ser menys i m’he mimetitzat amb la frase “Save the date” d’eixes targetes de boda en les que se’ns anuncia un nou enllaç. Això sí, posant-li el meu segell personal i portant-ho al meu terreny en el qual també hi ha molt d’AMOR però, és més UNIVERSAL.

Imatge de Freepik

Així que us comunico que durant el mes d’abril, publicaré una entrada diària en el bloc amb l’objectiu de memoritzar una data i no oblidar-nos mai d’ella. Cada dia, heu d’esbrinar per vosaltres mateixos, quina celebració s’amaga o s’evidencia darrere la imatge publicada. Si feu un llistat amb cada dia, podreu tornar a ella més fàcilment quan ho necessiteu i que comence a formar part de la vostra vida (si encara no hi era).

Ens veiem en la pròxima entrada!

Un aprenentatge més...

Tant l’observació com la reflexió són accions que requereixen de temps ja que la qualitat d’ambdós processos dependrà de la quantitat de temps invertida en cadascun d’ells.

En la infantesa, el temps s’atura quan veiem una formiga arreplegant menjar, quan juguem amb la sorra de la platja, quan veiem un cargol que ha sortit després de la pluja de la seua closca, quan tirem pedres al riu... N’hi ha moments, en els quals estem tant abduïts per una determinada situació, que ens oblidem del que passa al nostre voltant. Eixos moments de parar-nos a observar valen molt la pena i són els que hem de buscar i propiciar. Situacions que, de vegades, venen acompanyades per un silenci meravellós que ens aquieta una ment que generalment va a massa revolucions i ens impedeix gaudir d’allò vertaderament important.

Durant aquest període de “parada forçosa”, he pogut contemplar de manera més pausada tot allò que succeeix mentre les agulles del rellotge avancen com si res.

He descobert en els objectes altres formes a través de les seues siluetes projectades.

He jugat, com quan era menuda, a aturar-me i assaborir moments que abans, podien passar desapercebuts pel ritme frenètic del meu dia a dia.

He vist el pas del dia a través de moltes ombres en les quals he descobert que, per a que hi haja llum, també ha d’haver l’obscuritat.

He après que aquí estem de prestat i que cada dia conta...

Ens veiem en la pròxima entrada!

Una casa de...

Ara que estem a punt de començar la part més artística de l’assignatura, he trobat oportú parlar-vos de la importància del color en el llenguatge audiovisual i, més concretament, en els dibuixos animats.

Imatge via Google

L’ús dels color en pel·lícules i sèries animades és molt important ja que, al tractar-se de realitats fictícies, que no reprodueixen la realitat com ho fa una fotografia, és necessari emprar tots els elements que tenim a la nostra disposició per tal que l’espectador pugue endinsar-se en les històries sense qüestionar el seu nivell de veracitat. 

Imatges via Google

Al llarg dels anys, algunes sèries de dibuixos animats han anat introduint canvis l’aspecte dels seues personatges de manera gradual per tal que la seua aparença vaja més acord amb l’estil que impera en eixe moment. Amb això estic dient que, depèn de quan hem nascut, l’estil dels dibuixos animats varia. Per exemple, quan jo era xicoteta, els personatges eren totalment plans i la manera de diferenciar els personatges de l’escenari on es desenvolupava la història era emprant diferents tipus de grossària en les línies que delimitaven el contorn així com l’ús de colors més vibrants per als personatges i tons més tènues per al fons.

Imatges via Google

De fet, els meus fills, quan els mostro sèries que mirava quan era menuda, es sorprenen molt de l’aspecte tant “pla” dels dibuixos ja que ells estan més acostumats a veure la versió més “voluminosa” que ofereix l’animació en 3D.

Si bé és cert que moltes productores d’animació han anat fet xicotets canvis en als dibuixos animats, als meus fills sempre els recomano veure sèries “d’altres èpoques” com diuen ells perquè, rebutjant-les simplement per l’aparença, estan perdent l’oportunitat de veure històries molt interessants. A mi, una sèrie de la meua infantesa que m’ha marcat molt com a persona, és “Lulú” però aquesta sèrie la deixaré per a una pròxima entrada. Avui he vingut a parlar-vos de una “Casa de locos”. Una sèrie de dibuixos animats on Lincoln, un xiquet d’11 anys, conviu amb 10 germanes, el seu pare i la seua mare. Si heu vist alguna sèrie d’aquest tipus ja podeu imaginar-vos totes les que “aventures” poden ocórrer en una casa amb una família tan nombrosa.

Imatge via Goggle

Doncs bé, aquest estiu passat els meus fills van començar a veure la sèrie i jo també em vaig enganxar. Era un bon per moment per a compartir-lo en família i que, quan siguen grans, es converteixque en un record al que poder tornar.

Per a analitzar com s’utilitza el color en aquesta sèrie, he decidit analitzar la seua intro perquè crec que resumeix de manera molt visual les connotacions del color i com podem emprar-les a l’hora d’expressar-nos, en aquest cas, en el llenguatge audiovisual.

Imatge via Youtube

A continuació, us mostro a mode de resum, algunes de les imatges que formen part de la introducció de la sèrie per tal que vegeu a una colp de vista la importància del color en cadascuna de les escenes representades.

En les primeres imatges podem observar com el to crema de les parets de la casa contrasta amb els colors emprats per a presentar cadascuna de les germanes de Lincoln: roig, magenta, verds, morat, blau i negre són els colors escollits per a identificar de manera monocroma (amb un únic color) a cadascuna d’elles quan apareixen en escena. Tan sols, Lincoln, al ser el protagonista principal, està colorit amb diferents tons que fan que la seua aparença sigue més real.

Imatges via Youtube

De fet, quan el xiquet baixa per els escales, després de sortejar tota sèrie d’entrebancs, podem veure retrats de paret de cadascuna de les germanes a mode de fotografia amb els colors amb els que s’han indentificat en les imatges anteriors en les que apareixen.

Imatge via Youtube

En la seqüència on es mostra la cursa desenfrenada dels germans per ser els primers en poder agarrar el comandament a distància s’utilitza una única tonalitat per a representar a les germanes. Les imatges estan banyades de roig, blau, groc i morat per a que la figura de Lincoln sigue la més visible durant la lluita pel comandament i no hi ha cap element en fons que tal de no despistar-nos d’allò vertaderament important: el comandament de la televisió.

Imatges via Youtube

Imatges via Youtube

Finalment, l’ús de colors cridaners va reduint-se fins a l’aparició del negre del fons que dona  pas al pla on apareix la casa en la que viuen. En un principi, apareix l’exterior de la casa on viu aquesta família tant nombrosa i, amb un zoom ràpid cap a una de les finestres de la casa, se’ns introdueix en la zona del menjador. És, justament en aquest moment, on les germanes del protagonista “cobren vida” i es mostren amb colors més reals.

Imatge via Youtube

He de dir que, per tal de fer una anàlisi exhaustiva de com s’ha emprat el color, he capturat exactament 100 imatges de la capçalera d’aquesta sèrie ja que tenir un recull visual és la millor opció per poder analitzar més detingudament com s’han utilitzat els diferents elements que configuren el llenguatge visual d’aquesta sèrie animada.

La velocitat frenètica amb la que van passant els diferents plans que configuren la intro, fa que sigue necessari capturar imatge per imatge i així poder comprovar la presència i ús de color en la sèrie i adonar-nos d’aquells xicotets detalls que donen continuïtat a les imatges.

Per exemple, en la part final quan apareix la casa, el fons negre en el que apareixen Lincoln i les seues germanes segueix emprant-se fins que els personatges cauen dins de la casa i el terrat es tanca. Després, ràpidament, apareix el blau verdós de fons per  ubicar la resta d’elements que es troben al  voltant de la casa ,i amb un zoom molt ràpid a través de la finestra, se’ns endinsa en el seu interior on hi ha un sofà en el que acabarà asseguda aquesta gran família.

Imatges via Youtube

Si fem un recorregut visual per les imatges, des de l’inici fins al final, veurem com el color canvia clarament d’aspecte. Al principi, la presència del color crema de les parets combinat amb tons més vius, dona a l’ambient lluminositat i claredat que afavoreix que l’espectador se centre en les accions que van succeint-se de manera ràpida entre els protagonistes. Després, quan comença la lluita pel comandament, desapareix qualsevol element del fons i les imatges estan “banyades” d’un únic color amb l’objectiu d’emfatitzar eixa lluita. Finalment, s’utilitza el negre per a la presentació dels personatges i ubicar-los en el menjador de la casa.

Imatges via Youtube

Per si us interessa, a més de la sèrie de televisió, hi ha llibres i còmics sobre aquesta família tan peculiar plens d’històries rocambolesques que venen provocades per la convivència del dia a dia en una casa on viu una família tant nombrosa.

Imatges via Google

Ens veiem en la pròxima entrada!

ENAMORADA

Avui és 14 de febrer, dia dels enamorats. Des que som menuts, anem impregnar-nos del mite de l’amor romàntic i, és en l’adolescència, quan la recerca d’una persona amb la que compartir la nostra vida quasi es converteix en una necessitat. Apareix eixe “amor platònic” per algú en concret, un amor idealitzat on tan sols veiem tot allò positiu de la persona encara que, en ocasions, tan sols és la imatge que ens hem creat d’ella perquè no la coneixem tant en la realitat...

Amb els anys, eixe amor tant bilateral entre dues persones (que podem experimentar o no) es converteix en un dels diferents tipus d’amor que podem gaudir com a ésser humans i, en ocasions, ens sentim desolats si no l’arribem a trobar. Crec que, de vegades, el fet de valorar o posar tant d’interès en un únic amor, fa que ens oblidéssem d’altres amors que són igualment d’importants i necessaris i que, amb la seua propagació i ampliació, estem afavorint la convivència com a Humanitat.

Després d’aquests dies de baixa on he hagut de reduir el ritme per necessitat, he tingut molt de temps per a reflexionar sobre molts aspectes de la vida. He pogut comprovar com anem de pressa d’un lloc a un altre queixant-nos d’aquells imprevistos que es deriven del dia a dia i que es valoren d’una altra manera quan hem de trencar amb la nostra rutina per motius de salut. He pogut comprovar la nostra dependència al mòbil inclús quan estem esperant en la consulta del metge arribant al punt de no adonar-se’n que els han cridat des de la consulta. He pogut observar com la vida continua mentre jo he hagut d’estar quieta.

I avui vull fer-vos una gran confessió:

Estic enamorada d’aquella gent que inverteix temps en posar-se a llegir les pàgines d’un llibre.

Estic enamorada d’aquelles persones que són capaces de submergir-se en les històries contades a través d’eixes pàgines de paper i empatitzar amb els seus protagonistes.

Estic enamorada d’aquella gent que s’interessa per esdeveniments històrics del passat i es pregunta com van poder succeir certes “coses” i desitja que mai més tornen a passar.

Estic enamorada d’aquelles persones que s’interessen per la biografia d’altres persones que han sigut importants per a la Humanitat per ampliar el seu coneixement i afavorir situacions de benestar.

Estic enamorada d’aquelles persones preocupades pel seu benestar emocional i que s’informen, a través d’especialistes i professionals, com poder millorar la seua situació personal i així poder evolucionar.

En definitiva, estic enamorada d’aquelles persones que llegint el que aporten altres persones, ajuden a millorar aquesta societat.

Imatges via Google i Pinterest

FELIÇ DIA DELS ENAMORATS!

Caixes... de llum

En casa tinc quatre Elfs. Dos m’acompanyen tot l’any, i els altres tan sols apareixen en desembre per a fer de les seues… així que, com podreu comprovar, estic ben distreta.

Els que tinc tot l’any, van tenir com a deures per Nadal una tasca “creativa”. Es tractava de fer un circuit elèctric on la tutora els “animava” a demostrar la seua creativitat realitzant un disseny que tingués un toc original.

En un principi, vam pensar en fer un edifici però, vaig pensar que havia de comprar tot el material per tal de realitzar la maqueta i que, després d’un temps, tenir un Empire State o un Fadrí en casa , acabarien deteriorant-se i anirien directament al fem. Així que els vaig dir als meus fills que, tal vegada, podríem realitzar una caixa de llum amb un marc de fotografies amb la temàtica que ells volgueren. D’aquesta manera, podríem convertir el projecte en un objecte amb el qual decorar alguna estança de casa.

Imatges via Pinterest

Després de la seua seua realització, he pensat que estaria bé fer un xicotet tutorial amb les fotos que vaig fer durant tot el procés per si us animeu a fer-ne un en casa. De fet, fa anys, vaig començar una sèrie d’entrades en els que explicava algunes de les manualitats que realitzàvem en casa així que si us animeu, podeu anar a les etiquetes (columna de la dreta) i polsar sobre “pràctica creativa” per tal de veure les entrades anteriors d’aquesta temàtica.

En primer lloc, hem de pensar quin és el tema que volem dibuixar. En el nostre cas, un va pensar en fer un paisatge i l’altre la Torre Eiffel. La meua recomanació és que, al principi, busqueu dibuixos senzills perquè després els heu de retallar i, de vegades, es complica la cosa... Amb el temps i amb la pràctica, podreu fer formes més complexes amb les quals demostrar les vostres habilitats. Penseu que en la simplicitat de les formes pot haver molta expressivitat.

Una vegada tenim el disseny, és convenient donar-li color amb retoladors diferents per tal de visualitzar millor a quina capa pertany cadascun dels elements dibuixats. En el nostre cas, vam emprar 3 colors diferents perquè la nostra composició tenia 3 capes de profunditat.

Una vegada dividit el dibuix per capes, vam emprar “paper de calc” per a dibuixar cadascuna de les parts sobre un paper més gruixat. Nosaltres vam emprar paper d’aquarel·la perquè té el gramatge idoni per a que el resultat sigue consistent i així evitar que es doblegue alguna de les parts més menudes o fràgils.

