Malgrat algunes persones irresponsables que no fan cas a les indicacions de
no sortir de casa si no és estrictament necessari, la gent continua en les
seues cases per tal de “frenar” la corba i que aquesta pandèmia acabe el més
prompte possible.
Durant aquests dies no puc parar de pensar en què tenim un repte per davant
que depèn de nosaltres com afrontar-lo i viure’l. Un repte que posa a prova les
relacions interpersonals, en aquest cas, les familiars. Estic segura que molts
de vosaltres ja sabeu del que esteu parlant. La societat, per a bé o per a mal,
evoluciona, canvia i es transforma i, amb ella, les relacions afectives d’aquelles
persones que la configuren.
Sempre us dic que les marques comercials tenen uns productes que han de
vendre i que la publicitat és un dels mitjans que tenen per a presentar-nos-els
però, darrere una marca, hi ha persones, és per això que de vegades, a més de
vendre els seus productes, també ens mostren una vessant més emocional fent-nos
reflexionar sobre altres temes.
En classe, alguna vegada, he comentat un anunci que Ikea va realitzar per
al Nadal del 2018 on ens mostraven diferents famílies i la relació que s’establia
entre elles a través d’un fàcil concurs de preguntes i respostes. L’espot
intentava fer-nos reflexionar sobre si aquest era el model que volíem en la
nostra. Us passo el vídeo per a aquells que no l’heu vist o simplement per
recordar-lo.
Durant eixe mateix nadal, la companyia de telecomunicacions “Orange” ens
presentava un altre espot on es feia visible que cada dia és més evident que
passem molt de temps davant el mòbil la qual cosa ens lleva temps per a fer
altres coses com ara passar temps de qualitat en família. En aquest cas, és
curiós que una empresa que ven mòbils i comunicació, ens face reflexionar sobre
l’ús d’aquests aparells?
A continuació, podeu veure una vegada més en que es converteix un sopar de
nadal.
Una vegada vist aquests dos anuncis i veient el temps que passem davant una
pantalla, crec que aquesta situació tant inesperada ens portarà a reflexionar
sobre com vivim i ens relacionem. Avui és el segon dia que fem “tortitas” i què
voleu que us digue? Que gaudeixo molt d’eixe moment on jo em prenc el meu cafè
amb llet i ells el seu got de llet menjant “tortitas” i inventant-nos històries
d’ un mitjó desaparegut, d’un got que no tenia suc i moltes altres que ens fan
somriure. Aquí te n’adones del que és realment important i jo, aquest matí
veient a Andreu i Bernat, me’n recordava de la meua iaia Rosario i del temps
que passàvem juntes fent mones, “farinaes”, primets, magdalenes i no he pogut
evitar somriure...
Segurament no tinc tantes fotos amb ella com en tindria avui en dia però
tinc molt més records que m’acompanyen en el meu dia a dia: un anell de casada
que porto sempre, la seua “oloreta” inconfusible, les seues arrugues, els seus
ulls grans que ho deien tot... I si jo hagués participat en l’experiment de l’Ikea
em sentiria vertaderament orgullosa perquè podria haver dit tot això sobre
ella:
“La meua iaia Rosario Borja Sanz va néixer un 23
de desembre en el poble de El Boixar (Castelló). Curiosament la seua mare va
morir molts anys després el mateix dia que ella va nàixer. El seu símbol del
zodíac era Capricorn. Filla del besavi Quico i la besàvia Vicenta, era la 2a de
quatre germans: Josefina, María i Adrián. Va ser ama de casa tota la vida
encara que va treballar al camp quan va morir el meu iaio Jenaro als 50 anys.
Una dona que en 47 anys es va quedar viuda i va demostrar la seua valentia
portant la família endavant però, allò que més destacaria d’ella, seria la seua
qualitat humana, la que em va ensenyar a ser persona.”
Passar temps en família ens dona l’oportunitat de conèixer més als nostres
i ens crea records que perduren per sempre.
Què tal si demà feu un desdejuni en família?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada