La màgia de Lego...

Quan apleguen aquestes dates, una entrada sobre els preparatius de l’aniversari d’Andreu i Bernat és un clàssic. 

Els records dels meus aniversaris quan jo era menuda són fotos familiars que tinc amb els meus pares, els meus iaios i els meus cosins. Tenir aquests moments immortalitzats en fotos és un dels meus millors regals d’infantesa.

Però els temps canvien i els pares cada vegada ens compliquem més la vida, que sí xiquiparcs, que si festes monotemàtiques, que si candy bars, que si fondant... En el meu cas segueixo amb l’estil iniciat pels meus pares però amb un poc de decoració que alegre la festa sempre familiar.

Imatges via Google

Fins enguany tots els aniversaris els havíem celebrat en Palma i jo, el dia anterior, em dedicava, a decorar la paret de la cuina per tal de crear un espai d’aniversari on col·locar tot el que necessitàvem per a la festa. Durant aquest anys hi hagut lloc per a tota classe de personatges: Tulli, Nemo i Dory, Lady Bug, Pj Masks, Superman, Batman... Cada aniversari ha sigut diferent però el que més m’agrada és veure la seua cara de sorpresa quan s’aixequen i veuen tot el muntatge...jajajaja

El blue tag, la cinta a doble clara, el paper fotogràfic i les tisores són els meus imprescindibles.

Enguany teníem clar que, malgrat ser el primer any que podíem celebrar-ho amb les nostres famílies, convenia ser prudents pels contagis i que el celebraríem només el 4 junts. Generalment, sempre els pregunto quin tema els agradaria per a l’aniversari però enguany vaig decidir que fos una sorpresa. Com que se’m dona molt bé guardar secrets, entre correccions de làmines i de treballs, vaig anar pensant quina temàtica podria emprar que fos vistosa i que pogués fer fàcilment.

Després de pegar-li unes quantes voltes i, veien l’èxit que hem tingut aquest any amb els Lego, vaig decidir fer l’aniversari amb elements relacionats amb aquest joc de construccions.

Imatge via Google

 

El primer que vaig fer va ser cercar material per Internet. Sé que és més fàcil comprar-ho però a mi m’encanta mirar, seleccionar i escollir el que més m’agrada i fer la meua pròpia versió del tema.

El millor descobriment va ser tot un abecedari de Lego amb el qual vaig realitzar la frase “Molts d’anys” (Moltes felicitats en mallorquí). Vaig imprimir-les les lletres en format A4 per tal de posar-les en la paret com he fet fins ara.

Com que encara estem amb caixes de la mudança i no disposava d’una taula en la cuina, vaig decidir, agarrar un moble d’Ikea que tinc en el menjador i tunejar-lo...jajajaja. Tal i com podeu veure en la foto, el vaig folrar amb un tros de mantell roig que m’havia sobrat de l’aniversari de l’any passat i el resultat va quedar prou bé. Jo soc de les que sempre guardo tot (inclús retalls de cartolines) perquè mai saps quan vas a necessitar-los...

 

Vaig comprar gots de paper de color groc i vaig imprimir unes cares de Lego amb les quals els vaig decorar. També en vaig utilitzar per a fer una espècie de sanefa en el mantell roig per tal que no quedes tant buit.

Com que enguany la preparació va ser un poc precipitada, vaig tirar un poc d’imaginació i vaig realitzar dos targetons personalitzats amb el seu nom que vaig col·locar sobre la taula. Amb l’ajuda d’uns playmobils que em van ajudar a subjectar-los, van ser un element diferent en la decoració i allò que més es va fer il·lusió quan ho van veure.

 

Tots els anys col·loco en uns portaretrats blancs que tinc també d’Ikea, el número dels anys que compleixen i algun motiu de la temàtica escollida.

En quan al pastís, cada any, compràvem un bescuit que portaven a l’escola amb una decoració fondant sobre la temàtica. Jo no soc una experta ni molt menys però al ser un material mol mal·leable com la plastilina, amb el ganivet i alguna motlle de forma circular me les apanyava per fer la decoració i ells encantats amb el resultat. 

Enguany el pastís havia de ser xicotet i com era de merengue, el pes del fondant haguera pogut “destruir” la forma del pastís. La meua idea en un principi era realitzar peces Lego com a decoració però el temps se’m tirava al damunt i havia de ser més pràctica així que finalment, vaig decidir substituir el fondant per Lacasitos i aquí podeu veure com va quedar...

Andreu i Bernat no s’esperaven aquesta festa així que es van passar tot el dia dient que havien tingut moltes sorpreses i jo contenta, com qualsevol mare o pare, de veure’ls feliços...

De vegades els petits detalls són els millors records que podem tenir...

Ens veiem en la pròxima entrada!