Diari d'un coronavirus: dia 59. Un hip hip hurra ben merescut...

Avui és el Dia Internacional de la Infermera, una peça clau dins del que anomenem personal sanitari perquè, com en totes les feines on es treball en equip, cada persona té una tasca i una responsabilitat dins del grup. En el cas del personal sanitari, tots treballen de manera coordinada per un objectiu comú: la nostra salut.

Autor: Ignasi Blanch

 

Enguany el reconeixement a la seua feina s’ha vist més mediatitzat a causa de la pandèmia que estem vivint a nivell mundial. El coronavirus s’ha emportat moltes vides i moltes famílies no han pogut acompanyar els seus familiars en les seues últimes hores de vida en els hospitals però, hem de pensar que no han estat del tot a soles. Han tingut unes infermeres i infermers que els han cuidat fins a l’últim moment i que estic segura que els han donat la mà quan els ha fet falta. La seua professió és purament vocacional i cada dia s’aixequen amb l’objectiu de tenir cura de la gent i, encara que són molt professionals, estic segura que aquest any no l’oblidaran mai...

Avui vull mostrar-vos el reconeixement que s’ha fet a aquesta professió durant aquestes últimes setmanes en diferents llocs geogràfics d’arreu del món a través del graffiti. Aquest art urbà es caracteritza, com ja sabeu tots, per realitzar-se a l’aire lliure pintant parets i murs de pobles i ciutats. D’ahí la importància que s’haja fet el reconeixement d’aquesta professió d’aquesta manera ja que a l’estar exposat en zones exteriors qualsevol vianant pot gaudir d’aquestes obres i, al mateix temps, reflexionar sobre el missatge que es vol transmetre a la població.

Un mural COVID-19 es veu en Chicago Logan Square. Foto: AP

Obra de l’artista Uzey en Hamm (Alemanya) Foto: AP

Obra de l’artista Fake en Amsterdam (Holanda)

Praga (República txeca) AFP

Graffiti en East Colfax Avenue en Denver (Colorado). Foto: AP

Mural en Dallas (Texas). Foto: AP

A través del color i les línies que delimiten amb contundència i precisió el contorn de cadascun dels elements que configuren les imatges, observem que hi ha trets característics que es repeteixen en elles. Per exemple, totes les infermeres porten una mascareta de protecció que fa una referència evident a la lluita que estem lliurant contra el coronavirus.

En alguns graffitis apareix l’emblema de Superman per fer referència a l’heroïcitat d’aquest col·lectiu que cada dia s’exposa al virus per tenir cura dels altres i que, com hem vist, en ocasions paguen amb la seua vida...

Però hi ha altres coses no tan perceptibles però que formen part del missatge que es vol tansmetre: la força i actitud amb els quals infermers i infermeres enfronten el dia a dia per tal de poder combatre aquest virus.

Avui cercant les imatges m’he trobat un vídeo que sé que agradarà a alguns dels meus lectors i lectores mallorquins. En ell, l’Hospital de Son Espases fa un homenatge a aquest col·lectiu mostrant imatges d’infermers i infermeres en el seu lloc de treball i jo no puc evitar compartir-lo perquè en eixe hospital van nàixer dos mallorquinets als que jo estimo molt i que sé que van estar molt ben atesos en les seues mans.

https://www.youtube.com/watch?v=zYGU9cucblA

És curiós però, justament avui que he tingut un dia d’enyorança cap a l’Illa, acabo amb un vídeo recordant-la... Soc valenciana de naixement però reconec que em sento mallorquina de cor. De vegades , quan estic melangiosa penso que tal vegada haguera sigut millor no haver-me’n anat a treballar a Mallorca però al moment em venen els noms de tanta gent meravellosa que he conegut en aquesta illa durant 14 anys (alumnat inclòs) que haguera sigut una vertadera llàstima no haver-la pogut “disfrutar”.