LA DONA I LA PUBLICITAT

Avui, com cada 8 de març, se celebra el dia de la dona. Personalment, crec està bé tenir una data en el calendari celebrant aquest esdeveniment en concret i molts altres (dia de la sida, dia de l’alzheimer, dia del medi ambient) perquè és com un mena de recordatori d’on ens trobem i cap on hem d’anar. 

Durant aquest dia es realitzen diversos actes per recordar els drets que tenim les dones i el lloc que ens pertany ocupar en la nostra societat. No hem d’oblidar que, les dones hem anat guanyant-nos els nostres drets poc a poc i coses que ara tenim tant assumides com el simple fet d’anar a votar, fa uns anys eren totalment impensables.

Igual que en moltes altres coses, tots hem de conscienciar-nos sobre el tema i, dins de les nostres possibilitats, aportar el nostre granet d’arena. La publicitat és un dels sector que més utilitza la dona com a reclam publicitari. El món de la publicitat està format per persones: directors creatius, directors artístics, dissenyadors gràfics, dissenyadors multimèdia, clients, etc que també han de ser conscients de quin model de dona transmeten a través de la publicitat i si es correspon o no amb la realitat que ens envolta.

Per a aquesta entrada he escollit algunes de les peces publicitàries publicades en revistes que realitzen marques molt conegudes per als seus perfums. Tots els perfums que apareixen en els anuncis estan destinats a les dones però, no és la única coincidència.

Si observem detingudament cadascun dels anuncis, podem trobar moltes semblances entre ells que fan que la dona “utilitzada” no sigue el model de dona del carrer, com diria l’anunci de Dove on es parla de la  “bellesa real”.

Anunci de Dove

La primera coincidència que trobem és que els cossos que empren estan pràcticament nuets. I dic “pràcticament, perquè he dubtat en considerar si un barret o uns tirants poden considerar-se una peça de roba per ocultar part del cos o simplement són un complement, com sempre ens havien fet creure.

I no cal parlar de la silueta de la model Natalie Portman que fa malpensar sobre els braços tan prims que té i, que ens porta a pensar en un retoc evident de la imatge a través de programes de retoc digital com ara el photoshop.

I parlant de retoc d’imatge, no puc evitar parlar de la deformació que fan del cos els publicitaris al modelar el cos de la dona la seu gust i crear cossos irreals que res tenen a veure amb la protagonista de l’anunci com és el cas de la voluptuosa Jennifer Lòpez. Algú s’ha cregut cóm de repent el seu cul s’ha reduït a la meitat i ha desaparegut totalment la seua panxa convertint-se en una superfície totalment plana?

De vegades quan veig aquest tipus d’anuncis em pregunto en què estant pensant els publicitaris. Estan intentant vendre un perfum o la roba interior que porten les protagonistes? És que han perdut el concepte d’originalitat pel camí i es dediquen a mostrar cossos nuets fent-nos veure que amb un perfum ja anem vestides.

Una altra cosa que em té intrigada és la postura de la model en l’anunci, un recurs emprat per diferents marques a l’hora de presentar-nos els seus productes. És que realment la protagonista no vol ensenyar el cos nuet a la càmera i es veu obligada a fer-ho?

En altres anuncis és el protagonista masculí l’encarregat de tapar certes parts del cos de la dona a la càmera. Realment els creatius d’aquests anuncis pensen que les dones quan veuen l’anunci interpreten aquest gest masculí com de protecció? Personalment, quan veig anuncis d’aquest tipus, la meua interpretació és que el cos de la dona es converteix en un pur objecte sexual...

M’agradaria que aquelles persones que es dediquen al sector publicitari, reflexionen sobre aquest tema i que es plantegen un publicitat que vaja més enllà d’emprar el cos de la dona com un pur objecte i, que la publicitat es caracteritze més per tenir una creativitat responsable, on la figura de la dona sigue respectada cercant altres alternatives a l’hora de presentar-nos els productes. 

Perquè si ens ho proposem, tot és possible.