Després de 68 dies en les nostres cases és normal que tinguem ganes de sol
i de sortir de casa... Avui vull mostrar-vos l’obra del pintor Nicolas Odinet
(1953). Les seues imatges destil·len una lluminositat que ens arriba a través d’uns
llenços on es retraten escenes de la vida quotidiana tant valorades ara...
 |
| Obres de Nicolas Odinet |
El missatge que ens arriba a través de les notícies i de manera diària és
que hem de ser prudents i, alhora, conscients que la “nova normalitat”
no serà com abans quan ens reuníem en restaurants i terrasses per parlar amb
els nostres amics o menjar en família. Tornarem poc a poc a la normalitat però
ens constarà veure eixos “moments plens de vida” que ens mostren les següents imatges,
als quals quasi no prestaven atenció perquè ens resultaven totalment “normals”...
 |
| Obres de Nicolas Odinet |
Tots volem tornar a veure als nostres familiars i amics i tornar a la vida
d’abans però hem de reconèixer que haurem d’anar per fases, respectant els
temps que es necessiten per tal de fer les coses de manera correcta i no tornar
cap arrere una altra vegada...
Poc a poc, podrem tornar a passejar tranquils per vora mar, estar prenent
el sol en una terrassa o visitar una exposició en un museu com ens mostren les
següents imatges però, a diferència d’aquestes, les instantànies que quedaran en
la nostra memòria seran portant una mascareta per protegir i protegir-nos del
coronavirus.
 |
| Obres de Nicolas Odinet |
Avui veient les imatges d’algunes platges com la Barceloneta (que encara
estan en fase 0) o algunes vistes per gent molt propera a mi en Castelló, em fa
reflexionar sobre la responsabilitat col·lectiva en aquesta pandèmia.
Tots tenim ganes d’anar a la platja, de banyar-nos, de gaudir de sol però
encara no ho podem fer. Portem un total de 27.970 persones amb noms i cognoms
encara que no ens els hagen dit. No fa falta. Tampoc fa falta saber com era la
seua vida. Ens ha de bastar saber que ja no estan aquí a causa del Covid-19 i pensar
en la tristor que tenen familiars i amics als quals els falta una peça del seu
trencaclosques...
 |
| Obres de Nicolas Odinet |
La gent hauria d’evitar concentrar-se en les platges com
si fos una necessitat vital. Les platges haurien d’estar buides, no plenes de
gent que amb els seus comportaments no demostren cap respecte per la gent que
sí compleix i que desitja que tot això passe prompte.
Crec que se’ns està recordant de manera molt suau i molt educada que aquesta
pandèmia és cosa de tots. M’agradaria que la gent fos més conscient i tingués
més empatia amb la gent que l’envolta. Avui en les notícies es mostraven les
seqüeles de la gent que ha superat la malaltia i que no son només respiratòries
com molta gent pensa sinó que també son motòriques, per la qual cosa necessiten
realitzar exercicis diàriament per tal de mobilitzar aquelles parts que se’ls
han quedat “dormides” a causa de la malaltia. No podem donar l’esquena a
aquesta realitat i hem d’assumir que és un problema de tots.
 |
| Obres de Nicolas Odinet |
Ens veiem en la pròxima entrada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada