Avui, com cada 8 de
març, se celebra el dia de la dona. Personalment, crec està bé tenir una data
en el calendari celebrant aquest esdeveniment en concret i molts altres (dia de
la sida, dia de l’alzheimer, dia del medi ambient) perquè és com un mena de
recordatori d’on ens trobem i cap on hem d’anar.
Durant aquest dia es
realitzen diversos actes per recordar els drets que tenim les dones i el lloc
que ens pertany ocupar en la nostra societat. No hem d’oblidar que, les dones
hem anat guanyant-nos els nostres drets poc a poc i coses que ara tenim tant
assumides com el simple fet d’anar a votar, fa uns anys eren totalment
impensables.
Igual que en moltes
altres coses, tots hem de conscienciar-nos sobre el tema i, dins de les nostres
possibilitats, aportar el nostre granet d’arena. La publicitat és un dels
sector que més utilitza la dona com a reclam publicitari. El món de la
publicitat està format per persones: directors creatius, directors artístics,
dissenyadors gràfics, dissenyadors multimèdia, clients, etc que també han de
ser conscients de quin model de dona transmeten a través de la publicitat i si
es correspon o no amb la realitat que ens envolta.
Per a aquesta entrada he
escollit algunes de les peces publicitàries publicades en revistes que
realitzen marques molt conegudes per als seus perfums. Tots
els perfums que apareixen en els anuncis estan destinats a les dones però, no
és la única coincidència.
Si observem detingudament
cadascun dels anuncis, podem trobar moltes semblances entre ells que fan que la
dona “utilitzada” no sigue el model de dona del carrer, com diria l’anunci de
Dove on es parla de la “bellesa real”.
|
Anunci de Dove |
La primera coincidència
que trobem és que els cossos que empren estan pràcticament nuets. I dic
“pràcticament, perquè he dubtat en considerar si un barret o uns tirants poden
considerar-se una peça de roba per ocultar part del cos o simplement són un
complement, com sempre ens havien fet creure.
I no cal parlar de la silueta de la model Natalie Portman que fa malpensar sobre els braços tan
prims que té i, que ens porta a pensar en un retoc evident de la imatge a
través de programes de retoc digital com ara el photoshop.
I parlant de retoc d’imatge, no
puc evitar parlar de la deformació que fan del cos els publicitaris al modelar
el cos de la dona la seu gust i crear cossos irreals que res tenen a veure amb
la protagonista de l’anunci com és el cas de la voluptuosa Jennifer Lòpez. Algú
s’ha cregut cóm de repent el seu cul s’ha reduït a la meitat i ha desaparegut totalment
la seua panxa convertint-se en una superfície totalment plana?
De vegades quan veig aquest tipus d’anuncis em pregunto en què estant
pensant els publicitaris. Estan intentant vendre un perfum o la roba interior
que porten les protagonistes? És que han perdut el concepte d’originalitat pel
camí i es dediquen a mostrar cossos nuets fent-nos veure que amb un perfum ja
anem vestides.
Una altra cosa que em té intrigada és la postura de la model en
l’anunci, un recurs emprat per diferents marques a l’hora de presentar-nos els
seus productes. És que realment la protagonista no vol ensenyar el cos nuet a
la càmera i es veu obligada a fer-ho?
En altres anuncis és el protagonista masculí l’encarregat de tapar
certes parts del cos de la dona a la càmera. Realment els creatius d’aquests
anuncis pensen que les dones quan veuen l’anunci interpreten aquest gest
masculí com de protecció? Personalment, quan veig anuncis d’aquest tipus, la
meua interpretació és que el cos de la dona es converteix en un pur objecte
sexual...
M’agradaria que aquelles persones que es dediquen al sector publicitari,
reflexionen sobre aquest tema i que es plantegen un publicitat que vaja més enllà
d’emprar el cos de la dona com un pur objecte i, que la publicitat es
caracteritze més per tenir una creativitat responsable, on la figura de la dona
sigue respectada cercant altres alternatives a l’hora de presentar-nos els
productes.
Perquè si ens ho proposem, tot
és possible.