UN CALENDARI D'ADVENT D'ANUNCIS: Dia 19

Un altre moment màgic d’aquestes festes és l’arribada del Reis Mags. En la meua època Papà Noel no arribava fins aquí així que havíem de cultivar la paciència durant totes les vacances per a tenir els regals l’últim dia d’aquestes. Mentre durava l’espera, pel meu cap passaven milers de pensaments intentant endevinar que em portarien de tot el que havia escrit en la carta.

Un any em vaig posar molt pesada i recordo que la meua mare em va donar una pista d’un dels regals: una llibreta que no tenia fi. La de voltes que li vaig pegar a aquesta frase intentant desxifrar com podia ser una llibreta que no s’acabava mai. I, quan vaig obrir el regal, em vaig trobar amb una pissarra velleda...jajajaja. Els que heu anat a EGB segur que al veure la imatge ja us heu teletransportat a la vostra infantesa...Efectivament, per més que escrivia damunt d’ella, aquesta mai s’acabava.

Imatge de todocolección.net

Doncs bé, avui us porto un carta molt especial i, des d’aquí, us faig una proposta: penseu en una persona amb la que fa temps que no parleu i escriviu-li una carta! Justament avui ho parlava amb un dels meus fills. Tots els anys, des que hem tornat de Palma, envien postals nadalenques als seus amics i al grup-classe de l’escola on anaven. Mentre anàvem caminant cap a l’escola, els he comentat que estic segura que totes eixes postals que realitzen cada any, els seus amics les guarden en un lloc especial i amb molta estima i que, quan tindran 80 anys, obriran eixa caixa on les tenen guardades i els records d’eixa infantesa compartida els vindran a la ment i somriuran pel tot el que van viure junts i això no té preu. Així que a escriure cartes que d’aquí en temps es puguen convertir en un vertader tresor per a qui les rep i un regal per a qui les escriu.

Ens veiem en la pròxima entrada!