Ja
fa uns dies vaig publicar una entrada sobre un anunci de Coca-Cola dels anys
90... i en aquell moment us vaig preguntar si hi havia algun anunci més actual
que us recordés la manera de presentar en producte emprant l’home com a “objecte”
dins de l’anunci.
Doncs
bé, si peguem una ullada, als espots d’aquests mesos emesos per televisió hi ha
un anunci de la marca Aquaservice que ens recorda molt a l’anunci de Coca-cola.
En ell no se’ns mostrarà tant clarament un “streaptease” del personatge masculí
com el de la Coca-Cola però sí que trobarem els mateixos paràmetres que en els
del refresc a l’hora de mostrar-nos el “producte” de manera més sensual.
En ambdós anuncis, un grup de dones criden al timbre de Núria Roca per demanar aigua. Les excuses són molt variades però totes elles tenen en ment al repartidor.
Inclús la mare que demana aigua per al biberó (en l’enquadrament de l’escena se’ns mostra en un segon pla a la criatura i al seu pare), la trobarem mirant furtivament per la finestra esperant que aparegue el repartidor per a fer l’entrega mentre el “pringat” de l’home li deu estar canviant el bolquer al bebè. D’aquest rols que se’ns presenten, la nostra ment podria deduir que l’home no se n’adona del que està passant perquè “els homes per naturalesa són tontos i no percebeixen aquestes coses”.
Les
mirades i les cares de les figures femenines quan apareix el xic no tenen “desperdici”.
Com passava en l’anunci dels anys 90, les dones “babegen” literalment al
veure al repartidor carregant la garrafa als muscles. Ho fan dones joves, ho
fan dones casades, ho fan dones amb família inclús la marca d’aigua augmenta el rang d’edat i, fins i tot, la
nostra iaia no pot parar de mirar-lo...
En definitiva, els i les professionals que es dediquen al món de la publicitat ho tenen molt clar. Tiren d’estereotips per a vendre les qualitats del producte. Els consumidors es deixen envair per la història que se’ns mostra i, si no ens aturem a analitzar més detingudament el missatge, deixem passar les característiques intrínseques i pròpies del producte que són les que realment ens haurien d’interessar i ser el motiu pel qual comprem una cosa.
En
l’anunci se’ns mostren diferents usos que podem fer-li al dispensador de
l’aigua: des de beure un got d’aigua fresqueta després d’haver fet esport fins
a fer-nos una infusió però, ara anem a ser sincers, havíem reparat en quines
són les qualitats i les prestacions del producte o simplement hem consumit la
història que se’ns ha mostrat amb imatges?
Analitzant
més els elements formals que configuren l’anunci, trobem en els colors el fil
conductor de totes les imatges. La gamma freda que apareix de manera continuada
amb la presència de tonalitats blaves i verdoses venen a reforçar les
característiques de l’aigua que es comercialitza.
Observant les següents imatges, podreu comprovar que algunes de les peces de roba utilitzades pels protagonistes són blaves però, si us fixeu un poc més, us adonareu com els publicistes fins al mínim detall. En la imatge superior de la dreta on Núria Roca parla amb una de les seues “veïnes”, podeu observar que darrere de la presentadora de televisió es troba un dispensador de càpsules de cafè ordenades per color de manera vertical on “casualment” les càpsules blaves són les que més es veuen...Podria ser una coincidència encara que en publicitat poques coses es deixen a l’atzar...
Observant les següents imatges, podreu comprovar que algunes de les peces de roba utilitzades pels protagonistes són blaves però, si us fixeu un poc més, us adonareu com els publicistes fins al mínim detall. En la imatge superior de la dreta on Núria Roca parla amb una de les seues “veïnes”, podeu observar que darrere de la presentadora de televisió es troba un dispensador de càpsules de cafè ordenades per color de manera vertical on “casualment” les càpsules blaves són les que més es veuen...Podria ser una coincidència encara que en publicitat poques coses es deixen a l’atzar...
La
utilització de tons clars en les imatges reforcen el color blau de l’aigua que
és el producte que se’ns presenta en l’anunci. Apareix en la camiseta del
repartidor però també es mostra en molts altres elements amb en els que ens
trobem al llarg de la peça publicitària. El color blau simbolitza puresa i
netedat colors que emprats de manera reiterada en les imatges fan que el
consumidor els associe amb el producte i la marca que el distribueix.
Els
plans, el color, la llum, la localització escollida per a gravar l’espot són
elements molt importants que ajuden a transmetre el missatge. Les marques,
assessorades per les agències de publicitat, intenten arribar al major nombre
de consumidor.
Com
podeu observar l’estètica de l’espot és la única cosa que diferencia l’època de
la seua realització i, al mateix temps, és la que ens aporta pistes de com és
la societat actual. Podríem parlar del paper de l’home i de la dona i trobaríem
en la figura masculina la representació de la fortalesa (el “repartidor” carrega
les garrafes d’aigua com si res) com un dels valors atorgats al sexe masculí.
Si analitzem el paper de Núria Roca que és la protagonista principal entre les
dones que apareixen en l’anunci, podem trobar en ella la figura de l’ama de
casa d’una manera renovada: vestida de manera informal i amb un comportament
molt natural i relaxat, se’ns mostra una mare que es preocupa per la salut de
la seua família comprant aquells productes de millor qualitat per als seus. No
podem veure a cap membre en el nucli familiar però ho intuïm per les grans dimensions
de la cuina i l’aspecte de l’habitatge que se’ns mostra en l’anunci. Una vegada
més els estereotips ajuden a crear la història.
Està
clar que tot això són interpretacions però si anem més enllà, podríem parlar de
l’orientació sexual i veuríem que tan sols apareixen dones... I què passa amb
el tema de l’homosexualitat? Podrien haver aparegut homes que puguen sentir-se
atrets pel repartidor... però no és el cas. Per què no apareixen per donar més
visibilitat a altres opcions sexuals? Doncs
perquè la societat, malauradament, no està preparada per a “normalitzar-lo”.
Segueixen havent molts de prejudicis sobre certs temes i la publicitat no és
més que un reflex de la societat, un mitjà de comunicació que plasma una
realitat que evidencia que hi ha coses que no estan superades.
Ens veiem en la pròxima entrada!