Si us dic Enrique
Espinosa, estic segura que ningú de la meua generació sap de qui estic
parlant... En canvi, si dic la frase: “Hola. Soy Edu. Feliz Navidad” sabreu que
estic parlant d’un anunci de la companyia francesa Airtel (ara coneguda com
Vodafone) amb el qual se’ns felicitava els Nadals de l’any 1997.
Un xiquet, amb
ulleres i un jersei molt nadalenc, entrava en les nostres cases per a
recordar-nos la importància de desitjar unes bones festes a familiars i amics. Amb
un mòbil en la mà i amb un quadern en l’altra (on s’enregistraven els números
de telèfon) anava cridant. Sí, el que sentiu, abans les coses quedaven escrites
sobre un paper, no com ara... Estic a favor de les noves tecnologies però igual
que tenen avantatges, també tenen inconvenients. Abans els missatges eren
escrits de manera personalitzada amb les nostres pròpies mans a mode de notes i
cartes. Ara, amb tant d’àudio gravat pel carrer mentre anem d’un lloc a un
altre, les paraules se les endú el vent i, amb ell, els nostres records. Hi ha
coses que hauríem de seguir mantenint-se vives com ara escriure cartes a la
gent que ens importa perquè sempre podem tornar a rellegir-les i mantenir vius
moments ja passats, per si de cas alguna, ens falla la memòria.
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada