Sempre he sigut una
persona molt emotiva, serà que soc cranc. Ploro amb molta facilitat,
sensibilitat li diuen. Amb els anys, ploro menys però ho faig amb la mateixa
intensitat. Se m’escapen les llàgrimes sense tenir en compte qui tinc al davant
perquè soc de les que penso que està bé plorar i fent aquesta entrada, he
plorat molt sentint cada fragment de nadales que es canten en aquest espot. Aquesta
nova versió del “Almendro” em té realment enamorada. Veure una cantant com
Lolita, amb part de la seua família i amistats, cantant amb tanta emoció i sensibilitat
em fa tornar al passat. Cada frase, m’ha recordat la veu d’una de les persones
que més he estimat en el món i que segueixo estimant i que, malauradament, ja no
està aquí encara que continua el seu llegat. Donaria el que fos per tornar-la a
veure cantant.
Al meu alumnat,
sempre que tinc l’ocasió, els faig la reflexió de la importància d’escoltar la
gent gran. La meua iaia per a mi ha sigut una de les persones més importants de
la meua vida: la que m’ha escoltat quan ho he necessitat, la que m’ha
aconsellat quan ho he passat mal en l’escola, la meua “companya” d’habitació
fins al final, la que m’ha mostrat que amb la veritat per davant a tots els
llocs, la que m’ha ensenyat a ser prudent amb dites com ara “Dichosa la
paraula que està per dir” i “La boca no trenca cap ós però trenca el més
gros” i així, tantes coses que ara amb l’edat cobren tant de sentit, que m’encantaria
poder dir-li una vegada més el que ha significat en la meua vida encara que sé
que ho està veient des d’alguna part...
Escric aquesta entrada en un moment on els records envaeixen la meua ment i els sentiments són més intensos que mai. Podria esborrar-la i simplement, escriure un paràgraf més “asèptic” com en entrades anteriors però, prefereixo deixar-ho publicat i demanar-vos, que si encara teniu la sort de tenir una persona com aquestes al vostre costat, li ho fésseu saber amb paraules i, per què no, amb un gran abraçada de la meua part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada