Diari d'un coronavirus: dia 71. Entre el blanc i el negre...

Tenim interioritzats molts d’estereotips que van passant-se de generació a generació i que etiqueten a les persones d’una manera errònia. De vegades, els assumim sense qüestionar-los i donem moltes coses per suposades que tal vegada, si les penséssem una mica, les trobaríem absurdes i sense sentit.

Com a professora de Plàstica, n’he trobat moltes d’elles sobretot quan parlem del tema dels colors, al classificar el seu ús marcant diferències per qüestions de sexe.

“EL BLAU ÉS DE XICS”

“EL ROSA ÉS DE XIQUES”

I aleshores... EL VERD DE QUI ÉS? De les plantes?

Com ja he comentat en altres ocasions, la temor a allò desconegut o simplement allò que no s’acobla a la “normalitat” que ens envolta  fa que el nostre pensament es quede en la comoditat i no vaja més enllà d’allò que vivim com a “normal”.

Si us recordeu, el projecte que hem elaborat amb el retrat de Paul Klee s’ha realitzat al llarg de tot el curs i de manera intermitent, és a dir, deixant un espai considerable entre cada pas del procés per tal que el resultat fos el més lliure i no tant “condicionat”. En setembre vau començar pintant el retrat amb llapis de color i el vaig recollir per començar amb les làmines del llibre. Un altre dia us vaig dir que em diguésseu un color a l’atzar. El vaig apuntar i no vau saber per a que era fins setmanes després que us vaig dir que havíeu de comprar una cartolina d’eixe color. Vau realitzar una zona amb la tècnica de collage de manera aleatòria perquè havíeu de trobar la mateixa tonalitat en la revista. Al cap de vàries setmanes us vaig demanar que escollireu entre 4 opcions: xiquet, xiqueta, home o dona. Us vaig donar uns elements per pintar i que acabaríeu posant sobre el retrat (ulleres, bigot i llavis). L’últim pas que vau fer va ser incorporar algun element més al dibuix com a complement en els cabells i/o en el coll i aquí teniu el resultat...

No hi ha cosa més preocupant que tancar les nostres mires encasellant la gent pels colors que utilitza, coartant la nostra llibertat com a individus de ser com volem ser i no, com ens “impose” la societat.  

Com em va dir una alumna, un any que feia pràctiques: “Profe, en aquesta vida no tot és blanc o negre, hi ha ROSA.” 

La llibertat i el respecte que volem cap a nosaltres mateixos l’hem de voler per a la resta. Des  del moment en que tenim una sèrie de prejudicis que expressem amb comentaris tant “inofensius” com els colors i altres temes , estem cohibint eixa llibertat d’expressió que tant defensem i l’obligació de tots i totes a ser feliços. La diversitat n’és la clau i reconèixer la diferència com una font de riquesa, tant personal com social, és la clau per a avançar com a societat.

www.originalcustom.es

Ens veiem en al pròxima entrada!

P.D: Com ja haureu pogut comprovar, en aquesta entrada no estan tots els treballs que heu realitzat. Estic intentant fer un vídeo amb tots els retrats però porta molta feina així que quan el tingue llest, el publicaré. A més a més, comentar-vos a aquells que us heu sortit de la línia negra,  que he hagut de fer un “lífting” a les vostres imatges per tal que quedés bé el color de fons que he anat posant en cadascun dels retrats i així obtenir un bon resultat...