Una crida al sentit comú... (2a part)

L’altre dia publicava una versió d’una campanya publicitària realitzada en Itàlia durant el coronavirus. Tres són els anuncis amb els quals s’intenta “fer veure” a la societat de les conseqüències derivades d’aquesta pandèmia que ens ha tocat viure...

Imatges via Google

En l’entrada anterior heu pogut llegir algunes de les valoracions que els alumnes de 2n de batxillerat han realitzat sobre un dels tres anuncis. En l’assignatura “Cultura Audiovisual”, l’alumnat aprèn interpretar els missatges que ens arriben diàriament sent la publicitat un dels mitjans que més missatges emet.

A diferència de la publicitat comercial on les marques “intenten” vendre un producte o servei (no em cansaré de dir-vos que nosaltres sempre hem de tenir la última paraula), la publicitat institucional es caracteritza per difondre missatges amb l’objectiu de conscienciar la societat sobre certs temes com ara les drogues, l’explotació infantil o la violència de gènere entre d’altres.

Imatges de campanyes del Ministeri de Sanitat i del Ministeri d'Afers Socials i Igualtat

 

El coronavirus no és un problema local. El virus ha arrasat en els 5 continents. Tots estem exposats a ell. Alguns el sofrirem en la nostra pell, altres ho experimentarem amb pèrdues i per a un percentatge molt reduït (els més afortunats) passarà de lluny. Ningú sap en quin dels tres grups estarem. Des del moment que vivim en societat i tots tenim família i amics, a tots ens pot tocar. És més probable que ens toque això que la Loteria i sembla que hi ha gent que encara no és conscient i que té poca capacitat d’empatia amb els altres.

Els diferents governs han intentat a través de diferents campanyes transmetre’ns la necessitat de ser prudents i de fer les coses bé per tal d’erradicar aquest virus que ja s’ha cobrat la xifra de més de 700.000 morts.

El govern espanyol ha intentat mostrar serenitat durant tot aquest període per tal d’evitar que la temor i la incertesa s’apoderés del nostre dia a dia. Amb l’eslògan “Este virus lo paramos unidos” se’ns ha intentat conscienciar de la importància de treballar en grup per tal d’aconseguir exterminar-lo el més prompte possible. 

Campanya "Covid" del govern espanyol

Malgrat l’ús de paraules esperançadores en el discurs, que ens animen a treballar junts com a col·lectiu, la societat està fragmentada. No tots anem a una.

Encara que la irresponsabilitat no ha està lligada únicament amb la joventut, avui voldria parlar del com el seu comportament posa en perill a altres sectors de la població. Només cal sortir al carrer i veure a joves amb la mascareta en el colze o en la barbeta mentre parlen animadament amb un grup d’amics. De vegades penso que s’ha donat tanta importància a allò superficial i a l’estètica que la joventut no és capaç de portar una mascareta a pesar de que salven vides...

Les notícies no paren de treure imatges on joves es relacionen de manera temerària sense mantenir la distància de seguretat a les portes de les discoteques i fent “botellons” (“como sino hubiera un mañana” ) perquè desgraciadament no saben divertir-se de manera més sana (els seus seus fetges patiran les conseqüències).

Però com tot en aquesta vida, no tots són iguals. Hi ha joves conscienciats que actuen de manera prudent i que ajuden amb la seua responsabilitat a sortir d’aquest pou en el qual ens trobem tots submergits.

Imatge de Pixels

 

Els comentaris de les entrades anteriors estan realitzats per joves de 17 i 18 anys i vull pensar que si són capaços d’arribar a aquest tipus de conclusions, també estan conscienciats amb el tema i que pensen que el coronavirus és cosa de tots. 

Veient la campanya que ens mostra imatges de pacients en els hospitals a causa del COVID 19 i veient els missatges que ha elaborat el Govern Espanyol, quins missatges penseu que ajuden a conscienciar més? Aquells en els quals les imatges emprades impacten de manera visual o aquells que, amb bones paraules, ens animen a tenir conductes responsables?

Continuarà...