Això d’un dia de festa entre setmana s’agraeix.
És curiós però una de les coses que més valoraré quan acabe aquest confinament
seran els dies de festa...i intentaré que siguen això “dies de festa". Avui,
veient les notícies, la gent comentava que això del “teletreball” resulta
complicat ja que, al fer-ho des de casa, és difícil desconnectar entre la teua
faceta personal i la professional i la veritat és que tenen raó.
A més a més, passar tantes hores
davant de l’ordinador em provoca mal de cap i els ulls se’m cansen bastant a
causa de la pantalla. Suposo que a molts dels vostres pares també els passa. Però
no tot és roín...passar per una circumstància tant impensable com aquesta et fa
valorar coses que abans ens semblaven insignificants i a les que ara els donem
el valor que tenen. Com, per exemple, la comunicació amb els altres de manera
presencial, amb contacte, mirant-nos als ulls, soltant unes riallades junts,
compartint les nostres inquietuds i reflexions i perquè no, el nostre dia a dia.
Andreu i Bernat son molt conscients
que tenim feina i entenen que, de vegades, no podem estar tota l’estona en
ells. En cap de setmana, intento que desdejunéssem junts contant-nos històries
sense cap pantalla que interfereixque... I avui, després d’unes quantes
setmanes, ho hem tornat a fer. Tenien moltes ganes i Bernat inclús ha fet un
cartell sobre el tema perquè ahir li vaig dir que avui no faria tant feina i
podríem jugar junts. Ha escrit: “La mamà avui quasi no treballa”... Quan
l’he vist m’ha fet molta gràcia...
I gràcies a aquest “cafè” junts (ells
prenen Cola Cao) avui teniu aquesta entrada. Resulta que mentre contàvem les
nostres històries, m’he recordat que jo de menuda a temporades prenia Nesquik i
d’altres Cola Cao i, de manera inconscient, m’he traslladat a la meua
infantesa.
 |
| Imatge via Google |
I, encara que ens coste acceptar-ho,
hem de reconèixer que la publicitat forma part de la nostra vida i que ens influencia
en la nostra manera de ser i comportar-nos. I igual que els vostres pares i jo
mateixa comenten les nostres “batalletes” de quan erem joves, vosaltres també
ho fareu quan tinguésseu la nostra edat i és inevitable, no podreu fer res per impedir-ho,
jajajaja...
Doncs bé, continuem, mentre m’estava
prenent el meu cafè amb “tortitas”, m’he recordat de la cançó que acompanyava
als anuncis de Cola Cao. Una cançó amb una lletra molt enganxosa i que tots els
xiquets i les xiquetes d’aquella època hem cantat i encara recordem
perfectament:
Si observeu la lletra d’aquesta cançó, que en aquell
moment tot el món la veia amb normalitat, avui en dia, tal i com ha avançat la
societat amb el tema de la igualtat i els valors, ja no sona tant bé i tots els
que l’hem cantada en algun moment veiem l’anunci amb uns altres ulls.
que cultivando cantaba la canción del Cola Cao,
y como verán ustedes les voy a relatar
las múltiples cualidades de este producto sin par.
Es el Cola Cao desayuno y merienda,
es el Cola Cao desayuno y merienda ideal, Cola Cao, Cola Cao.
Lo toma el futbolista para entrar goles,
también lo toman los buenos nadadores,
Si lo toma el ciclista se hace el amo de la pista
y si es el boxeador… golpea que es un primor.
Es el Cola Cao desayuno y merienda,
es el Cola Cao desayuno y merienda ideal, Cola Cao, Cola Cao.
Dé a sus hijos Cola Cao si los quiere hacer dichosos,
Los niños con Cola Cao crecen más fuertes y hermosos.
Imatges com la del negre que està recollint el cacao al
son de la frase “Yo soy aquel negrito del África Tropical” per a
que nosaltres poguéssem prendre aquest producte ens “chirria” perquè,
afortunadament les coses canvien i, malgrat que encara hi haja racisme i altres
“-ismes” en els nostres dies, la majoria de persones tenim aquestes
coses molt superades i creiem que la igualtat és un valor i un dret fonamental.
Encara que, com us dic a classe, mentre hi haja dies en el calendari per
celebrar serà senyal que encara queda molt per lluitar. És per això que la marca
d’aquest producte ha reescrit part de la cançó per als nous anuncis de la
companyia:
Com que les marques comercials que son la cara visible d’una
empresa que vol vendre’ns un producte, estan formades per persones, Cola Cao ha
mantingut la melodia d’aquesta cançó però canviant part de la lletra. Així doncs,
en el principi de la cançó ja no fa referencia al “negrito” i comença així:
con leche cada mañana y con cacao natural”.
Però també hi ha una altra part de la cançó que s’ha
modificat que es quan es parla de què els passa als esportistes que prenen Cola
Cao. En la cançó original l’esport s’associa només amb el
gènere masculí: “futbolista”, “nadador”, “ciclista” i “boxeador”.
En canvi, en la nova cançó, s’inclouen a les dones esportistes amb la modificació
de la lletra anterior:
grandes artistas y supercampeonas.
Después de una carrera, cada cual a su manera,
prepárate un buen tazón… de grumitos y de ilusión...
Us deixo la gravació de la cançó:
Hem de ser objectius i, encara que anem evolucionat com a
col·lectiu, hi ha moltes coses per millorar. Està molt bé que ens adonéssem d’aquells
pensaments o actituds que estan presents en el nostre dia a dia i que hem de modificar
per fer del món un lloc on tots i totes poguéssem viure amb llibertat i respectant-nos
uns als altres.
La publicitat, com un element més de la societat s’ha de
plantejar aquestes coses i evitar caure en estereotips i en discriminacions
però no és la única. La lluita per uns valors de respecte i igualtat és cosa de
tots i aquí és on em poso a pensar en les lletres d’alguns cantants de “trap”
que alguns adolescents canteu a mode de “mantra”. I em pregunto: Canviem la
cançó del Cola Cao per a ensenyar als nostres joves valors de respecte i
igualtat i... què passa amb les lletres de cançons “ofensives” que cantem sense
reflexionar sobre allò que diuen?
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada