Durant aquesta setmana
de vacances, ens hem escapat uns dies a Terol i el meu cor s’ha omplert de
goig, d’alegria, de serenitat i d’una amplitud difícil d’explicar tan sols amb
paraules.
Il·lustració de Teodoro Pérez
I és que hi ha coses
que s’han d’observar, que s’han de contemplar, que s’han de gaudir per tal de
poder admirar tota la bellesa que podem trobar en allò que ens envolta. Una
bellesa que va més enllà de l’aspecte superficial de les coses, una bellesa que
es troba en el procés de cadascuna d’aquestes creacions.
Una companya i amiga
meua ha passat uns dies en Barcelona i, mentre conversàvem i compartíem les
nostres experiències artístiques per whatsapp en dos llocs geogràfics diferents,
hem arribat a la conclusió que som unes “estetes”.
Imatge via Pinterest
Perquè sempre estem preparades
per a absorbir el que se’ns presenta d’una manera més profunda, gaudint al
màxim cada detall d’allò que altres persones han creat a través de la pintura,
l’escultura, l’arquitectura i d’altres vessants com ara el dibuix, la poesia i la
música.
Perquè en la vida, allò
que vertaderament ens diferencia a unes persones de les altres són les
experiències viscudes a través dels nostres sentits. Cap vida és igual, però
alhora totes poden ser complementàries. Perquè, de les experiències externes
també s’aprèn.
Imatge via Pinterest
Perquè necessitem
nodrir-nos de diferents perspectives que ens ajuden a cohabitar en aquest món i
a protegir-lo d’aquells “éssers” que es limiten a provocar guerres, projectant
les seues inseguretats cap a l’exterior per a convertir-les en una font d’odi i
desunió.
El "Guernica" de Picasso
Les persones
estetes veiem l’Art com un valor essencial per a nosaltres i per a la
societat. Necessitem impregnar-nos d’altres èpoques veient les seues creacions
perquè ens ajuden a reviure la història dels nostres avantpassats i comprendre que
hi ha moltes maneres de conviure.
Imatge via Pinterest
Observant l’exterior i
l’interior de l’Església de Sant Pere de Terol, a més de gaudir de la bellesa
de l’edificació, podem comprovar com cohabitaven diferents cultures a través
dels estils emprats en la seua construcció.
Exterior i interior de l'esglèsia de Sant Pere
Trobar-se entre els
murs que contenen l’estructura de l’edifici és tota una experiència per als
nostres sentits. Mirar cap amunt per veure la creació d’altres éssers humans
que veien en l’Art una manera de expandir el seu mon interior.
Veure el mausoleu dels
Amants de Terol i descobrir, com enmig de la Guerra Civil Espanyola, va haver
gent que es va preocupar per amagar els seus cossos en un convent per tal de
protegir-los de la destrucció i que així arribessen fins avui és gràcies a persones
estetes.
Estimar l’Art és
estimar la Cultura i la Cultura és allò que ens fa créixer com a persones i,
per tant, com a societat. Necessitem gent que estigue plena de significat, de
vivències que ens ajuden a créixer i a enriquir-nos com a éssers humans. Tenir
inquietuds i una vida interior que ens abrace, quan poguéssem estar perduts
davant tanta superficialitat, ens ajudarà redescobrir tot allò que ens envolta
i a saber distingir el que és realment important.
Ja fa uns “mesos”,
mentre buscava unes imatges de perfums per a il·lustrar la última entrada del
bloc, em vaig reafirmar en la idea de l’ús d’estereotips també en aquest tipus
de productes.
I dic també perquè,
aquests tipus de divisions per sexe, solem experimentar-les i consumir-les de
manera perllongada al llarg de tota la nostra vida. Ho fem des que som menuts quan
ens compren la roba d’un determinat color i estil, continua en la nostra
adolescència quan se’ns diu com hem de comportar-nos a l’hora d’enamorar algú i
arribem a l’adultesa amb tota una sèrie de restriccions que hem anat interioritzant,
que ens limiten en el nostre dia a dia i que fan que, tant homes com dones, ens
anéssem allunyant en el nostre projecte de vida en comú.
Imatge via Google
En una entrada de ja fa
temps comentava com, a través dels estereotips, les xiquetes i xiquets han
d’encaixar en una classificació absurda que els limita l’acte de jugar (enllaç).
En l’època de Nadal això és veu clarament en els catàlegs de joguets amb l’ús
de determinats colors en aquelles pàgines dedicades a joguets destinats a les
xiquetes on la criança dels bebès i els sets de bellesa es vinculen clarament
amb el sexe femení i, on l’acció i allò tecnològic, es relaciona més amb el
sexe masculí.
Imatges extretes del
projecte ‘The Pink and Blue Project‘, realitzat per la fotògrafa coreana
JeongMee Yoon
En el tema dels perfums
es curiós com aquest tipus de patrons van colant-se de manera estratègica en
unes imatges que perpetuen i accentuen més aquesta distància entre ambdós
sexes.
Imatge via Google
Per exemple, un cas que
em va sorprendre aquests Nadals ja passats ha estat un perfum de la marca
Carolina Herrera. Havia vist l’espot publicitari del perfum femení altres anys
i ja m’havia adonat de com, a través del “dress code” de les
protagonistes de l’anunci, es reafirmaven tota una sèrie de creences on les
dones SEMPRE hem d’estar “estupendes” per a l’ocasió. Se’ns presenta un
grup de xiques rosses i morenes, amb diferents tipus de cabells. Hi ha una xica
morena amb els cabells curts que marca la diferència respecte a la “melena” de
la resta però, que queda en un segon plànol, ja que la xica alta i rossa és la
protagonista principal de l’anunci (com sol succeir la majoria de les vegades).
Amb mirades segures i/o desafiants, series i/o somrients miren fixament a l’espectador
per a “fer-se” notar.
Imatges via Google
En aquest cas, el nom
del perfum fa referència a dos tipus de comportament “bo/dolent” que em recorda
molt a eixes pel·lícules on la xica responsable i estudiosa s’enamora del “malote”.
Mentre que l’envàs de la fragància per a dona es caracteritza per l´ús de
línies sensuals i corbes en la sabata de tacó que representa a l’essència
femenina, la versió masculina ve sintetitzada a través d’un envàs amb la forma
de llamp i on les línies rectes i contundents volen al·ludir a eixa força i
virilitat pròpia del sexe masculí. Ambdós envasos tenen algun detall realitzat
en daurat perquè és un color que aporta glamur i sofisticació al producte al
que va lligat.
Imatges via Google
Però Carolina Herrera
no és la única que tira d’estereotips per a mostrar els seus productes al
consumidor. També és interessant analitzar el cas de la marca Paco Rabanne per
veure de quina manera aquests prototips d’allò masculí i femení impregnen els
seus missatges. Només cal veure les imatges dels anuncis per veure qui és el guanyador
del trofeu i qui té el paper secundari en la història que se’ns consta. Mentre
el xic se’ns mostra victoriós, la xica es limita a “acompanyar” al personatge
masculí en el seu triomf. En aquest anunci, els estereotips es vinculen a un concepte
de bellesa que s’ha inspirat en l’època grega per a mostrar-nos un ideal de
bellesa masculina i femenina molt determinat.
Si bé és cert que
l’estilisme dels protagonistes no s’assemblen als de l’època grega, hi ha certs
detalls que ens poden traslladar a eixe temps històric degut a l’ús d’elements
propis d’eixa etapa de la Història. Les dones de l’antiga Grècia solien vestir
túniques llargues amb cinturó i en el cas de Olympea, el vestit és curt i està
configurat per una espècie de rectangles de metalls que estan units entre sí i
que ens recorden a la protecció que portaven els gladiadors durant les lluites
tal i com són representats en les pel·lícules.
Imatge via Google
En l’espot del perfum,
podem veure que eixa al·lusió a l’Antiga Grècia es barreja amb altres elements
més actuals. Estic segura que totes i tots, recordareu el moment en el que ell
va en una espècie de moto desafiant al destí a gran velocitat. Una versió
moderna que també ens recorda que en les pel·lícules adolescents, el “malote”
va en xupa i en moto. Un colp més, un altre estereotip que defineix al xic
conflictiu d’una determinada manera i que, a base de repetir-se en diferents
continguts visuals i audiovisuals, fa que associem aquest tipus de vestimenta
amb un determinat tipus de persona. En el cas de l’anunci, la transgressió es
tal que el protagonista va amb el tors despullat com si d’un Deu de la
mitologia es tractés.
Imatge via Google
Els cossos que se’ns mostren són esvelts, harmònics i perfectes perquè és el cànon de bellesa que impera en aquests moments en la societat. Un model que s’ha normalitzat i que, malauradament, fa que la diversitat de cossos que existeixen no entren dins de la pauta creada. Una vegada més, als xics se’ls recorda de la importància de tenir una bona “tableta” d’abdominals i a la xica que una melena llarga i un cos prim i llanguit li aportarà l’èxit esperat. Resulta curiós la necessitat de tenir un cos fibrat i definit en el cas del xic i un cos sense músculs marcats en el cas de la xica...
Imatges via Google
I és que els perfums
tenen el poder de transmetre a través de les seues gotes, tots aquells valors i
actituds que el consumidor aspira a tenir per a triomfar en la vida... Resulta
inversemblant que en un espai tant reduït com un envàs es puguen concentrar
valors com el poder, la bellesa, l’èxit, però sí que és factible entreveure, a
través del seu disseny, de quina manera l’home i la dona estan representats en
la societat.
Imatge via Google
La primera diferència
notòria que fa que poguem discernir clarament entre el perfum masculí i el
femení és la mesura de l’envàs i el lloc que ocupa en el mateix espai en el que
cohabiten. En el cas de l’ampolla de la fragància masculina podem observar que,
generalment, és més gran en quan a altura que l’ampolla que conté l’aroma
femení.
A continuació us mostro
algunes de les publicitats gràfiques en les que apareixen ambdós envasos per
tal de comprovar la diferència en quan a mesura.
Imatges via Google
Ubicades
com podrien estar les parelles en una portada de revista, les fragàncies es
vesteixen amb les millor gales i recreen amb la seua posició les situacions que
es produeixen entre un home i una dona si utilitzen la fragància.
Imatges via Google
Cal dir que hi ha
altres marques no utilitzen l’estatura dels seus productes com un element
diferenciador i prefereixen marcar eixa diferència amb el contorn dels envasos.
Basant-se en un dels estereotips que fa referència a les línies curvilínies que
sempre s’ha associat amb el cos femení, les ampolles de les fragàncies pensades
per a xiques, es caracteritzen per la sinuositat de les formes que emulen eixes
corbes tant utilitzades en la caracterització del cos femení. En algunes
marques l’ús de línies corbes s’utilitza per a presentar-nos un envàs
estilitzat i esvelt i, en altres, és un simple recordatori de les “nostres” corbes.
Imatges via Google
Solen ser fragàncies
fresques, que van dirigides a un públic més jove i amb el que la simplicitat de
les formes pot identificar-se amb la claredat que volen demostrar a través
d’una personalitat transparent i sense artificis.
Imatges via Google
Hi ha altres aromes que
es complementen tant que inclús podrien fusionar-se com un sol cos. Solen tenir
les mateixes dimensions i tenen un estil d’envàs similar. Allò que els
diferencia bàsicament és el color de l’envàs i del perfum que, en un principi, podria
deure’s als ingredients emprats en al fórmula, però que casualment solen ser
colors més clars i càlids en l’aroma femení i més foscos en la versió
masculina.
Imatges via Google
N’hi ha d’altres que a més de fragància, aporten diversió a la nostra vida i això es fa palès
en la manera de col·locar els envasos dins del format publicitari. Les ampolles
ja no estan col·locades sobre una base ferma i es desplacen de manera “animada”
per l’espai emulant el “tonteo” d’una parella quan comença a enamorar-se...
Imatges via Google
En altres casos, és la
versió femenina del perfum la que trobem recolzada sobre l’envàs de línies rectes
i que emula el cos robust i corpulent de l’home i que podria interpretar-se com la
recerca de refugi i protecció que les dones busquen en les seues parelles.
Imatges via Google
El fet que se’ns tracte
com a prínceps i princeses des de menuts, fa que la nostra concepció sobre
nosaltres mateixa es pugue configurar sota les idees dels contes que hem llegit
o ens han llegit, on la princesa es salvada pel príncep perquè, davant la
nostra indefensió i fragilitat, necessitem la força masculina del príncep blau
per tal de canviar el nostre futur.
Imatges via Google
El feminisme
busca que dones i homes tinguen els mateixos drets i les mateixes oportunitats
en la seua vida. El concepte de superioritat, amb el que tantes vegades s’ha
acusat al femenisme, en realitat, és hembrisme. I és la versió
“femenina” del masclisme per la qual cosa és igual de nefast per a la
societat. Perquè ambdós, amb eixa manera de menysprear a l’altre, creen lluites
rídicules que fan que la societat NO avance.
Imatges via Google
En un dia com avui, 8
de març, hem de reivindicar ser com nosaltres volem ser i trencar eixes
creences que s’han projectat sobre nosaltres per estar sempre guapes i que la
bellesa forme part de la nostra vida com una llosa que pesa massa i, amb la que
hem de lluitar simplement per “culpa” del pas dels temps. Una bellesa en la que
no hi ha cabuda per a deixar veure les nostres canes, estar orgulloses de les nostres
arrugues que son una demostració de tot el que hem viscut i tenir un cos que
s’ha anat transformant-se i suportant tota la càrrega que, encara que coste
reconèixer públicament, seguim portant a les nostres “costelles”.
Campanya 8 M del Ministeri d'Igualtat
Aquesta entrada va
dedicada sobretot a eixes dones que ara són xiquetes i adolescents per a que el
dia de demà, quan tinguen 50 anys com jo, tornen la vista arrere i estiguen orgulloses
de tot el que han aconseguit. Que siguen valentes per a no deixar-se
portar per “fórmules màgiques” que emmascaren, distorsionen i malmeten el seu
cos i que impedeixen sentir-se bé amb el que realment són: ÚNIQUES. Que
facenallò que vulguen fer, sense buscar l’aprovació d’una societat
que, a través dels missatges publicitaris, les xarxes socials, les pel·lícules
i les sèries, perpetuen uns estereotips que ja haurien hagut de desaparèixer fa
molt de temps...
Amb tant de virus, el mes de desembre se m’ha
complicat. Tenia una entrada preparada per a reflexionar amb vosaltres sobre
aquesta època de l’any en classe i, amb la grip que s’ha apoderat del meu cos,
he decidit publicar-la ja. Perquè una de les coses que menys m’agrada d’estar
malalta és que em lleva l’oportunitat de fer classe i estar físicament amb
vosaltres.
Si ja heu llegit els primers dies del calendari
d’advent d’anuncis, us haureu adonat que m’agrada molt el Nadal, que tinc molts
records d’aquesta època de l’any i que l’emoció m’inunda pensant en moments del
passat, sobre tot, els que em traslladen a la meua infantesa i em recorden
vivències amb persones que ja no estan...
Imatge via Pinterest
Quan arriba aquesta època de l’any, m’agrada dissenyar
postals nadalenques amb els meus fills per a entregar-les a les nostres
amistats més properes i familiars. L’altre dia, cercant idees en Pinterest, em
va aparèixer aquesta imatge que em va donar molt què pensar.
Imatge via Pinterest
Em va semblar un arbre de Nadal interessant i molt
peculiar. Amb unes escales en el centre del seu tronc que ens van portant pels
seus diferents pisos, s’entreveuen persones distribuïdes per les distintes
plantes. Són éssers diminuts que es troben dins d’un mateix espai encara que
estan ubicats en diferents habitacles. També destaquen unes boles de nadal que
em recorden a les llums de les faroles que il·luminen l’espai quan hi ha
obscuritat.
I una vegada més, la meua imaginació ha començat a
volar. I he vist en eixe arbre un rèflex d’allò que hauríem de ser com a societat.
De com, totes i tots, hem vingut a aquest món per a compartir les nostres
inquietuds i cercar gent que realment ens acompanye durant el nostre camí per
aquesta vida que se’ns ha donat. Encara que és necessari tenir moments de
solitud per tal de connectar amb nosaltres mateixos, també necessitem de la
presència d’altres persones que ens ensenyen, ens reforcen i ens facen
evolucionar.
Juan Genovés. Albor, 2018.
En classe, sempre us dic que als meus 49 anys no soc,
afortunadament, la mateixa Isabel que als 20 anys perquè, amb el pas del temps,
he anat canviant i polint aquelles coses que he necessitat millorar. Però, crec
que sí que hi ha una cosa que ha de romandre amb el temps: la nostra essència,
aquella que ens fa únics i particulars.
Imatge via Pinterest
En un mes on els anuncis de perfum inunden els
aparadors de les botigues, el mobiliari urbà, les revistes i la televisió,
m’agradaria que pensésseu en com és la vostra essència i de quina manera
aquesta crearà un petjada en la societat.
Imatges via Pinterest
Els aromes de les fragàncies ens “prometen” amor,
poder, bellesa, personalitat, èxit però, la realitat és que ÚNICAMENT la vostra
essència és que la que farà que perdure la HUMANITAT.
Des de dijous, els
meus pensaments s’amuntonen en el meu cap intentant entendre perquè Sandra ja
no està. El bullying està massa present en la vida de les persones i,
justament, allò que el causa no és cap virus sinó els propis éssers humans.
L’assetjament
escolar es fomenta des de menuts, amb tot el que veiem en el nostre entorn més
proper. No només en actituds i comportaments poc adequats de certes persones
sinó amb l’apatia dels adults a certs comportaments infantils postil·lant un
simple: “És cosa de xiquets”. Llevar-li importància a aquelles
coses que realment la tenen, és fomentar un niu de gèrmens que,
tard o d’hora, sortiran a l’exterior en forma d’insults i/o de colps...
Ser diferent està
bé però, la societat no ho suporta. Prefereix crear una “norma” en la que totes
les persones han d’entrar com a “borregos” i que es forme un ramat d’ovelles
que no pense, que no sigue crític i que es limite a seguir unes tendències a
mode de moda i en funció del pensament que impere en cada moment.
Com diu Ramón
Bayés: “Cada persona es única y lo que ella no hará, se quedarà por
hacer”. En la diferència està la riquesa d’una societat. Ens han educat
en la por a allò que se’n surt de la norma. L’aspecte físic, cada vegada, té
més importància deixant a banda altres qualitats de l’ésser humà com és el seu
interior. Massa sovint, les persones son jutjades superficialment i deixem de
conèixer-les realment per un simple “a primera vista” que ens pot
jugar una mala passada. Jo tenia una cosina més xicoteta que va nàixer amb
malformacions en la cara. Me’n recordo perfectament cóm ma mare em va explicar
que ningú tenia dret a burlar-se d’ella per aquest motiu i jo, m’ho vaig
prendre tant en serio, que anava buscant pel carrer reaccions estranyes en la
gent per a enfrontar-me a elles si fora precís. Ara, vist en la distància, jo
era la seua Via i ella, el meu Wonder.
Segurament, viure
aquesta experiència des de tant prop, m’ha fet ser com soc però, no és
necessari tenir un familiar amb uns trets distints per a aprendre a respectar
la diferència. El més important és tenir uns bons referents en l’àmbit familiar
amb els quals poder formar “personetes” respectuoses amb el seu entorn i que,
amb els seus actes, milloren aquesta societat. Perquè si tenim una bona base en
la qual sustentar-nos, en altres èpoques de la vida, com ara l’adolescència i
l’adultesa, sabrem a qui ens hem d’arrimar, qui ens farà créixer com a persones
i qui ens pot tallar les ales amb les que hem de volar.
Aquesta entrada va
dedicada a totes eixes persones que ens hem sentit alguna vegada invisibles pel
fet de ser diferents en aquesta societat i, sobretot, és una dedicatòria
pòstuma a eixes persones invisibles que amb la seua diferència hagueren pogut enriquir
el món el que vivim i que, malauradament, ja no estan entre nosaltres perquè
altres persones les van portar a un dolor tant extrem que no ho van poder
suportar.
I per últim, demano
a totes les persones que habiten aquest món que, davant paraules, comportaments
i actituds inadequades, no aparten la seua mirada perquè aquestes conductes no
deixaran d’existir per mirar cap a un altre costat.
Ha passat quasi una setmana des que va acabar el MUT
i el globus no s’ha desinflat. Com tots els anys m’he quedat amb ganes de més
però, és que un cap de setmana a l’any no és suficient per a IMAGINAR...
Cartell MUT 2025
Enguany no tinc ni una sola foto meua que pugue
testimoniar que he anat al festival però, amb el transcurs del temps, me n’he
adonat que hi ha altres coses que poden certificar que sí que he estat. Perquè
les fotografies ens poden ajudar a recordar moments viscuts en altres èpoques
però, els records es queden en nosaltres de moltes altres maneres. No només amb
les instantànies visuals capturades sinó amb eixes emocions que recorren el cos
i que romanen per a sempre en el cor enriquint el nostre interior per a que, en
aquells moments complicats que tots transitem, fer més lleu les diferents
situacions viscudes.
Imatge via PINTEREST
Cada any, conto al meu alumnat com em vaig enamorar
del pallasso i els explico que el terme “amor” va més enllà d’eixa recerca d’un
amor adolescent que perdure i s’allargue fins al final dels nostres dies. Quan
més grans ens fem, som més conscients que la paraula “AMOR” té un significat
molt més ampli que eixe amor de parella que se’ns mostra en les pel·lícules
romàntiques que tots hem “consumit” en la nostra adolescència. I, encara
que esta bé tenir i experimentar aquest tipus d’amor, n’hi ha més amors que percebem
i que haurien de perdurar en el temps, sent l’amor universal el que més hauríem
de practicar en benefici nostre i, com no, de la Humanitat.
Imatge de Pau Palaus
Anar al MUT és compartir les vivències i
emocions dels qui les protagonitzen, és tornar a la nostra infantesa,
rescatar-la (després d’haver sigut segrestada) i reviscolar-la per a que torne
a formar part del nostre dia a dia. Perquè és justament en aquesta etapa, on el
joc, l’experimentació, la imaginació, la il·lusió i la creativitat són els vertaders
protagonistes. Recuperar eixa capacitat d’observació mirant com es mou un
cargol lentament després de la pluja, eixa paciència infinita per fer cada
vegada un bombolla de sabó més gran que l’anterior, eixa mirada ingènua i
genuïna veient un truc de màgia...
www.festivalmut.es
La infantesa viscuda hauria de continuar en nosaltres
fins a l’últim sospir, no a mode de record i de nostàlgia, sinó com una manera
de viure. Les arts escèniques fan que la infantesa no tingue data de caducitat,
que poguem albergar-la en el nostre interior després de cada somriure de
complicitat provocat per històries rocambolesques, estranyes, desbaratades i
sorprenents que són representades en viu i en directe davant dels nostres ulls.
Històries que poden semblar difícils de comprendre a simple vista però, que si
aprofundim una mica en elles, podem trobar la resposta a eixes preguntes que
sovint ens fem.
www.festivalmut.es
En l’obra “La crisi de la imaginació” els
personatges, a través del ball, ens mostren de quina manera la imaginació forma
part de les nostres vides creant mons màgics en els quals podem endinsar-nos,
navegar i ressorgir amb més intensitat malgrat els moments crítics que totes tenim
en algun moment de la nostra vida. Els acompanya un globus que per a mi
simbolitza eixa imaginació tant present en els primers anys de la nostra existència
i que hauria de seguir-nos acompanyant de per vida.
www.festivalmut.es
Per cert, si esteu intrigats de com és realment el pallasso
del que em vaig enamorar fa dos anys, en aquest entrevista teniu la resposta. Us
deixo l’enllaç. Un consell: “no és el seu físic sinó el que diu”.
.jfif)
.jfif)
.jpg)
