SOM MÉS QUE UN COS...

Ja fa uns “mesos”, mentre buscava unes imatges de perfums per a il·lustrar la última entrada del bloc, em vaig reafirmar en la idea de l’ús d’estereotips també en aquest tipus de productes.

I dic també perquè, aquests tipus de divisions per sexe, solem experimentar-les i consumir-les de manera perllongada al llarg de tota la nostra vida. Ho fem des que som menuts quan ens compren la roba d’un determinat color i estil, continua en la nostra adolescència quan se’ns diu com hem de comportar-nos a l’hora d’enamorar algú i arribem a l’adultesa amb tota una sèrie de restriccions que hem anat interioritzant, que ens limiten en el nostre dia a dia i que fan que, tant homes com dones, ens anéssem allunyant en el nostre projecte de vida en comú.

Imatge via Google

En una entrada de ja fa temps comentava com, a través dels estereotips, les xiquetes i xiquets han d’encaixar en una classificació absurda que els limita l’acte de jugar (enllaç). En l’època de Nadal això és veu clarament en els catàlegs de joguets amb l’ús de determinats colors en aquelles pàgines dedicades a joguets destinats a les xiquetes on la criança dels bebès i els sets de bellesa es vinculen clarament amb el sexe femení i, on l’acció i allò tecnològic, es relaciona més amb el sexe masculí.

Imatges extretes del projecte ‘The Pink and Blue Project‘, realitzat per la fotògrafa coreana JeongMee Yoon

En el tema dels perfums es curiós com aquest tipus de patrons van colant-se de manera estratègica en unes imatges que perpetuen i accentuen més aquesta distància entre ambdós sexes.

Imatge via Google

Per exemple, un cas que em va sorprendre aquests Nadals ja passats ha estat un perfum de la marca Carolina Herrera. Havia vist l’espot publicitari del perfum femení altres anys i ja m’havia adonat de com, a través del “dress code” de les protagonistes de l’anunci, es reafirmaven tota una sèrie de creences on les dones SEMPRE hem d’estar “estupendes” per a l’ocasió. Se’ns presenta un grup de xiques rosses i morenes, amb diferents tipus de cabells. Hi ha una xica morena amb els cabells curts que marca la diferència respecte a la “melena” de la resta però, que queda en un segon plànol, ja que la xica alta i rossa és la protagonista principal de l’anunci (com sol succeir la majoria de les vegades). Amb mirades segures i/o desafiants, series i/o somrients miren fixament a l’espectador per a “fer-se” notar. 

Imatges via Google

En aquest cas, el nom del perfum fa referència a dos tipus de comportament “bo/dolent” que em recorda molt a eixes pel·lícules on la xica responsable i estudiosa s’enamora del “malote”. Mentre que l’envàs de la fragància per a dona es caracteritza per l´ús de línies sensuals i corbes en la sabata de tacó que representa a l’essència femenina, la versió masculina ve sintetitzada a través d’un envàs amb la forma de llamp i on les línies rectes i contundents volen al·ludir a eixa força i virilitat pròpia del sexe masculí. Ambdós envasos tenen algun detall realitzat en daurat perquè és un color que aporta glamur i sofisticació al producte al que va lligat.

Imatges via Google

Però Carolina Herrera no és la única que tira d’estereotips per a mostrar els seus productes al consumidor. També és interessant analitzar el cas de la marca Paco Rabanne per veure de quina manera aquests prototips d’allò masculí i femení impregnen els seus missatges. Només cal veure les imatges dels anuncis per veure qui és el guanyador del trofeu i qui té el paper secundari en la història que se’ns consta. Mentre el xic se’ns mostra victoriós, la xica es limita a “acompanyar” al personatge masculí en el seu triomf. En aquest anunci, els estereotips es vinculen a un concepte de bellesa que s’ha inspirat en l’època grega per a mostrar-nos un ideal de bellesa masculina i femenina molt determinat.

Si bé és cert que l’estilisme dels protagonistes no s’assemblen als de l’època grega, hi ha certs detalls que ens poden traslladar a eixe temps històric degut a l’ús d’elements propis d’eixa etapa de la Història. Les dones de l’antiga Grècia solien vestir túniques llargues amb cinturó i en el cas de Olympea, el vestit és curt i està configurat per una espècie de rectangles de metalls que estan units entre sí i que ens recorden a la protecció que portaven els gladiadors durant les lluites tal i com són representats en les pel·lícules.

Imatge via Google

En l’espot del perfum, podem veure que eixa al·lusió a l’Antiga Grècia es barreja amb altres elements més actuals. Estic segura que totes i tots, recordareu el moment en el que ell va en una espècie de moto desafiant al destí a gran velocitat. Una versió moderna que també ens recorda que en les pel·lícules adolescents, el “malote” va en xupa i en moto. Un colp més, un altre estereotip que defineix al xic conflictiu d’una determinada manera i que, a base de repetir-se en diferents continguts visuals i audiovisuals, fa que associem aquest tipus de vestimenta amb un determinat tipus de persona. En el cas de l’anunci, la transgressió es tal que el protagonista va amb el tors despullat com si d’un Deu de la mitologia es tractés.

Imatge via Google

Els cossos que se’ns mostren són esvelts, harmònics i perfectes perquè és el cànon de bellesa que impera en aquests moments en la societat. Un model que s’ha normalitzat i que, malauradament, fa que la diversitat de cossos que existeixen no entren dins de la pauta creada. Una vegada més, als xics se’ls recorda de la importància de tenir una bona “tableta” d’abdominals i a la xica que una melena llarga i un cos prim i llanguit li aportarà l’èxit esperat. Resulta curiós la necessitat de tenir un cos fibrat i definit en el cas del xic i un cos sense músculs marcats en el cas de la xica...

Imatges via Google

I és que els perfums tenen el poder de transmetre a través de les seues gotes, tots aquells valors i actituds que el consumidor aspira a tenir per a triomfar en la vida... Resulta inversemblant que en un espai tant reduït com un envàs es puguen concentrar valors com el poder, la bellesa, l’èxit, però sí que és factible entreveure, a través del seu disseny, de quina manera l’home i la dona estan representats en la societat.

Imatge via Google

La primera diferència notòria que fa que poguem discernir clarament entre el perfum masculí i el femení és la mesura de l’envàs i el lloc que ocupa en el mateix espai en el que cohabiten. En el cas de l’ampolla de la fragància masculina podem observar que, generalment, és més gran en quan a altura que l’ampolla que conté l’aroma femení.

A continuació us mostro algunes de les publicitats gràfiques en les que apareixen ambdós envasos per tal de comprovar la diferència en quan a mesura.

Imatges via Google

Ubicades com podrien estar les parelles en una portada de revista, les fragàncies es vesteixen amb les millor gales i recreen amb la seua posició les situacions que es produeixen entre un home i una dona si utilitzen la fragància.

Imatges via Google

Cal dir que hi ha altres marques no utilitzen l’estatura dels seus productes com un element diferenciador i prefereixen marcar eixa diferència amb el contorn dels envasos. Basant-se en un dels estereotips que fa referència a les línies curvilínies que sempre s’ha associat amb el cos femení, les ampolles de les fragàncies pensades per a xiques, es caracteritzen per la sinuositat de les formes que emulen eixes corbes tant utilitzades en la caracterització del cos femení. En algunes marques l’ús de línies corbes s’utilitza per a presentar-nos un envàs estilitzat i esvelt i, en altres, és un simple recordatori de les “nostres” corbes.

Imatges via Google

Solen ser fragàncies fresques, que van dirigides a un públic més jove i amb el que la simplicitat de les formes pot identificar-se amb la claredat que volen demostrar a través d’una personalitat transparent i sense artificis.

Imatges via Google

Hi ha altres aromes que es complementen tant que inclús podrien fusionar-se com un sol cos. Solen tenir les mateixes dimensions i tenen un estil d’envàs similar. Allò que els diferencia bàsicament és el color de l’envàs i del perfum que, en un principi, podria deure’s als ingredients emprats en al fórmula, però que casualment solen ser colors més clars i càlids en l’aroma femení i més foscos en la versió masculina.

Imatges via Google

N’hi ha d’altres que a més de fragància, aporten diversió a la nostra vida i això es fa palès en la manera de col·locar els envasos dins del format publicitari. Les ampolles ja no estan col·locades sobre una base ferma i es desplacen de manera “animada” per l’espai emulant el “tonteo” d’una parella quan comença a enamorar-se...

Imatges via Google

En altres casos, és la versió femenina del perfum la que trobem recolzada sobre l’envàs de línies rectes i que emula el cos robust i corpulent de l’home i que podria interpretar-se com la recerca de refugi i protecció que les dones busquen en les seues parelles.

Imatges via Google

El fet que se’ns tracte com a prínceps i princeses des de menuts, fa que la nostra concepció sobre nosaltres mateixa es pugue configurar sota les idees dels contes que hem llegit o ens han llegit, on la princesa es salvada pel príncep perquè, davant la nostra indefensió i fragilitat, necessitem la força masculina del príncep blau per tal de canviar el nostre futur.

Imatges via Google

El feminisme busca que dones i homes tinguen els mateixos drets i les mateixes oportunitats en la seua vida. El concepte de superioritat, amb el que tantes vegades s’ha acusat al femenisme, en realitat, és hembrisme. I és la versió “femenina” del masclisme per la qual cosa és igual de nefast per a la societat. Perquè ambdós, amb eixa manera de menysprear a l’altre, creen lluites rídicules que fan que la societat NO avance.

Imatges via Google

En un dia com avui, 8 de març, hem de reivindicar ser com nosaltres volem ser i trencar eixes creences que s’han projectat sobre nosaltres per estar sempre guapes i que la bellesa forme part de la nostra vida com una llosa que pesa massa i, amb la que hem de lluitar simplement per “culpa” del pas dels temps. Una bellesa en la que no hi ha cabuda per a deixar veure les nostres canes, estar orgulloses de les nostres arrugues que son una demostració de tot el que hem viscut i tenir un cos que s’ha anat transformant-se i suportant tota la càrrega que, encara que coste reconèixer públicament, seguim portant a les nostres “costelles”.

Campanya 8 M del Ministeri d'Igualtat

Aquesta entrada va dedicada sobretot a eixes dones que ara són xiquetes i adolescents per a que el dia de demà, quan tinguen 50 anys com jo, tornen la vista arrere i estiguen orgulloses de tot el que han aconseguit. Que siguen valentes per a no deixar-se portar per “fórmules màgiques” que emmascaren, distorsionen i malmeten el seu cos i que impedeixen sentir-se bé amb el que realment són: ÚNIQUES. Que facen allò que vulguen fer, sense buscar l’aprovació d’una societat que, a través dels missatges publicitaris, les xarxes socials, les pel·lícules i les sèries, perpetuen uns estereotips que ja haurien hagut de desaparèixer fa molt de temps...

Ens veiem en la pròxima entrada!