Save the date!

Cada vegada més, els anglicismes estan més presents en el nostre dia a dia i els emprem per a comunicar-nos encara que, sovint, ens coste memoritzar més el significat de noves paraules que s’entremesclen amb el nostre vocabulari.

Imatge via Pinterest

Cada vegada més, ens deixem emportar per les festivitats d’altres països i cultures que a simple vista podria ser un motiu d’enriquiment però, que també poden portar-nos a oblidar-nos de les nostres pròpies celebracions.

Imatges via Google

Cada vegada més, adoptem les maneres de celebrar d’altres comunitats i ens convertim en “éssers globals” a l’emprar els seus mateixos llenguatges a l’hora de relacionar-nos.

Imatge via Google

I, la vostra professora d’Educació Plàstica i Audiovisual no podia ser menys i m’he mimetitzat amb la frase “Save the date” d’eixes targetes de boda en les que se’ns anuncia un nou enllaç. Això sí, posant-li el meu segell personal i portant-ho al meu terreny en el qual també hi ha molt d’AMOR però, és més UNIVERSAL.

Imatge de Freepik

Així que us comunico que durant el mes d’abril, publicaré una entrada diària en el bloc amb l’objectiu de memoritzar una data i no oblidar-nos mai d’ella. Cada dia, heu d’esbrinar per vosaltres mateixos, quina celebració s’amaga o s’evidencia darrere la imatge publicada. Si feu un llistat amb cada dia, podreu tornar a ella més fàcilment quan ho necessiteu i que comence a formar part de la vostra vida (si encara no hi era).

Ens veiem en la pròxima entrada!

Un aprenentatge més...

Tant l’observació com la reflexió són accions que requereixen de temps ja que la qualitat d’ambdós processos dependrà de la quantitat de temps invertida en cadascun d’ells.

En la infantesa, el temps s’atura quan veiem una formiga arreplegant menjar, quan juguem amb la sorra de la platja, quan veiem un cargol que ha sortit després de la pluja de la seua closca, quan tirem pedres al riu... N’hi ha moments, en els quals estem tant abduïts per una determinada situació, que ens oblidem del que passa al nostre voltant. Eixos moments de parar-nos a observar valen molt la pena i són els que hem de buscar i propiciar. Situacions que, de vegades, venen acompanyades per un silenci meravellós que ens aquieta una ment que generalment va a massa revolucions i ens impedeix gaudir d’allò vertaderament important.

Durant aquest període de “parada forçosa”, he pogut contemplar de manera més pausada tot allò que succeeix mentre les agulles del rellotge avancen com si res.

He descobert en els objectes altres formes a través de les seues siluetes projectades.

He jugat, com quan era menuda, a aturar-me i assaborir moments que abans, podien passar desapercebuts pel ritme frenètic del meu dia a dia.

He vist el pas del dia a través de moltes ombres en les quals he descobert que, per a que hi haja llum, també ha d’haver l’obscuritat.

He après que aquí estem de prestat i que cada dia conta...

Ens veiem en la pròxima entrada!