"Sí que passa"

Des de dijous, els meus pensaments s’amuntonen en el meu cap intentant entendre perquè Sandra ja no està. El bullying està massa present en la vida de les persones i, justament, allò que el causa no és cap virus sinó els propis éssers humans.

L’assetjament escolar es fomenta des de menuts, amb tot el que veiem en el nostre entorn més proper. No només en actituds i comportaments poc adequats de certes persones sinó amb l’apatia dels adults a certs comportaments infantils postil·lant un simple: “És cosa de xiquets”. Llevar-li importància a aquelles coses que realment la tenen, és fomentar un niu de gèrmens que, tard o d’hora, sortiran a l’exterior en forma d’insults i/o de colps...

Ser diferent està bé però, la societat no ho suporta. Prefereix crear una “norma” en la que totes les persones han d’entrar com a “borregos” i que es forme un ramat d’ovelles que no pense, que no sigue crític i que es limite a seguir unes tendències a mode de moda i en funció del pensament que impere en cada moment.

Com diu Ramón Bayés: “Cada persona es única y lo que ella no hará, se quedarà por hacer”. En la diferència està la riquesa d’una societat. Ens han educat en la por a allò que se’n surt de la norma. L’aspecte físic, cada vegada, té més importància deixant a banda altres qualitats de l’ésser humà com és el seu interior. Massa sovint, les persones son jutjades superficialment i deixem de conèixer-les realment per un simple “a primera vista” que ens pot jugar una mala passada. Jo tenia una cosina més xicoteta que va nàixer amb malformacions en la cara. Me’n recordo perfectament cóm ma mare em va explicar que ningú tenia dret a burlar-se d’ella per aquest motiu i jo, m’ho vaig prendre tant en serio, que anava buscant pel carrer reaccions estranyes en la gent per a enfrontar-me a elles si fora precís. Ara, vist en la distància, jo era la seua Via i ella, el meu Wonder.

Segurament, viure aquesta experiència des de tant prop, m’ha fet ser com soc però, no és necessari tenir un familiar amb uns trets distints per a aprendre a respectar la diferència. El més important és tenir uns bons referents en l’àmbit familiar amb els quals poder formar “personetes” respectuoses amb el seu entorn i que, amb els seus actes, milloren aquesta societat. Perquè si tenim una bona base en la qual sustentar-nos, en altres èpoques de la vida, com ara l’adolescència i l’adultesa, sabrem a qui ens hem d’arrimar, qui ens farà créixer com a persones i qui ens pot tallar les ales amb les que hem de volar.

Aquesta entrada va dedicada a totes eixes persones que ens hem sentit alguna vegada invisibles pel fet de ser diferents en aquesta societat i, sobretot, és una dedicatòria pòstuma a eixes persones invisibles que amb la seua diferència hagueren pogut enriquir el món el que vivim i que, malauradament, ja no estan entre nosaltres perquè altres persones les van portar a un dolor tant extrem que no ho van poder suportar.

I per últim, demano a totes les persones que habiten aquest món que, davant paraules, comportaments i actituds inadequades, no aparten la seua mirada perquè aquestes conductes no deixaran d’existir per mirar cap a un altre costat.