Sempre NADAL

Amb tant de virus, el mes de desembre se m’ha complicat. Tenia una entrada preparada per a reflexionar amb vosaltres sobre aquesta època de l’any en classe i, amb la grip que s’ha apoderat del meu cos, he decidit publicar-la ja. Perquè una de les coses que menys m’agrada d’estar malalta és que em lleva l’oportunitat de fer classe i estar físicament amb vosaltres.

Si ja heu llegit els primers dies del calendari d’advent d’anuncis, us haureu adonat que m’agrada molt el Nadal, que tinc molts records d’aquesta època de l’any i que l’emoció m’inunda pensant en moments del passat, sobre tot, els que em traslladen a la meua infantesa i em recorden vivències amb persones que ja no estan...

Imatge via Pinterest

Quan arriba aquesta època de l’any, m’agrada dissenyar postals nadalenques amb els meus fills per a entregar-les a les nostres amistats més properes i familiars. L’altre dia, cercant idees en Pinterest, em va aparèixer aquesta imatge que em va donar molt què pensar.

Imatge via Pinterest

Em va semblar un arbre de Nadal interessant i molt peculiar. Amb unes escales en el centre del seu tronc que ens van portant pels seus diferents pisos, s’entreveuen persones distribuïdes per les distintes plantes. Són éssers diminuts que es troben dins d’un mateix espai encara que estan ubicats en diferents habitacles. També destaquen unes boles de nadal que em recorden a les llums de les faroles que il·luminen l’espai quan hi ha obscuritat.

I una vegada més, la meua imaginació ha començat a volar. I he vist en eixe arbre un rèflex d’allò que hauríem de ser com a societat. De com, totes i tots, hem vingut a aquest món per a compartir les nostres inquietuds i cercar gent que realment ens acompanye durant el nostre camí per aquesta vida que se’ns ha donat. Encara que és necessari tenir moments de solitud per tal de connectar amb nosaltres mateixos, també necessitem de la presència d’altres persones que ens ensenyen, ens reforcen i ens facen evolucionar.

Juan Genovés. Albor, 2018.

En classe, sempre us dic que als meus 49 anys no soc, afortunadament, la mateixa Isabel que als 20 anys perquè, amb el pas del temps, he anat canviant i polint aquelles coses que he necessitat millorar. Però, crec que sí que hi ha una cosa que ha de romandre amb el temps: la nostra essència, aquella que ens fa únics i particulars.

Imatge via Pinterest

En un mes on els anuncis de perfum inunden els aparadors de les botigues, el mobiliari urbà, les revistes i la televisió, m’agradaria que pensésseu en com és la vostra essència i de quina manera aquesta crearà un petjada en la societat.

Imatges via Pinterest

Els aromes de les fragàncies ens “prometen” amor, poder, bellesa, personalitat, èxit però, la realitat és que ÚNICAMENT la vostra essència és que la que farà que perdure la HUMANITAT.

Foto de Laura Williams

Ens veiem en la pròxima entrada!

"Sí que passa"

Des de dijous, els meus pensaments s’amuntonen en el meu cap intentant entendre perquè Sandra ja no està. El bullying està massa present en la vida de les persones i, justament, allò que el causa no és cap virus sinó els propis éssers humans.

L’assetjament escolar es fomenta des de menuts, amb tot el que veiem en el nostre entorn més proper. No només en actituds i comportaments poc adequats de certes persones sinó amb l’apatia dels adults a certs comportaments infantils postil·lant un simple: “És cosa de xiquets”. Llevar-li importància a aquelles coses que realment la tenen, és fomentar un niu de gèrmens que, tard o d’hora, sortiran a l’exterior en forma d’insults i/o de colps...

Ser diferent està bé però, la societat no ho suporta. Prefereix crear una “norma” en la que totes les persones han d’entrar com a “borregos” i que es forme un ramat d’ovelles que no pense, que no sigue crític i que es limite a seguir unes tendències a mode de moda i en funció del pensament que impere en cada moment.

Com diu Ramón Bayés: “Cada persona es única y lo que ella no hará, se quedarà por hacer”. En la diferència està la riquesa d’una societat. Ens han educat en la por a allò que se’n surt de la norma. L’aspecte físic, cada vegada, té més importància deixant a banda altres qualitats de l’ésser humà com és el seu interior. Massa sovint, les persones son jutjades superficialment i deixem de conèixer-les realment per un simple “a primera vista” que ens pot jugar una mala passada. Jo tenia una cosina més xicoteta que va nàixer amb malformacions en la cara. Me’n recordo perfectament cóm ma mare em va explicar que ningú tenia dret a burlar-se d’ella per aquest motiu i jo, m’ho vaig prendre tant en serio, que anava buscant pel carrer reaccions estranyes en la gent per a enfrontar-me a elles si fora precís. Ara, vist en la distància, jo era la seua Via i ella, el meu Wonder.

Segurament, viure aquesta experiència des de tant prop, m’ha fet ser com soc però, no és necessari tenir un familiar amb uns trets distints per a aprendre a respectar la diferència. El més important és tenir uns bons referents en l’àmbit familiar amb els quals poder formar “personetes” respectuoses amb el seu entorn i que, amb els seus actes, milloren aquesta societat. Perquè si tenim una bona base en la qual sustentar-nos, en altres èpoques de la vida, com ara l’adolescència i l’adultesa, sabrem a qui ens hem d’arrimar, qui ens farà créixer com a persones i qui ens pot tallar les ales amb les que hem de volar.

Aquesta entrada va dedicada a totes eixes persones que ens hem sentit alguna vegada invisibles pel fet de ser diferents en aquesta societat i, sobretot, és una dedicatòria pòstuma a eixes persones invisibles que amb la seua diferència hagueren pogut enriquir el món el que vivim i que, malauradament, ja no estan entre nosaltres perquè altres persones les van portar a un dolor tant extrem que no ho van poder suportar.

I per últim, demano a totes les persones que habiten aquest món que, davant paraules, comportaments i actituds inadequades, no aparten la seua mirada perquè aquestes conductes no deixaran d’existir per mirar cap a un altre costat.

La "CRISI" de la imaginació

Ha passat quasi una setmana des que va acabar el MUT i el globus no s’ha desinflat. Com tots els anys m’he quedat amb ganes de més però, és que un cap de setmana a l’any no és suficient per a IMAGINAR...

Cartell MUT 2025

Enguany no tinc ni una sola foto meua que pugue testimoniar que he anat al festival però, amb el transcurs del temps, me n’he adonat que hi ha altres coses que poden certificar que sí que he estat. Perquè les fotografies ens poden ajudar a recordar moments viscuts en altres èpoques però, els records es queden en nosaltres de moltes altres maneres. No només amb les instantànies visuals capturades sinó amb eixes emocions que recorren el cos i que romanen per a sempre en el cor enriquint el nostre interior per a que, en aquells moments complicats que tots transitem, fer més lleu les diferents situacions viscudes.

Imatge via PINTEREST

Cada any, conto al meu alumnat com em vaig enamorar del pallasso i els explico que el terme “amor” va més enllà d’eixa recerca d’un amor adolescent que perdure i s’allargue fins al final dels nostres dies. Quan més grans ens fem, som més conscients que la paraula “AMOR” té un significat molt més ampli que eixe amor de parella que se’ns mostra en les pel·lícules romàntiques que tots hem “consumit” en la nostra adolescència. I, encara que esta bé tenir i experimentar aquest tipus d’amor, n’hi ha més amors que percebem i que haurien de perdurar en el temps, sent l’amor universal el que més hauríem de practicar en benefici nostre i, com no, de la Humanitat.

Imatge de Pau Palaus

Anar al MUT és compartir les vivències i emocions dels qui les protagonitzen, és tornar a la nostra infantesa, rescatar-la (després d’haver sigut segrestada) i reviscolar-la per a que torne a formar part del nostre dia a dia. Perquè és justament en aquesta etapa, on el joc, l’experimentació, la imaginació, la il·lusió i la creativitat són els vertaders protagonistes. Recuperar eixa capacitat d’observació mirant com es mou un cargol lentament després de la pluja, eixa paciència infinita per fer cada vegada un bombolla de sabó més gran que l’anterior, eixa mirada ingènua i genuïna veient un truc de màgia...

www.festivalmut.es

La infantesa viscuda hauria de continuar en nosaltres fins a l’últim sospir, no a mode de record i de nostàlgia, sinó com una manera de viure. Les arts escèniques fan que la infantesa no tingue data de caducitat, que poguem albergar-la en el nostre interior després de cada somriure de complicitat provocat per històries rocambolesques, estranyes, desbaratades i sorprenents que són representades en viu i en directe davant dels nostres ulls. Històries que poden semblar difícils de comprendre a simple vista però, que si aprofundim una mica en elles, podem trobar la resposta a eixes preguntes que sovint ens fem.

www.festivalmut.es

En l’obra “La crisi de la imaginació” els personatges, a través del ball, ens mostren de quina manera la imaginació forma part de les nostres vides creant mons màgics en els quals podem endinsar-nos, navegar i ressorgir amb més intensitat malgrat els moments crítics que totes tenim en algun moment de la nostra vida. Els acompanya un globus que per a mi simbolitza eixa imaginació tant present en els primers anys de la nostra existència i que hauria de seguir-nos acompanyant de per vida.

www.festivalmut.es

Per cert, si esteu intrigats de com és realment el pallasso del que em vaig enamorar fa dos anys, en aquest entrevista teniu la resposta. Us deixo l’enllaç. Un consell: “no és el seu físic sinó el que diu”.

https://www.ara.cat/cultura/nostre-fill-dies-seguits-mateix-lloc-ja-li-diu-casa_1_5454721.html

Ens veiem en la pròxima entrada!

Dia 29 de setembre

 

Dia 28 de setembre

Dia 27 de setembre

Dia 26 de setembre

 

Dia 25 de setembre

 

Dia 24 de setembre

 

Dia 23 de setembre

 

Dia 22 desetembre

 

Clot i fava

Doncs no sé el per què però, avui també és diumenge i havia de ser un diumenge  de posar rentadores, preparar activitats per a classe i menjar arròs negre (el passat va ser pollastre al forn) però, s’ha convertit en un diumenge de retrobar-me amb la meua xiqueta interior.

Imatge via Pinterest

M’he aixecat en la intenció de posar-me cara a l’ordinador tot el matí quan m’ha vingut al cap el festival de “Clot i fava” que se celebra aquest cap de setmana a Castelló i, amb una previsió de pluja, allà que me n’he anat a veure l’obra “Los Colgados”.

Imatge via Google

Quan he arribat encara quedaven cadires lliures i m’he assegut en una d’elles, expectant, per veure què s’amagava sobre un escenari on apareixia roba en un penja-robes i sobre uns maniquins que es trobaven en els dos extrems de l’entarimat. Mentre observava el cel perquè havia començat a plovisquejar una mica, em preguntava quina història podia trobar-se entre un munt de roba. I ara ve el dubte sobre si explicar-vos el que els passava als dos protagonistes o contar-vos que m’ha aportat la seua actuació.

Reconec que he experimentat vàries coses. La primera d’elles, i que reafirma els meus pensaments, és que la vida no seria la mateixa sense un punt de bogeria i originalitat. De vegades, fem les coses de la mateixa manera, realitzem el procés sense modificar alguns dels seus paràmetres i ens consumim, poc a poc, per l’avorriment de la repetitivitat.

plastidekor©2025

La segona d’elles, ha vingut donada pel tràfec del canvi de vestuari durant tot l’espectacle. Em fixava en eixes peces de roba que estaven d’oferta i que s’anaven posant els personatges i reflexionava sobre com a sovint se’ns imposa anar a la moda, quan en realitat, hauríem d’escollir allò que vertaderament ens agrada i demostrar la nostra personalitat.

plastidekor©2025

La tercera cosa que he experimentat ha estat mirant la relació que s’establia entre els personatges. Allà on hi ha havia un problema, la solució acabava amb un somriure o simplement no posant més llenya al foc a la situació que estaven vivint. Això m’ha fet pensar en quantes vegades ens deixem anar de manera irracional pels nostres impulsos i, una cosa que podria solucionar-se parlant, acaba amb discussions i disgustos difícils de gestionar.

plastidekor©2025

Em quedo amb cada somriure i cada rialla que m’ha provocat la seua història. Em quedo amb cada mirada de complicitat entre els actors i el públic que allí estàvem. Em quedo en eixe moment en que m’he dirigit cap als dos protagonistes que es trobaven baix de l’escenari i els he dit “GRÀCIES” perquè, gràcies a ells, avui m’he sentit millor. Me n’he anat a casa amb el cor ple d’alegria, amb moltes idees volant sobre el meu cap i reafirmant, un colp més, la necessitat de tenir “pallassos” i “rodamons” que amb la seua creativitat i alegria, ens ajuden a estar millor.

