A aquestes
altures de la pel·lícula ja us haureu adonat que la paraula “creativitat” és
una de les meues favorites en classe.
Amb aquesta
entrada, comencem una nova secció en el bloc que contindrà entrades sobre
l’aplicació pràctica de la creativitat en l’àmbit més domèstic i quotidià.
Encara no sé ben bé amb quina periodicitat publicaré aquest tipus d’entrades
però el que sí tinc clar és que vull demostrar-vos de la importància i la
necessitat de la creativitat en les nostres vides.
Fa unes
setmanes vam celebrar Carnestoltes i vaig haver d’iniciar-me per primera vegada
en el món de les manualitats “infantil” per crear una guitarra elèctrica per
als meus fills.
En un principi
vaig pensar: “Isabel, ho tens fàcil.
Mires en Internet uns quants vídeos de youtube, els tutorials d’alguns blocs i
assumpte solventat”. Però el que en un principi semblava tant senzill, va
anar complicant-se per moments...El meu cap no parava de pensar... Una idea
d’aquí... Una idea d’allà. I si faig aquesta opció... No millor aquesta
altra... I a la fi no vaig seguir cap tipus de tutorial i amb tota la
informació que tenia vaig decidir crear la meua pròpia versió sobre aquest instrument.
I aquí comença
un procés creatiu llarg per al que havia de ser una simple guitarra de cartró i
com una professora de plàstica hipermegasupermotivada
va convertir en una obra d’enginyeria alemanya...jajajajajajajaja
El primer que
vaig fer va ser aconseguir el material bàsic per a la seua construcció. Vaig
anar al bar de l'institut i vaig demanar que em guardés unes quantes caixes.
Una vegada en
casa, vaig mirar les parts i l’aspecte que tenia una guitarra elèctrica i vaig
començar per dibuixar les formes més bàsiques sobre cartró. Dibuixades les
siluetes, vaig retallar amb negre les mateixes formes per tal de poder-les
folrar després.
Després d’haver visionat
alguns vídeos, tenia clar que no volia una guitarra realitzada sobre una única
planxa de cartró sinó que volia aportar més realisme al resultat final donant
profunditat a la forma de l’instrument. I aquí és on vaig pensar en utilitzar
els taps que normalment reciclo per aconseguir el volum desitjat.
Una vegada
aferrats els taps sobre el cartró amb cinta a doble cara, havia d’anar
donant-li un acabat més pulcre a la guitarra. Vaig emprar la famosa “cinta de
pintor” i començar a tapar els laterals intentant donat un acabat el més acurat
possible. Amb tires de cartolina negra i roja vaig adornar els laterals i
posteriorment vaig cobrir la superfície amb la cartolina negra que havia
retallat al principi.

Fins aquí tot
bé però el problema va sorgir quan vaig voler incorporar el màstil de la
guitarra: no aconseguia que aquesta part fos tant consistent com l’anterior. En
un principi volia aferrar les dues parts que configuraven aquesta part per damunt del cos de la
guitarra
però el resultat era molt endeble. Així que una vegada més, la
creativitat va ser la que em va ajudar a trobar aquella solució que necessitava
per tal de poder acabar la guitarra elèctrica a temps. Vaig emprar el mateix
sistema del taps per tal de donar profunditat i consistència a la peça. Vaig
haver de perforar la par superior de la guitarra que ja tenia folrada amb
cartolina i vaig introduir el màstil dins de la superfície. El resultat una
guitarra consistent encara que no a prova de bombes per a uns nins de 3 anys.

Després, com
podeu observar, em vaig dedicar a elaborar aquells petits detalls que ajudéssen
a reconèixer l’instrument i me’n vaig inventar d’altres (una altra vegada la
creativitat fent-ne de les seues...jajajajaja) com ara les estrelles que tant
li encanten a Andreu.
Aquí podeu
veure el resultat final encara que el millor de tot va ser la frase de Bernat
mentre em supervisava tot el procés: “Mamà,
la guitarra està quedant molt xula”.
Quasi
se m’oblidava ensenyar-vos el disseny de la camiseta de rockeros. Com que tenia
poc temps per cercar una camiseta amb la llengua dels Rolling Stones, vaig
decidir dibuixar-la amb feltre i cosir-la sobre un jersei negre!
Espero que us haja agradat!