Per un 23 d'abril tot l'any!

Avui dia del llibre, em reafirmo en la necessitat de cuidar-nos no només a nivell físic sinó també a nivell espiritual. Perquè, com ja he comentat en nombroses ocasions “som el que veiem” però també “som el que llegim”.

Imatge de Liniers

Des de menuts aprenem del nostre entorn més pròxim. Primer ho fem amb la nostra família. Després amb les nostres amistats. Ho fem en el parc quan interaccionem amb altres xiquetes o xiquets i també en l’escola, l’institut, la universitat i el nostre lloc de treball.

Aprenem de tot allò que ens envolta i som com a esponges, ho absorbim tot: allò que veiem, allò que observem i, com no, allò que llegim. De vegades, ho fem de manera conscient i, d’altres, ni tan sols ens adonem perquè aprenem a través de l’exemple i el fer d’altres persones que tenim al nostre voltant.

Els llibres són una font d’aprenentatge meravellosa i s’exerceix de manera conscient en el moment que obrim un llibre. Tan se val si són contes, còmics, novel·les gràfiques, novel·les literàries, poesia, obres teatrals, etc... A través de les seues pàgines ens endinsem en històries, ens posem en la pell dels personatges inclús, podem trobar en certes pàgines alguns retalls d’experiències de la nostra vida.

Avui, he descobert a Enriqueta. Una xiqueta que em fa tornar a la meua infantesa i treu la meua part més juganera i somiadora. Ella es descriu de la següent manera:

Imatge de Liniers

L’he descobert gràcies a Carolina, una amiga que viu en Mallorca i que m’ha enviat la següent tira còmica a través del whatsapp i, de seguida, he pensat en vosaltres i compartir-la en el bloc.

Imatge de Liniers

A continuació, us mostro algunes de les historietes d’Enriqueta per a que vegeu que li passa quan obri un llibre...

Imatge de Liniers

Imatge de Liniers

Imatge de Liniers

Imatge de Liniers

Imatge de Liniers

Imatge de Liniers

L’autor d’aquesta xiqueta tant imaginativa és Liniers, un il·lustrador argentí entre els seus treballs, destaquen les tires còmiques publicades en premsa. De fet, si voleu veure alguns dels seus treballs, en aquest enllaç torbareu les tires còmiques que publica cada diumenge en el periòdic EL País. Us deixo l’enllaç per si voleu pegar-li una ullada als seus dibuixos. Jo de moment, ja tinc una cosa més  que afegir al meu llistat de coses pendents: cercar llibres sobre Enriqueta.

https://elpais.com/autor/ricardo-liniers-siri/

Imatge de Liniers

FELIÇ SANT JORDI!

FOTO PROJECT: Dia 10

 

LA HISTÒRIA DE JAN

Segurament, alguna vegada, haureu sentit o, millor dit, haureu vist aquesta frase en algun post o stories d’alguna de les xarxes socials que utilitzeu: “Los abuelos deberían ser eternos” . És una frase molt emotiva perquè totes hem tingut iaies i iaios amb els quals hem compartit moments de la nostra vida, sobre tot en la infantesa. Les persones més afortunades poden presumir de tenir-los encara prop malgrat la seua avançada edat i ens recorden, als que ja no els tenim entre nosaltres, la seua absència experimentant eixa felicitat “robada” que el pas del temps ens ha llevat. Ens queda recordar-los, mirar fotos amb eixa tendresa de les primeres vegades i mantenir-los vius a través del nostre dia a dia.

isabelcogollosferrer©2023

Doncs, aquesta frase que a simple vista és meravellosa i que tothom voldria que fora certa, per a mi és queda curta perquè no podem restringir l’eternitat tan sols a elles i ells ja que hi ha moltes altres persones en el món que haurien de ser ETERNES. Persones que amb la seua experiència ens ajuden a veure les coses amb una altra perspectiva, persones que amb els seus coneixements sobre una determinada matèria ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida, persones que deixen un món millor del que s’han trobat i Bernardo Moll és una d’eixes persones.