Com podeu observar en les següents fotografies, hem subjectat el dibuix amb dos clips per tal que no es mogue el paper de calc i, si us fixeu detingudament en la imatge, veureu que el dibuix està cap a baix. La raó és perquè, a l’utilitzar aquest sistema, la tinta que deixa sobre el paper al repassar per damunt amb llapis, sol embrutar-lo. Col·locant-lo a l’inrevés, aconseguim que la part “bruta” quede darrere i conservem la del dibuix original que també és molt important per tal de respectar la composició creada. A més a més. Si us fixeu, també hem col·locat el dibuix girat cap a baix per tal de conservar els elements en la seua ubicació original.

Per a que la imatge quede totalment reflectida damunt la superfície, us recomano “prémer” amb més intensitat a l’hora de repassar el dibuix per tal que totes les línies siguen visibles en el paper i així poder retallar de manera fidedigna el disseny original.

Una vegada tenim el dibuix per capes en tres papers diferents, hem de començar a retallar la silueta de cadascun dels elements amb molt de compte i tranquil·litat per tal d’aconseguir un resultat net i de qualitat.

Per al muntatge de les diferents parts, s’ha de col·locar algun element en els laterals i la part inferior per tal de donar certa distància entre ells i així donar eixa sensació de profunditat. En alguns vídeos que vam mirar empraven palletes però ho vam provar i, al ser circulars, trobava que produïen certa inestabilitat al resultat final així que, ens vam decidir per emprar un tros de “cartó ploma” que tenia per casa i vam començar a muntar el disseny que teníem pensat.

En el cas de la Torre Eiffel, al tenir unes formes més sinuoses, vam haver d’utilitzar cartó ploma en l’edifici per tal de mantenir correctament l’espai entre les diferents capes de la composició.

Una vegada muntat el dibuix per capes, vam decidir buscar-li un fons que dones un toc de color a la composició final. Com que m’encanta l’scrapbooking, sempre tinc papers decoratius per casa i vam trobar unes imatges de cels que s’acoblaven molt al dibuixos realitzats. Per al paisatge de les muntanyes es va escollir una nit estrellada i, per la Torre  Eiffel es va decidir agarrar un fons amb la imatge de la Lluna plena al darrere.

Després de muntar les diferents capes que configuraven la composició final, ens vam adonar que no podríem muntar part del circuït elèctric en l’interior del marc. La raó era que les bombetes, malgrat ser diminutes, es veien a simple vista la qual cosa li llevava gràcia al paisatge il·luminat. Aquí és on vam haver de cercar una solució “creativa” per tal de poder acabar d’una manera polida el projecte que havíem iniciat.

Vam buscar, entre les peces de cartró que tinc sempre en casa per si fem alguna manualitat, aquelles que tenien una grossària considerable per tal de donar consistència i profunditat a la part de darrere on se situaria el fons.

Com podeu veure en la següent imatge, vam retallar una espècie d’arcs per tal de poder posar la font de llum baix i així, a més d’amagar-la i que no quedés a la vista, poder il·luminar la estampa. Vam anar pegant cadascuna de les peces amb pegament de contacte i, com podeu observar en la última fotografia, el color marró del cartó li va donar un aspecte molt natural i harmoniós al resultat final.

Finalment, vam muntar el circuit elèctric de manera que, gràcies a la profunditat donada pels arcs realitzats amb cartró, es va poder col·locar la font de llum entre les capes del dibuix i el fons. Vam haver de fer una xicotet tall en la part inferior per tal de poder passar el cablejat i, com podeu apreciar en les imatges, vam poder il·luminar de manera totalment uniforme i ambiental el nostre paisatge inventat.

 A continuació, us mostro el paisatge realitzat per capes amb paper d’aquarel·la blanc i com canvia el seu aspecte a través de la il·luminació. És interessant veure com unes formes poden canviar a través d’un sistema de llum que les il·lumina en l’obscuritat. La nostra idea és col·locar-les en un lloc on poder il·luminar-les a la nit i així poder-les observar.

Nosaltres li vam donar llum però, també podeu fer-lo sense perquè el fet de fer el dibuix per capes ja li dona un aspecte diferent i original. Estem tant acostumats a veure dibuixos plans que, únicament, treballant les figures i deixant anar un poc la nostra imaginació, podem trobar exemples d’allò més interessants.

Us convido a provar a fer-ho amb una caixa de formatgets i amb cartolines de diferents colors i veureu del què sou capaços amb la vostra imaginació i creativitat. Podreu penjar-lo fàcilment en la vostra habitació o fer un regal personalitzat per a alguna persona especial i deixar-lo com un diorama.

Ens veiem en la pròxima entrada!