Diari d'un coronavirus. Dia 53: El saber no ocupa lloc...

Ja feia dies que tenia una idea en al cap sobre els cartells que vau realitzar per al dia de la dona i ahir, mentre mirava un capítol del programa “Primera línia” vaig pensar en la idea que havia tingut uns dies enrere i vaig decidir que avui escriuria la primera entrada d’una sèrie sobre les professions.

El personal sanitari ha sigut un dels sectors fonamentals per a poder dur endavant aquesta situació tant crítica i crec, que una d’aquelles coses que ens ha ensenyat aquesta pandèmia, ha sigut valorar encara més la seua professionalitat i reconèixer-los la seua labor tant ara com abans ja que, de vegades, les persones no valorem les coses fins que veiem el perill.

plastidekor © 2020

Això em fa pensar amb vosaltres: Marina, Alba, Amanda, Natalia, Irene, Blanca, Andrea, Sabrina, Jorge, Agustí, Neus, Sara, Aitana, Nina i Albert que voleu ser metges, infermeres, matrones i pediatres… i penso en tot el què haureu d’estudiar per a formar part d’aquest col·lectiu tant important per a la resta de la societat. I també penso en quines coses haureu d’aprendre, a més dels coneixements purament acadèmics, que us permetiguen dur a terme aquestes professions i així poder enfrontar-vos de manera satisfactòria a les diferents situacions del vostre dia a dia ejercint d’allò que us agrada. 

En el programa “Primera línia” veiem la part més emocional i personal d’aquest sector. Podem “palpar” el seu malestar al veure les situacions que els envolten cada dia i que els generen un estrés i una ansietat amb la qual han de lidiar al mateix temps que han de dur la seua feina endavant…

Després de veure aquest programa, vaig veure un capítol de “The good doctor” en el qual hi havia un moment en què els metges practicaven un by pass amb una tècnica de realitat virtual. Em vaig quedar impresionada per l’exactitud amb la qual s’han de realitzar les operacions i la necessitat d’un pols impressionant i una delicadesa enorme per tal de treballar amb les minúscules parts dels nostres òrgans. 

Està clar que com tota sèrie televisiva té part de ficció però el tema de la realitat virtual aplicada a les intervencions quirúrgiques em va resultar fascinant i s’està començant a utilitzar en algunes classes de medicina.

Una altra cosa molt important en aquesta professió és la capacitat ràpida de resposta davant les intervencions quan alguna cosa no resulta com s’esperava. A continuació us passo el vídeo de com es desenvolupa l’operació del xiquet i de com els cirugians prenen decisions "in situ" per tal que l'operació sigue un èxit.

Totes les professions tenen coses bones i coses no tant bones. El que està clar és que sempre, en qualsevol que sigue el nostre treball, hem d’aportar el millor de nosaltres a tots els nivells i intentar superar-nos cada dia. Si realment volem ser bons en allò que fem, no es tracta de buscar un simple aprovat per passar de curs o obtenir un títol. L’aprovat no ens servirà de res si no s’ha aconseguit amb esforç i aprenentatge per tal de SABER. L’aprenentatge és fonamental en qualsevol àmbit de la vida. No té el perquè limitar-se a la nostra època d’estudiants ja que l’ésser humà, si té curiositat, apren fins al seu últim dia.

Des d’aquí el meu més sincer agraïment a tots els sanitaris que ens cuiden dia a dia. 

Ens veiem en la pròxima entrada!