Segurament, alguna vegada, haureu
sentit o, millor dit, haureu vist aquesta frase en algun post o stories d’alguna
de les xarxes socials que utilitzeu: “Los abuelos deberían ser eternos” . És una frase molt emotiva perquè totes hem
tingut iaies i iaios amb els quals hem compartit moments de la nostra vida,
sobre tot en la infantesa. Les persones més afortunades poden presumir de tenir-los
encara prop malgrat la seua avançada edat i ens recorden, als que ja no els
tenim entre nosaltres, la seua absència experimentant eixa felicitat “robada”
que el pas del temps ens ha llevat. Ens queda recordar-los, mirar fotos amb
eixa tendresa de les primeres vegades i mantenir-los vius a través del nostre
dia a dia.
Doncs, aquesta frase que a simple
vista és meravellosa i que tothom voldria que fora certa, per a mi és queda
curta perquè no podem restringir l’eternitat tan sols a elles i ells ja que hi
ha moltes altres persones en el món que haurien de ser ETERNES. Persones que amb la seua experiència
ens ajuden a veure les coses amb una altra perspectiva, persones que amb els
seus coneixements sobre una determinada matèria ens ajuden a millorar la nostra
qualitat de vida, persones que deixen un món millor del que s’han trobat i
Bernardo Moll és una d’eixes persones.
 |
| Imatge via Google |
Ahir em vaig assabentar de la seua mort. Per a moltes de vosaltres, estic segura que no sabeu qui és. Si us soc sincera jo no el coneixia pel seu nom sinó més bé per un documental que va realitzar l’any 2016 titulat “La historia de Jan”. I el fet de no saber el seu nom, em fa plantejar-me i reflexionar algunes coses de les quals parlo amb el meu alumnat de Cultura Audiovisual.
 |
| Imatge via Google |
Últimament les televisions i
plataformes digitals com ara Netflix ens ofereixen, com ho ha fet sempre la
publicitat, “productes” per tal d’atreure el major nombre de consumidors. Els
documentals o “docuseries” (el terme que més escoltem últimament) són
produccions audiovisuals que tracten sobre la vida d’alguna persona que és
coneguda per la multitud per la professió que exerceixen. Així, ens trobem
documentals que ens relaten la vida de futbolistes, actors, cantants i perquè
no influencers. I els nostres cervells comencen a emmagatzemar dades com ara
que si tenen una mitjana de 150 bosses en el seu armari, que si es gasten 95 euros en llaminadures en un
dia o si li regalen 3 cotxes a la seua parella per al seu aniversari. I la
pregunta que em faig és: I això què aporta a la meua vida?
En canvi, hi ha altres documentals
que commouen, que mostren una realitat que, tal vegada, s’assemble més a la
nostra vida o ens recorde a la d’alguna persona que coneixem i que la seua
visualització ens forme com a persones, ens fa créixer, plantejar-nos temes,
aprendre coses noves i nodrir-nos com a éssers humans i això, creieu-me, no té
preu. Si volem que la societat evolucione, hem d’acceptar que una vegada
arribem a aquest món, una de les nostres funcions és millorar-lo i la nostra
manera de pensar, d’actuar i de SER seran decisives per a que això passe.
És per aquesta raó que avui volia
parlar-vos d’un pare (cineasta) i d’una mare (actriu) que un 4 de novembre de
2009 van donar la benvinguda a aquest món al seu fill (Jan) que va nàixer amb
síndrome de down. Després del diagnòstic, Bernardo va escriure durant 5 anys en
un bloc el seu dia a dia amb Jan i també va gravar escenes quotidianes amb una
càmera HD que li van demanar als Reis Mags i, amb tot aquest material, van fer
una pel·lícula perquè com bé explicava Bernardo:
“Hi
ha molta temor a allò que es desconeix. He vist com la gent mira a Jan, moltes
vegades amb pena, i això que ell no té uns trets excessius. M’agradaria que la
pel·lícula servira per a que el públic veja que no passa res, que li pot passar
a qualsevol i que es tracta d’una història de superació i acceptació”.
Aquesta entrada d’avui és un homenatge a un pare que, amb la seua existència, sens dubte, ha deixat un món millor per a totes i tots.
Si voleu veure la pel·lícula està
disponible de manera online en la plataforma de RTVE. Aquí us deixo l’enllaç:
https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/historia-jan/6458298/
Ens
veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada