Doncs no sé el per què però, avui també és diumenge i
havia de ser un diumenge de posar
rentadores, preparar activitats per a classe i menjar arròs negre (el passat va
ser pollastre al forn) però, s’ha convertit en un diumenge de retrobar-me amb
la meua xiqueta interior.
 |
| Imatge via Pinterest |
M’he aixecat en la intenció de posar-me cara a l’ordinador tot el matí quan m’ha vingut al cap el festival de “Clot i fava” que se celebra aquest cap de setmana a Castelló i, amb una previsió de pluja, allà que me n’he anat a veure l’obra “Los Colgados”.
 |
| Imatge via Google |
Quan he arribat encara quedaven cadires lliures i m’he
assegut en una d’elles, expectant, per veure què s’amagava sobre un escenari on
apareixia roba en un penja-robes i sobre uns maniquins que es trobaven en els
dos extrems de l’entarimat. Mentre observava el cel perquè havia començat a
plovisquejar una mica, em preguntava quina història podia trobar-se entre un
munt de roba. I ara ve el dubte sobre si explicar-vos el que els passava als
dos protagonistes o contar-vos que m’ha aportat la seua actuació.
Reconec que he experimentat vàries coses. La primera d’elles,
i que reafirma els meus pensaments, és que la vida no seria la mateixa sense un
punt de bogeria i originalitat. De vegades, fem les coses de la mateixa manera,
realitzem el procés sense modificar alguns dels seus paràmetres i ens consumim,
poc a poc, per l’avorriment de la repetitivitat.
 |
plastidekor©2025 |
La segona d’elles, ha vingut donada pel tràfec del
canvi de vestuari durant tot l’espectacle. Em fixava en eixes peces de roba que
estaven d’oferta i que s’anaven posant els personatges i reflexionava sobre com
a sovint se’ns imposa anar a la moda, quan en realitat, hauríem d’escollir allò
que vertaderament ens agrada i demostrar la nostra personalitat.
 |
plastidekor©2025 |
La tercera cosa que he experimentat ha estat mirant la
relació que s’establia entre els personatges. Allà on hi ha havia un problema,
la solució acabava amb un somriure o simplement no posant més llenya al foc a la
situació que estaven vivint. Això m’ha fet pensar en quantes vegades ens deixem
anar de manera irracional pels nostres impulsos i, una cosa que podria
solucionar-se parlant, acaba amb discussions i disgustos difícils de gestionar.
 |
| plastidekor©2025 |
Em quedo amb cada somriure i cada rialla que m’ha
provocat la seua història. Em quedo amb cada mirada de complicitat entre els
actors i el públic que allí estàvem. Em quedo en eixe moment en que m’he
dirigit cap als dos protagonistes que es trobaven baix de l’escenari i els he
dit “GRÀCIES” perquè, gràcies a ells, avui m’he sentit millor. Me n’he
anat a casa amb el cor ple d’alegria, amb moltes idees volant sobre el meu cap
i reafirmant, un colp més, la necessitat de tenir “pallassos” i “rodamons” que
amb la seua creativitat i alegria, ens ajuden a estar millor.
 |
| Imatge via Google |
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada