Gràcies, PADRÍ!

Aquest cap de setmana em toca corregir, preparar l’entrada sobre el dia de la dona, l’entrada de pràctica creativa i altres coses “pendents” però, avui és un dia especial per a mi: és l’aniversari del meu padrí i crec que és mereix un reconeixement públic encara que ell ja sap “quasi” tot el que vaig a dir.

De vegades, els meus alumnes diuen “que no saben dibuixar, que mai se’ls han donat bé els treballs manuals...”. En el meu cas, sempre m’ha agradat dibuixar i el tema de les manualitats està present en el meu dia a dia. La pràctica és la base per a millorar i aprendre però, en el meu cas, ma mare sempre m’ha dit que m’assemblo al meu padrí perquè ell dibuixa molt bé. Així que suposo que, si part de la meua creativitat és genètica, hauré de donar-li les gràcies a ell.

Però hi ha una cosa a la que li he de donar gràcies per damunt de totes les coses i és l’haver-me acompanyat des que vaig nàixer. El meu padrí és una de les persones més importants de la meua vida. Amb ell he jugat, m’ha portat d’excursió a Pedralbes, m’ha fet riure, m’ha escoltat, m’ha aconsellat, m’ha fet reflexionar, hem gravat cintes de casset gràcies a les quals he pogut sentir la meua veu quan era xicoteta recordant moments que no hagués pogut recuperar sense aquest material “radiofònic” (avui en dia amb els mòbils això és normal però abans no ho era tant...) i amb ell he compartit molts moments, sobretot en l’adolescència, parlant “de núvols i pardalets”, com ell sempre em diu, quan recordem aquests moments...jajaja

La foto que aneu a veure a continuació no està ben enquadrada, ni està molt nítida ni molt contrastada però diu tot el que ha d’expressar. I és que el meu padrí SEMPRE m’ha sostingut, SEMPRE m’ha fet riure, SEMPRE m’ha escoltat i, en definitiva, SEMPRE ha estat quan l’he necessitat i jo no puc més donar gràcies a ma mare per haver-lo escollit a ell i, a ell, felicitar-lo en aquest dia tant important i desitjar-li una vida ben llarga per poder seguir tenint-lo al meu costat i al costat també d’Andreu i Bernat ja que per a ells també és el seu padrí i amb ells es torna a repetir la història que us he contat: rialles, jocs i molta felicitat!

MOLTES FELICITATS!

I vosaltres, a qui heu de donar les gràcies?