dijous, 23 de maig del 2013

VA DE MÒBILS

Ja sabeu la meua afició per interpretar els missatges publicitaris i l’anunci del qual parlaré a continuació, encara que ja fa uns mesos que ha aparegut en televisió, cada vegada que el veig em deixa pensativa i no acabo de veure la seua finalitat. A continuació, vull compartir amb vosaltres les meues reflexions sobre el tema i espero que poguésseu donar-me un poc de llum sobre l’assumpte ja que em trobo un poc perduda...

Fins fa poc creia que hi havia dos tipus de telèfons: el telèfon fix que és aquell que tots tenim al menjador de casa i, que si és inalàmbric, ens podem desplaçar amb ell per les distintes estances de la llar i ens permet seguir parlant amb la persona que es troba a l’altre costat; i el telèfon mòbil que ens permet parlar des de qualsevol lloc amb qualsevol persona que es troba pel món.



I de repent, sorpresa, apareix un nou tipus de telèfon: the feelphone.



La marca LG ha llançat una nova campanya ja fa uns mesos en la que presenta aquest nou telèfon amb dos actors reconeguts com a protagonistes de l’anunci. Aquí us deixo el vídeo per si encara no l’heu vist i poguésseu traure les vostres conclusions.




A mi personalment em vénen al cap una sèrie de preguntes a les quals encara no tinc resposta:

1) És un mòbil per parlar o per sentir?
2) Després de la trucada, m’enviarà un missatge amb totes les emocions que ell ha sentit mentre sentia la conversació?
3) Ploraré com l’actriu de l’anunci cada vegada que l’utilitze?

4) Apereixerà de sobte Mario Casas i em donarà un bes de pel·lícula?

M’agradaria saber cóm interpreteu aquest anunci i, ja que parlem d’emocions, quines heu tingut al veure el mòbil.


dimecres, 15 de maig del 2013

PROJECTES COL·LABORATIUS



Quan pensem en Art sempre ens vénen a la ment noms d’artistes de manera individual: Vicent Van Gogh, Pierre - August Renoir – Joaquín Sorolla, etc... i els associem a una determinada obra:

      1. Vicent Van Gogh. “Els gira-sols” (1888)
      2. Pierre - August Renoir. “Dues noies tocant el piano” (1892)
      3. Joaquín Sorolla. “Passeig a la vora del mar” (1909)

Doncs bé, també hi ha artistes que s’uneixen i formen equip per a la realització d’obres artístiques com ara l’Equip Crònica.

Equip Crònica. "La antesala" (1968)

El projecte que us mostro a continuació ha sigut elaborat per gent anònima com nosaltres que han decidit col·laborar de manera multitudinària per a traslladar, personalment des del meu punt de vista, l’art al carrer.


Tejiendo Malasaña és un projecte que s’ha desenvolupat aquest cap de setmana en el barri madrileny de Malasaña amb motiu de la festivitat del 2 de maig. L’acció consistia en recopilar el major nombre de quadrats de llana realitzats amb punt o ganxet per tal de juntar-los i decorar amb ells la plaça.


Amb aquesta iniciativa els veïns i comerços del barri han pretès involucrar la gent en la celebració de les seues festes i, al mateix temps, promoure un retorn a les labors tradicionals per tal que no caiguen en l’oblit.

Aquí us deixo algunes fotos més sobre el procés i el resultat final.
Realment és impressionant!





dissabte, 11 de maig del 2013

IMATGES PIXELITZADES



Tots sabeu, que quan parlem de fotografia digital, el píxel és la unitat mínima que forma aquests tipus d’imatges. Si fem un zoom sobre la imatge veurem que els píxels tenen una forma quadrada i que, cadascun d’ells, aporta informació sobre els diferents colors que configuren la fotografia.

A continuació, us proposo un exercici amb el qual transformar una imatge fotogràfica amb una imatge pixelada.


Escollir una imatge per a pixelar. Penseu que depenent del tema de la imatge i el nombre de colors emprats els resultats seran totalment diferents. Així que tal vegada, és recomanable provar amb diferents fotografies i escollir el resultat que més ens agrade.



Obrir un programa de retoc d’imatges. Depenent del programa, l’aplicació del filtre que pixelitza la imatge canvia, així que vaig a donar-vos les dues opcions que crec que són les més conegudes i emprades: photoshop i gimp.


Aplicació del filtre.
Si empreu el photoshop, heu d’anar a la següent aplicació: Filtre – pixelitzar –mosaic. S’obrirà un quadre de diàleg on haureu d’escollir la mida del píxel. 



Si empreu el gimp, heu d’anar a la següent aplicació: Filtres – difumina –pixelitza. S’obrirà un quadre de diàleg d’aparença similar al del photoshop on també haureu d’escollir la mida del píxel. 



Escollir el valor del píxel.
Si el valor és excessivament gran, la imatge quasi no es reconeixerà.

En canvi, si escolliu un valor més menut, els píxels també ho seran i la imatge que obtindreu s’assemblarà més a l’original.


Per tant, quin valor escollir? Tot dependrà del resultat que voleu obtenir.

Si feu la prova en ambdós programes i col·loqueu els mateixos valors en cadascun dels programes, comprovareu que el resultat és el mateix.

L’altre dia, navegant per internet, vaig veure una aplicació que va un poc més enllà de pixelitzar la imatge. En ella, s’emprava el filtre en una imatge per tal d’interpretar-la amb píxels i, després, es realitzava una rèplica exacta d’aquests mitjançant la tècnica de l’aquarel·la creant un quadre molt original.


Font: Pinterest
Font:Pinterest
Font: Pinterest

Com podeu veure, aquesta aplicació dóna possibilitats infinites.
Espero les vostres!

diumenge, 5 de maig del 2013

GRÀCIES, MAMÀ




L’altre dia, regirant els calaixos, vaig trobar la única foto de xicoteta que tinc en Palma (la resta les té organitzades ma mare en àlbums a casa) i em va fer molta il·lusió la instantània de ma mare amb mi als braços.

Vaig pensar que s’arrimava el dia de la mare i que podria fer-li una targeta i enviar-se-la però, els bessons no estan per la labor i s’anava aproximant el dia i la targeta sense fer...

En la última entrada del bloc, na Karla em va donar una idea per poder felicitar igualment a ma mare en un dia tant assenyalat sense haver d’anar a Correus: escriure-li una carta a través del bloc.

En la nostra família ens estimem molt però, la demostració quasi sempre queda en la intimitat. Aquesta vegada he decidit intentar resumir en una carta virtual tot allò que suposa la meua mare per a mi i, al mateix temps, fer-li eixe homenatge públic que tant es mereix. Així que allà vaig:

GRÀCIES MAMÀ, en primer lloc per donar-me la vida.
GRÀCIES MAMÀ,  per dedicar-me el teu temps.
GRÀCIES MAMÀ, per donar-me sempre allò que he necessitat i no tot allò que he volgut. M’has ensenyat a valorar més les coses.
GRÀCIES MAMÀ,  per donar-me una bona educació, amb ella m’has ajudat a anar per la vida.
GRÀCIES MAMÀ,  per transmetre’m eixa actitud tant pràctica que tens, amb ella gaudeixo més el meu dia a dia.
GRÀCIES MAMÀ, per haver-me donat sempre bons consells. És amb l’edat quan més s’aprecien.
GRÀCIES MAMÀ,  per predicar amb l’exemple. M’ha servit per a fer-me més persona.
GRÀCIES MAMÀ,  en definitiva, per estar al meu costat SEMPRE.