Imatge via Google

Ahir em vaig assabentar de la seua mort. Per a moltes de vosaltres, estic segura que no sabeu qui és. Si us soc sincera jo no el coneixia pel seu nom sinó més bé per un documental que va realitzar l’any 2016 titulat “La historia de Jan”. I el fet de no saber el seu nom, em fa plantejar-me i reflexionar algunes coses de les quals parlo amb el meu alumnat de Cultura Audiovisual.

Imatge via Google

Últimament les televisions i plataformes digitals com ara Netflix ens ofereixen, com ho ha fet sempre la publicitat, “productes” per tal d’atreure el major nombre de consumidors. Els documentals o “docuseries” (el terme que més escoltem últimament) són produccions audiovisuals que tracten sobre la vida d’alguna persona que és coneguda per la multitud per la professió que exerceixen. Així, ens trobem documentals que ens relaten la vida de futbolistes, actors, cantants i perquè no influencers. I els nostres cervells comencen a emmagatzemar dades com ara que si tenen una mitjana de 150 bosses en el seu armari,  que si es gasten 95 euros en llaminadures en un dia o si li regalen 3 cotxes a la seua parella per al seu aniversari. I la pregunta que em faig és: I això què aporta a la meua vida?

En canvi, hi ha altres documentals que commouen, que mostren una realitat que, tal vegada, s’assemble més a la nostra vida o ens recorde a la d’alguna persona que coneixem i que la seua visualització ens forme com a persones, ens fa créixer, plantejar-nos temes, aprendre coses noves i nodrir-nos com a éssers humans i això, creieu-me, no té preu. Si volem que la societat evolucione, hem d’acceptar que una vegada arribem a aquest món, una de les nostres funcions és millorar-lo i la nostra manera de pensar, d’actuar i de SER seran decisives per a que això passe.

És per aquesta raó que avui volia parlar-vos d’un pare (cineasta) i d’una mare (actriu) que un 4 de novembre de 2009 van donar la benvinguda a aquest món al seu fill (Jan) que va nàixer amb síndrome de down. Després del diagnòstic, Bernardo va escriure durant 5 anys en un bloc el seu dia a dia amb Jan i també va gravar escenes quotidianes amb una càmera HD que li van demanar als Reis Mags i, amb tot aquest material, van fer una pel·lícula perquè com bé explicava Bernardo:

“Hi ha molta temor a allò que es desconeix. He vist com la gent mira a Jan, moltes vegades amb pena, i això que ell no té uns trets excessius. M’agradaria que la pel·lícula servira per a que el públic veja que no passa res, que li pot passar a qualsevol i que es tracta d’una història de superació i acceptació”.

Aquesta entrada d’avui és un homenatge a un pare que, amb la seua existència, sens dubte, ha deixat un món millor per a totes i tots.

Si voleu veure la pel·lícula està disponible de manera online en la plataforma de RTVE. Aquí us deixo l’enllaç:

https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/historia-jan/6458298/

Ens veiem en la pròxima entrada!

FOTO PROJECT: Dia 9

 

FOTO PROJECT: Dia 8

 

FOTO PROJECT: Dia 7

 

FOTO PROJECT: Dia 6

 

FOTO PROJECT: Dia 5

 

FOTO PROJECT: Dia 4

FOTO PROJECT: Dia 3

FOTO PROJECT: Dia 2

FOTO PROJECT: Dia 1

FOTO PROJECT

Primer dia de vacances i us vull presentar un projecte divertit i curiós per als pròxims dies que crec que us agradarà.

Es tracta de fer fotografies amb un tema que us plantejaré cada dia així que espero la vostra visita al bloc i, sobretot, que fésseu unes fotografies ben boniques amb les que podreu fer... Un moment... Ho sento... No puc fer espòiler...

 

Imatge via GOOGLE

Ens veiem demà en la pròxima entrada!