Diari d'un coronavirus: dia 3. Una de pràctica creativa...

Avui toca una d’eixes entrades que m’encanten perquè parlen sobre creativitat i  us conto de quina manera podem utilitzar-la en la nostra vida quotidiana... i més durant aquest confinament que hem de complir a causa del coronavirus.

Fa unes setmanes, com tots els anys, vam celebrar el Carnestoltes i Andreu i Bernat es van disfressar en l’escola. Encara que és una festa que m’encanta, quan arriba el moment tremolo ja que de moment no sé cosir bé (encara que sé posar botons i embastar) i aprendre és una de les coses que tinc pendents. Així que quan en l’escola ens van dir que el tema d’enguany serien els Jocs Olímpics de Tokio i que havien d’anar disfressats de tir a l’arc, el meu cap va començar a pensar de quina manera podria fer les disfresses sense tocar pràcticament l’agulla i el fil ...

Imatge via google

En l’escola ens van donar una pista i ens van passar una imatge del Pinterest per tal que ens féssem una idea de com quedaria la disfressa final.

Imatge via Pinterest

Sempre he intentat que Andreu i Bernat col·laboren amb la realització de les manualitats a casa. Crec que és important que des de xicotets assumeixquen responsabilitats tenint en compte en cada etapa la seua edat i allò que poden realitzar. Des de menuts són feliços amb una simple caixa: la retallen, la pinten, li posen ferratines, escriuen paraules, sumes, etc... i la converteixen en una televisió, un teatre de titelles, un coet espacial o una casa en la que amagar-se. Així que vam decidir que empraríem cartró per a la realització d’un total de 4 dianes!

Com que ja sabeu que a mi m’agrada planificar-me les coses amb temps per tal que el procés d’elaboració no es realitze amb presses i no ens trobéssem amb imprevistos d’última hora, vaig aprofitar unes safates de cartó on es posen les garrafes d’aigua de 8 litres (era el més dur i resistent per a realitzar l’activitat). Vaig fer vàries visites a Mercadona i les vaig carregar al cotxe, al ser tant grans un poc més i no caben!

Com podeu veure en les següents imatges, vaig construir les dianes d’uns 50 centímetres de diàmetre amb un compàs de classe. Amb el regle, vaig anar posant marques cada 5 centímetres per tal de fer els cercles amb la mesura del radi correcta. Penseu que el compàs, sobre el cartró, es movia bastant perquè no té una agulla en la punta així que vaig haver de fer les marques dels radis en quatre posicions diferents per tal de tenir una guia i que els cercles resultessin els més regulars possibles.

 

En un principi les circumferències les vaig dibuixar amb un guix de color blau clar i, després, vaig perfilar-les amb un llapis HB. Una vegada dibuixades, vaig mirar el color que corresponia a cadascun dels cercles i vaig repassar cadascuna de les circumferències amb retoladors.

I aquí es on comença la feina en equip. Els tres vam començar a pintar cadascuna de les circumferències del seu color i vam estar entretinguts moltes vesprades. Si us fixeu, una mica en les imatges que us mostro a continuació, us adonareu que en ocasions els meus ajudants eren el propi Papà Noel així que després de unes quants vesprades pintant, vam tenir el nostre resultat: 

Després d’aquesta fase col·laboradora, la vostra profe de Plàstica va tornar a realitzar un treball individual per a la realització dels arcs i les fletxes. El material que vaig utilitzar va ser principalment el cartró per a l’estructura i llana per a la corda de l’arc. Per a donar color a les parts dels extrem de les fletxes vaig emprar feltre de colors. Des d’aquí dono les gràcies a la mamà d’un amiguet de Bernat que es va oferir a cosir els saquets on anaven les fletxes i em va estalviar aquesta feinada!

 

I ara us preguntareu perquè us conto tot així. Doncs perquè, al no poder sortir de casa, me n’he anat al traster i he agarrat una de les safates de cartró que em van sobrar de la disfressa i ens hem muntat un camp de futbol en casa. Si us soc sincera ja estava farta que es colés la piloteta baix del sofà i, com us dic sempre en classe, “he tret el meu cervell a passetjar” jajajajajaja... El resultat crec que és prou curiós i encertat. Jo he dibuixat el públic, hem pintat junts la gespa del camp de futbol i he imprès els logotips de les marques que patrocinen la Liga Santander per tal de fer-lo el més creïble possible. 

Què us ha semblat la idea? Segur que sí teniu germans menuts podeu fer-los passar una estona divertida amb un cartró i molta imaginació. Si no teniu moltes idees, hi ha en Canal Panda hi ha un programa on es realitzen moltes manualitats en cartró. Els meus fills i jo som fans!