Imatge via Google

Ens veiem en la pròxima entrada!

Dia 21 de setembre

 

Dia 20 de setembre

 

Dia 19 de setembre

 

Dia 18 de setembre

 

Dia 17 de setembre

 

Dia 16 de setembre

Dia 15 de setembre

 

Dia 14 de setembre

 

Aprendre a viure la VIDA

Avui haguera pogut ser un diumenge més de principi de curs. Posar rentadores, preparar activitats per a classe, menjar pollastre al forn però, s’està convertint en un diumenge de records.

Imatge via Pinterest

Podria quedar-me per a mi cadascun dels pensaments i sensacions que estic vivint però, soc de les que pensa que hem vingut a aquest món per a compartir allò que tenim amb la resta i poder nodrir-nos de les experiències d’altres. Si aprenem, de manera conjunta, a més de millorar-nos com a éssers humans, farem d’aquest mon un lloc més amable en el que habitar.

Imatge via Pinterest

El 27 de juliol va fer 6 anys que me’n vaig anar de Mallorca i no hi ha dia que no agraeixo tot el que la illa em va donar. Cada vegada que publico en aquest bloc, me’n recordo de quan l’alumnat de 1r d’ESO comentava les entrades que realitzava i com, amb les paraules, seguíem connectats després de l’horari escolar.

Imatge via Pinterest

Durant aquests dies m’he trobat amb exalumnes del centre i això m’ha fet pensar que ja porto el temps suficient per aquí per a tenir “exalumnes”, germanes i germanes d’alumnes que ja he tingut i que començo a tenir certa pertinença a Castelló però, això no lleva, que 13 anys de la meua vida han transcorregut en Mallorca. I encara que em quedo amb tots els records, costa assumir que estic en un altre lloc.

Imatge via Pinterest

I ara us preguntareu a què bé tot això... Doncs ve per la necessitat de dir-vos que hem d’agrair totes les coses bones que ens passen i hem d’aprendre a valorar-les per tal que, com diu Ramón Bayés, el nostre viatge estigue ple d’aventures.

Imatge via Pinterest

Qui m’haguera dit a mi quan estava en l’institut i estudiava els dialectes que algun dia treballaria en Mallorca. De fet, me’n recordo perfectament que en una classe, mentre Vicent Ferrer ens comentava que en Mallorca quan es parla dels xiquets i xiquetes, es fa referència a ells amb els termes “nins” i “nines”, vaig pensar: “I jo per a què vull saber això?”. I el temps em va donar la resposta.

Imatge via Pinterest

Les experiències que se’ns presenten en aquesta vida venen, moltes vegades, lligades a llocs i a persones concretes i és important envoltar-nos de gent que ens face ser millors i que, amb la seua presència, ens alegren el dia i jo he de reconèixer que amb això soc molt afortunada. Hi ha gent que, malgrat la distància, també les sento molt a prop i les tinc quan les necessito i avui he tornat a ser conscient de com continuen “estant” malgrat visquen en Mallorca.

Imatge via Pinterest

I si observant el vostre voltant no trobeu persones amb les podeu sentir-vos còmodes, no passa res: haureu de continuar cercant-les.

Imatge via Pinterest

I mentre les cerqueu, us aconsello viure la vida amb il·lusió i valorant aquelles xicotetes coses que us passen en el vostre dia a dia i que us ajudaran a valorar eixos instants de felicitat que apareixen, de colp i repent, de la manera més inesperada.

Imatge via Pinterest

I perquè us conto tot això? Perquè hem d’aprendre a expressar-nos, buscar el moment per a transmetre tot allò que tenim en el nostre interior: pintant, cantant, ballant, escrivint, dibuixant, tocant un instrument, realitzant manualitats o fent postres per a la gent que estimem...

Imatge via Pinterest

 

Perquè només treballant el nostre interior, podrem gaudir realment de la nostra VIDA.

Imatge via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

Dia 13 desetembre

 

Dia 12 desetembre

 

Dia 11 de setembre