Sense paraules...

Aquesta setmana estava preparant una entrada per a publicar però, una notícia d’última hora sobre la desaparició d’Anna i Olivia, ha canviat els meus plans...

Els xiquets i les xiquetes es mereixen la protecció i l’estima dels seus pares però MAI la mort en les seues mans. No vull pensar com està la mare en aquests moments quan l’esperança ja no està.

Com sempre, la societat dona el seu suport a la família en uns moments tant durs i, algunes persones ho expressen amb il·lustracions tant màgiques i emotives com aquesta, a través de les xarxes socials.

@andreanazco

 No podem oblidar que la violència masclista existeix i és una xacra de la nostra societat.

Hem de continuar educant en valors per a que la gelosia, la dominació, la possessió i la pertinença siguen erradicades de les relacions personals. Les persones hem de poder ser lliures i decidir sobre el nostre futur perquè no som de ningú. La violència vicària és un tipus de violència masclista on els fills i/o filles es converteixen en un instrument per tal d’infringir el dolor més gran a la seua parella. Com avui comentava en les classes és “Morir en vida”. Ningú està preparat per sobreviure a la mort dels seus fills i filles i menys, si són en aquestes circumstàncies...

Des d’aquí el meu més sincer condol a la família...