Ahir,
en l’entrada, vaig posar una imatge d’un personatge molt entranyable en la
història del còmic: Mafalda, una xiqueta singular, creada per l’humorista
gràfic Quino (1932) que va aparèixer en la dècada dels anys 60 del segle XX
però que, si llegim ara les seues reflexions, podem considerar-les igual
d’actuals ja que certes coses semblen no canviar o fer-ho massa poc a poc en el
temps.
Mafalda
és una xiqueta curiosa, que li agrada pegar dues voltes, o les que face falta,
a les coses. Es preocupa per la situació mundial en general i en moltes de les
vinyetes està acompanyada amb un bola del món amb la qual comparteix els seus
sentiments i reflexions.
És molt crítica amb la política i els gobernants i així ho
demostra tant en les seues conversacions com en els seus actes.
També
ho és amb els mitjans de comunicació i els missatges publicitaris...
Encara
que ella és tossuda i no perd l’esperança... de poder canviar el món amb les
seues mans... Com podeu veure, Mafalda és molt especial!
Però
no tot són temes transcendentals...No li agrada gens la sopa i té desenvolupada
l’argumentació de manera extraordinària per intentar persuadir a la seua mare
per no menjar-se-la.
Encara
que no li queda més remei que empassar-se-la...
Les
conversacions amb la seua mare, que és mestressa de casa, causen sorpresa en la
seua progenitora pels seus comentaris i, al mateix temps, fa que aquesta reflexione
com a dona...
El
seu pare intenta ensenyar-li coses però, ella també li ensenya a ell.
I,
després està Guille, el germà menut de Mafalda, amb el qual podrem gaudir d’imatges
molt tendres i situacions molt “ocurrents” com succeeix amb Mafalda.
Mafalda
no està a soles en les vinyetes, a més dels seus pares i el seu germà xicotet
Guille té uns amics que l’acompanyen en el seu dia a dia: Felipe, Manolito,
Susanita, Libertad i Miguelito.
Els
seus amics tenen personalitat diferents però tots aporten i complementen les
reflexions de Mafalda encara que des de punts de vista molt distints.
Per
exemple, Manolito està obsessionat pels diners. El seu pare té una botiga i
només pensa en el benefici cosa que es fa evident en moltes de les tires còmiques
en les quals apareix. Quasi sempre apareix vestit igual i sempre li acompanya
un llapis amb el qual fer tots els càlculs “matemàtics”.
El
seu caràcter tosco contrasta amb la dolçor de Susanita, una xiqueta que només
pensa en casar-se i tenir fills.
Libertad,
és una altra amiga de Mafalda que destaca per la seua capacitat de lluita (com
el seu nom indica) en totes aquelles causes en les que creu i que defensa coste
el que coste.
Felipe
és un xiquet molt imaginatiu i és el millor amic de Mafalda. Amb ell compartirà
molts de moments en els quals podreu observar reflexions molt interessants i d'altres molt emotius.
Miguelito
és un somiador i sempre es planteja preguntes que resoldre.
Com
podeu veure, xiquets amb personalitat i diferents inquietuds que són amics i
comparteixen el seu dia a dia acceptant-se tal i com son.
Espero que, després d’haver vist algunes de les tires
còmiques, us animeu a llegir-ne més ja que no tenen desperdici. I si teniu
l’oportunitat de viatjar algun dia a Oviedo, heu de saber que allí es troba una
de les escultures en homenatge a ella.
 |
Amb
aquest curs tant estrany que hem tingut, m’he plantejat fer un llistat de coses
que vull fer durant el mes d’Agost que siguen per gaudir i desconnectar. Una
d’elles (encara només n’he apuntat dos...jajajaja) és rescatar un llibre d’ella
que em van regalar fa molt de temps...i llegir-me’l tranquil·lament.
Ens
veiem en la pròxima entrada!
