L’altre dia, regirant els calaixos, vaig trobar la única foto de
xicoteta que tinc en Palma (la resta les té organitzades ma mare en àlbums a
casa) i em va fer molta il·lusió la instantània de ma mare amb mi als braços.
Vaig pensar que s’arrimava el dia de la mare i que podria fer-li una
targeta i enviar-se-la però, els bessons no estan per la labor i s’anava
aproximant el dia i la targeta sense fer...
En la última entrada del bloc, na Karla em va donar una idea per poder
felicitar igualment a ma mare en un dia tant assenyalat sense haver d’anar a
Correus: escriure-li una carta a través del bloc.
En la nostra família ens estimem molt però, la demostració quasi sempre
queda en la intimitat. Aquesta vegada he decidit intentar resumir en una carta
virtual tot allò que suposa la meua mare per a mi i, al mateix temps, fer-li
eixe homenatge públic que tant es mereix. Així que allà vaig:
GRÀCIES MAMÀ, en primer lloc
per donar-me la vida.
GRÀCIES MAMÀ, per dedicar-me el teu temps.
GRÀCIES MAMÀ, per donar-me sempre
allò que he necessitat i no tot allò que he volgut. M’has ensenyat a valorar
més les coses.
GRÀCIES MAMÀ, per donar-me una bona educació, amb ella m’has
ajudat a anar per la vida.
GRÀCIES MAMÀ, per transmetre’m eixa actitud tant pràctica que
tens, amb ella gaudeixo més el meu dia a dia.
GRÀCIES MAMÀ, per haver-me
donat sempre bons consells. És amb l’edat quan més s’aprecien.
GRÀCIES MAMÀ, per predicar amb l’exemple. M’ha servit per a
fer-me més persona.
GRÀCIES MAMÀ, en definitiva, per estar al meu costat SEMPRE.
Hola Isabel:
ResponEliminaEstic segura que la teva mare l'agradarà aquesta entrada que va dedicada a ella.
M'alegro que hagui estat una ajuda en donar-te aquesta idea per la teva mare. M'a agradat molt la presentació sobretot pel del marc de la foto. Però molt més la foto de la teva mare amb tu i surts molt guapa i sinserament la teva mare s'assembla molt a tu, sempre diuen que les mares es veuen reflectides en les seves filles i això és veritat.
Fins una altra entrada. Petons.
Hola, Karla!
ResponEliminaEn primer lloc donar-te les gràcies per la idea. La veritat és que s'aproximava el dia i jo no tenia res preparat. Quan em vas comentar que havies pensat en escriure-li una carta a la teua mare, em va venir la idea d'una carta virtual per tal de poder felicitar-la i, al mateix temps, li he fet el reconeixemment tant merescut que es mereix com a mare. Per cert, espero que li haja agradat la sorpresa a ta mare. Estic segura que li ha encantat!
En quan a la foto i les semblançes, dir-te que des de xicoteta sempre m'han dit que tinc coses dels dos, tant del meu pare com de la meua mare però, la veritat sigue dita, hi ha una època d'entre 8 i 10 anys que poses una foto de ma mare amb la mateixa edat i una meua i no saps qui és qui. La única pista que ens delata és que les fotos de la meua mare de xicoteta encara són en blanc i negre i les meues ja són a color. Si tingués alguna foto aquí, us la mostraria i no pararíeu de riure. Som clòniques. A més, les dues portaven serell i cua, je,je...
Bé, només em queda agraïr-te tots els comentaris que fas en el blog perquè, a banda d'acertats, em fan estar connectada amb vosaltres cosa que t'agraeixo molt.
Molts besets, Isabel.
Hola Isabel:
ResponEliminaAquesta entrada es una de les millors entrades que has fet(tenint en compte que totes són bones entrades je,je,je)Aquesta entrada m'ha agradat molt,segur que la teva mare deu estar molt contenta :-),y finalment,la fotografia m'ha agradat molt m'encanten els nens i nenes xicotets/es,la teva mare es pareix moltisim a tu sou molts iguals.Moltes gracies per les entrades que fas m'encanta visitar el teu blog.
Molts petons.
Hola, Miriam!
EliminaPerdona la tardança en contestar però és que aquesta setmana he estat un poc liada. La veritat és que m'assemblo molt físicament a ma mare però, no només en això, tots sabeu de sobra cóm sóc de xarradora i cóm moltes vegades els 55 minuts de classes se m'han fet curts... Doncs ma mare encara ho és més que jo! El meu pare, una vegada, com veïa que no paràvem de parlar, ens va suggerir que col·loquéssem una maquineta de números com a les carnisseries, je,je. La veritat és que el pobre està molt divertit amb la mare i la filla.
Estic preparant una nova entrada. Suposo que la publicaré entre avui i demà. Espero no defraudar-te i que t'agrade.
Moltes gràcies per visitar el blog i donar-me aquests moments d'alegria. M'encanta rebre els vostres comentaris.
Una abraçada, Isabel.
ES una entrada molt bonica , la teva mare deu estar molt contenta .
ResponEliminaPer cert a la meva mare per el dia de la mare li vaig fer una postal:vaig retallar lletres de reviste fent una frase d'un llibre que hem llegia de petitona, vaig aferrar el retol de la frase a una cartolina i per acabar vaig posar una imatge en la que estic amb la meva mare .
LI agradat molt, gracies per donar idees com aquesta al teu bloc!
Petons!
Hola, Gabriela.
EliminaEsperava el teu comentari sobre el tema ja que em vas dir que m'explicaries en què consistia la targeta. La idea és genial. M'ha encantat!
Estic molt contenta amb els vostres comentaris perquè veig que tinc moltes alumnes creatives (els xics de moment no han fet acte de presència...) en classe. La llàstima ha estat que només ho he pogut gaudir a través del bloc, haguera estat molt interessant parlar-ho en classe però, estic molt orgullosa de vosaltres. Cada dia m'aporteu coses noves i més ganes de continuar amb aquesta feina.
La pròxima entrada va d'informàtica i,coneixent-te, crec que t'agradarà. Segurament faràs alguna aplicació sobre el tema.
Molts besets, Isabel.
Gracias mama !
ResponElimina