Avui
dia 28 de juny és un dia molt important per al col·lectiu LGTBI perquè es
reivindiquen els seus drets però també ho hauria de ser per a tots i totes.
Vosaltres no ho heu viscut però, fa cosa de 30 anys, estimar a una persona del
mateix sexe era una malaltia. Sí...ja sé que alguns de vosaltres en aquest
moment no doneu crèdit a les meues paraules però si us poseu en el Google, trobareu
coses aberrants...
Jo
conec persones que se n’han anat del seu poble per poder viure la seua vida en
llibertat, persones que s’han casat i han tingut fills i aparentar allò que no
eren per tal de ser acceptats per la “societat” i encara ara, trobem situacions
en els instituts en les quals l’opció sexual és motiu de burla per alguns
companys i companyes. I jo em pregunto, aquesta és la “societat” que volem?
Afortunadament,
cada vegada existeixen persones més respectuoses, més empàtiques i que
faciliten que la gent que els envolta sigue igual de feliç que elles ho són.
Fa
uns dies m’emocionava veient la reacció dels veïns de Villanueva de Algaidas
(Màlaga). Resulta que l’alcalde d’aquest poble, de no més de 5.000 habitants,
havia penjat en l’Ajuntament una bandera LGTBI i 3 veïns es van queixar. La
Guàrdia Civil va anar al consistori per informar a l’alcalde que havia de
retirar-la. Un jove va repartir pel poble 400 banderes que no s’havien pogut
utilitzar per l'anul·lació de les manifestacions d'aquest any pel coronavirus i la gent del poble es va dedicar a penjar-les en les
seues finestres i balcons donant una lliçó extraordinària. I
una altra vegada més la gent major, que té molta més experiència i saviesa que
nosaltres, s’implicava com podeu apreciar en la següent imatge.
 |
| Imatge de |
Podeu
llegir la noticia sencera en el següent enllaç:
Quan
comento que les coses no han canviat tant em refereixo a temes com aquest. Que
en ple segle XXI la “societat” no entengue de diversitat i de diferència i que
tots i totes tenim el mateix dret a ser feliços, ens hauria de fer reflexionar
sobre quina “societat” tenim i quina “societat” volem.
Fa
uns dies el cantant Pablo Alborán reconeixia en un vídeo la seua
homosexualitat. Sensible i dolç com és ell, ho deia d’una manera tranquil·la i
molt bonica: "Estoy
aquí para contaros que soy homosexual. No pasa nada, la
vida sigue igual. Yo necesito ser un poco más feliz de lo que ya era"
Les
respostes no es van deixar esperar i, una vegada més, els estereotips que
durant tant de temps hem tingut interioritzats afloraven en algunes de les
opinions a l’hora de parlar d’aquest tema.
La
periodista Sonsoles Onega, al comentar la notícia deia: "Pablo
Alborán, que te queremos. Yo lo siento, porque es guapísimo". A veure dit així sembla una desgràcia i jo em pregunto:
És que ha deixat de ser guapo perquè és homosexual? Per a mi, segueix sent
igual de guapo que abans i, francament, Sonsoles ara tens el mateix nombre de
possibilitats que abans de tenir un romanç amb ell...
De
la “factoria” de Sálvame, Carlota Corredera comenta al respecte: “De
cara a las fans y de cara al público... bueno pues era el yerno ideal, ¿no? Y
bueno pues de cara a la galería era una cosa y luego en su vida privada era una
persona que era otra”. A veure…
dit d’aquesta manera pot interpretar-se com que Pablo Alborán portava dues
vides diferents i podria denotar certa hipocresia per la seua part al tenir-nos
“enganyats” sobre la seua orientació sexual... En quan a l’expressió “yerno
ideal” em pregunto: Què passa? Si se casa algun dia, la mare de la seua parella
serà la seua sogra i, per tant, ell podrà ser el seu gendre ideal no?
Aquests
estereotips estan molt vigents en el dia a dia i, encara que moltes vegades els
comentaris es realitzen sense cap tipus de maldat, demostren quin és el sentir
en aquests tipus de temes. Resulta que ser “homosexual” es converteix en
notícia perquè les persones que ho són, moltes vegades, es veuen obligades a
reconèixer-ho públicament. En canvi, els heterosexuals no anem amb un cartell
penjat en el coll dient que ho som. No hi ha cap necessitat de parlar de la
nostra vida privada i ningú s’hauria de veure´s obligat a mostrar la seua
intimitat de manera pública. Pablo Alboran haurà sigut molt discret en les
seues relacions per tal que els paparazzis no hagin captat cap imatge d’ell
besant-se amb la seua parella i que aquestes sortiguen publicades en les
portades de la premsa del cor.
Ser discret,
significa que no haurà pogut exterioritzar l’amor que sent per la seua parella
de manera pública a diferència de com ho podem fer la resta. Ser discret
significa que no s’ha pogut mostrar tal i com és i que ha renunciat a la seua
llibertat com a individu. Ser discret significa que ha hagut de viure
renunciant a l’espontaneïtat. Ser discret significa portar un pes en la
motxilla que, a la fi, ha pogut deixar anar...
Enguany
havia preparat un projecte per al meu alumnat de 2n d’ESO. Tot va començar en
setembre quan us vaig donar un retrat de Paul Klee per a que el pintésseu amb
llapis de fusta. Les peces fragmentades que componien la cara, donaven peu a
emprar molts de colors i que els resultats foren molt diferents l’uns dels
altres. Després cadascú, vau escollir una zona per fer un collage. Un altre
dia, us vaig demanar que em diguésseu un color a l’atzar i que comprésseu una
cartolina d’aquest color (seria per al fons del retrat). El projecte es basava
en la sorpresa per tal de no condicionar el resultat final. Un dia us vaig
demanar que triésseu una opció (xiquet, xiqueta, home i dona) i vau completar
el retrat amb unes ulleres, uns llavis o un bigot. Finalment, vau realitzar uns
“complements” que van ajudar a acabar el vostre treball.
I
avui els vostres dibuixos es converteixen en reivindicació. Perquè celebrar
aquest dia és celebrar el camí recorregut pel col·lectiu LGTBI durant aquests
anys.
Sé
que alguns de vosaltres heu tingut dubtes a l’hora d’escollir el gènere en
classe per a la realització d’aquest treball. Sé que d’altres aquest tema no us
resulta còmode pels estereotips que ens han inculcat però sé que tots i totes
sou capaços de reflexionar sobre aquest tema i millorar com a societat!
Espero
que us agrade el resultat. Pulseu en el següent enllaç per tal de
visualitzar-lo. I si ho trobeu, podeu compartir-lo en les xarxes socials!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada