Avui ja fa una setmana que el MUT es va acomiadar fins a l’any que ve i encara em queda el sabor de totes les experiències viscudes a través dels protagonistes, de les seues històries (personals o no) que per uns moments em van apartar de la quotidianitat del dia a dia i em van traslladar a un altre món. Un món, que per moments, estava ple de rialles, il·lusió i infantesa i, en altres, plens de penombra, melangia, pena i tristor. Però és que la vida, com els dic als meus fills, és una com una “noria”: n’hi ha moments que estàs dalt de tot i d’altres que estàs baix i, inclús, en un mateix dia, pots trobar-te dalt i baix en nombroses ocasions i ho hem d’acceptar...perquè així és la vida, només em tenim una i hem de gaudir-la!
 |
isabelcogollosferrer©2024 |
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada