Diari d'un coronavirus: dia 77. Sempre Mafalda!

Ahir, en l’entrada, vaig posar una imatge d’un personatge molt entranyable en la història del còmic: Mafalda, una xiqueta singular, creada per l’humorista gràfic Quino (1932) que va aparèixer en la dècada dels anys 60 del segle XX però que, si llegim ara les seues reflexions, podem considerar-les igual d’actuals ja que certes coses semblen no canviar o fer-ho massa poc a poc en el temps.

Mafalda és una xiqueta curiosa, que li agrada pegar dues voltes, o les que face falta, a les coses. Es preocupa per la situació mundial en general i en moltes de les vinyetes està acompanyada amb un bola del món amb la qual comparteix els seus sentiments i reflexions.

És molt crítica amb la política i els gobernants i així ho demostra tant en les seues conversacions com en els seus actes.

També ho és amb els mitjans de comunicació i els missatges publicitaris...

Altres vegades es mostra romàntica i molt optimista però, la seua il·lusió dura ben poc, com succeeix, quan es desperta d’un somni pensant que la realitat ha canviat.

Encara que ella és tossuda i no perd l’esperança... de poder canviar el món amb les seues mans... Com podeu veure, Mafalda és molt especial!

Però no tot són temes transcendentals...No li agrada gens la sopa i té desenvolupada l’argumentació de manera extraordinària per intentar persuadir a la seua mare per no menjar-se-la.

Encara que no li queda més remei que empassar-se-la...

Les conversacions amb la seua mare, que és mestressa de casa, causen sorpresa en la seua progenitora pels seus comentaris i, al mateix temps, fa que aquesta reflexione com a dona...

El seu pare intenta ensenyar-li coses però, ella també li ensenya a ell.

I, després està Guille, el germà menut de Mafalda, amb el qual podrem gaudir d’imatges molt tendres i situacions molt “ocurrents” com succeeix amb Mafalda.

Mafalda no està a soles en les vinyetes, a més dels seus pares i el seu germà xicotet Guille té uns amics que l’acompanyen en el seu dia a dia: Felipe, Manolito, Susanita, Libertad i Miguelito.

Els seus amics tenen personalitat diferents però tots aporten i complementen les reflexions de Mafalda encara que des de punts de vista molt distints.

Per exemple, Manolito està obsessionat pels diners. El seu pare té una botiga i només pensa en el benefici cosa que es fa evident en moltes de les tires còmiques en les quals apareix. Quasi sempre apareix vestit igual i sempre li acompanya un llapis amb el qual fer tots els càlculs “matemàtics”.

El seu caràcter tosco contrasta amb la dolçor de Susanita, una xiqueta que només pensa en casar-se i tenir fills.

Libertad, és una altra amiga de Mafalda que destaca per la seua capacitat de lluita (com el seu nom indica) en totes aquelles causes en les que creu i que defensa coste el que coste.

Felipe és un xiquet molt imaginatiu i és el millor amic de Mafalda. Amb ell compartirà molts de moments en els quals podreu observar reflexions molt interessants i d'altres molt emotius.

Miguelito és un somiador i sempre es planteja preguntes que resoldre.

Com podeu veure, xiquets amb personalitat i diferents inquietuds que són amics i comparteixen el seu dia a dia acceptant-se tal i com son.

Espero que, després d’haver vist algunes de les tires còmiques, us animeu a llegir-ne més ja que no tenen desperdici. I si teniu l’oportunitat de viatjar algun dia a Oviedo, heu de saber que allí es troba una de les escultures en homenatge a ella.

Quino inaugurant l’estàtua l’any 2014 J.L.CEREIJIDO | EFE

Amb aquest curs tant estrany que hem tingut, m’he plantejat fer un llistat de coses que vull fer durant el mes d’Agost que siguen per gaudir i desconnectar. Una d’elles (encara només n’he apuntat dos...jajajaja) és rescatar un llibre d’ella que em van regalar fa molt de temps...i llegir-me’l tranquil·lament.

Ens veiem en la pròxima entrada!