Arribo un dia tard...Ahir estava
d’aniversari «blogueril». El bloc complia 7 anys... Quan vaig començar aquest
projecte ho vaig fer amb molta il·lusió i amb l’objectiu d’apropar l’Art als
meus alumnes. No tinc estadístiques amb les quals recolzar el resultat però sí
que tinc la sensació que aquest bloc m’ha ajudat a connectar d’una altra manera
amb els meus alumnes i augmentar les meues ganes de compartir les meues petites
reflexions en el món virtual.
L’entrada d’avui es titula «Quan
l’art es converteix en reflexió» com un petit homenatge a la primera
entrada publicada en aquest blog el 5 de novembre de 2012: «Quan la
publicitat es converteix en art» (poder fer clic aquí per
consultar-la). Espero que us agrade...Allà vaig!
Moltes vegades, com a professora de
plàstica, se m’ha fet la següent pregunta: «Per a què serveix l’Art?» i la
veritat és que hi ha múltiples respostes però la primera que us diria seria:
per a GAUDIR. Sí, el que sentiu: GAUDIR del simple fet de contemplar una cosa,
d’ENLLUERNAR-nos mirant la mescla de colors de “la nit estelada” de Van Gogh, d’IMAGINAR-nos
la vida dels personatges representats en el quadre “El matrimoni Arnolfini” de
Jan van Eyck, de MERAVELLAR-nos amb la immensitat de l’aranya de Louise
Bourgeois o simplement ABSTREURE’ns de
la realitat amb una obra cinètica de Victor Vasarely...
Però l’Art també és CRITÍCA. Els
artistes no viuen en un món a part de la resta de mortals. Els artistes viuen
en una societat i “sienten y padecen” com la resta de persones. És per això,
que les seues obres van més enllà del gaudiment estètic per plantejar-se algun
tipus de reflexió més profunda sobre el món en el qual vivim.
En les classes, quan parlem de
creativitat i de quina manera potenciar-la, sempre us explico que una de les
característiques que té un persona creativa és la capacitat d’observar el seu
entorn i veure coses que altres no perceben o que simplement no es plantegen.
Els artistes tenen aquest talent encara que, com ja us he explicat en altres
ocasions, no és exclusiu d’ells ja que tots podem treballar la nostra
creativitat i millorar-la. Ells poden observar tot allò que els envolta i afegir una
crítica a les obres que realitzen...
La setmana que ve comencen una làmina
nova i he decidit escollir «el telèfon» com l’objecte a representar perquè crec
que és un dels objectes que ens acompanya en el nostre dia a dia. De vegades ens resulta útil i, d’altres, simplement ens domina...
En aquesta entrada us mostro l’obra
artística d’un fotògraf i un il·lustrador que es plantegen de quina manera l’ús
de les tecnologies ens afecta en el nostre dia a dia. Cadascun d’ells, amb el
seu estil i una tècnica diferent, coincideixen en la reflexió sobre l’ús que fem de les
tecnologies i els efectes que provoquen en la nostra vida.
El fotògraf Eric Pickersgill va realitzar l’any 2015 un projecte anomenat “Removed” on a través d’unes fotografies
en blanc i negre intenta reflectir de quina manera la tecnologia està present
en el nostre dia a dia. En la seua pàgina web explica com se li va ocòrrer la
idea mentre es trobava assegut en una cafeteria observant el seu voltant:
"El pare i les seues dues filles tenien els seus telèfons,
la mare no. Ella mirava per la finestra, trista i sola en companyia de la seua pròpia
família. El pare aixeca el cap vàries vegades per a contar-li el que ha trobat
online. Ningú respon. La mare treu ara el telèfon"
Com podeu veure en les següent imatges
són escenes quotidianes que podem trobar també en la nostra rutina diària, on
els personatges están concentrats en les pantalles de les tablets i els mòbils
deixant de gaudir de les relacions interpersonals tant necessàries per a
l’ésser humà.
 |
| Imatges de Eric Pickersgill |
El mateix artista s’inclou dins del grup
d’afectats i continua el seu projecte actualment ja que realitza fotografies
arreu del món sobre aquest tema i que podeu consultar en la pàgina web del
projecte (https://www.removed.social) o en el seu
instagram (https://www.instagram.com/ericpickersgill/).
En el cas de Pawel Kuczynski
(Polònia,1976) realitza la seua crítica sobre l’ús de les tecnologies
realitzant il·lustracions amb llapis de colors i aquarel·les en les que intenta
visualitzar aquest tema. Es defineix com «Un observador de tot el que passa al
meu voltant» per la qual cosa no va poder evitar plasmar, en el seu moment,
en una de les seues obres l’efecte del Pokémon go en els participants d’aquest
joc de realitat augmentada. Com podeu veure en una de les imatges que apareixen
a continuació, un jove es troba dominat per un Pikachu que controla els seus
moviments. Realitzant el símil d’un jinet i un cavall, l’artista intenta
descriure visualment de quina manera un ús excessiu de les tecnologies ens
desvincula del món real.
 |
| Imatges de Pawel Kuczynski |
Realment són imatges per pensar. A mi
personalment m’agrada contemplar-les per la seua qualitat i expressivitat i, d’una
altra, em fa reflexionar sobre com ens passem els dies mirant “pantalles” sigue
la d’un mòbil, la d’una tablet, la de l’ordinador o la de la televisió...
El cinema també és crític amb les tecnologies,
aquí us passo un dels molts exemples que
podem trobar en aquest àmbit. En una de les escenes de la pel·lícula “Wall·E”
(2008) on el protagonista busca a Eva, podem observar com el sendentarisme s’ha
convertit en la manera de viure dels humans que es troben totalment sotmesos a
les tecnologies.
Quan parlem d’aquest tema en classe
sempre comento que qüestionar les tecnologies no és estar en contra d’elles. A
mi personalment em faciliten molt la meua tasca diària com a professora a
l’hora de preparar recursos per a les classes però sí que és cert que ser
altament “depenent” d'elles no és saludable...
Espero
que us haja agradat l’entrada.
Ens veiem en la pròxima!
