# pràctica creativa

A aquestes altures de la pel·lícula ja us haureu adonat que la paraula “creativitat” és una de les meues favorites en classe.

Amb aquesta entrada, comencem una nova secció en el bloc que contindrà entrades sobre l’aplicació pràctica de la creativitat en l’àmbit més domèstic i quotidià. Encara no sé ben bé amb quina periodicitat publicaré aquest tipus d’entrades però el que sí tinc clar és que vull demostrar-vos de la importància i la necessitat de la creativitat en les nostres vides.

Fa unes setmanes vam celebrar Carnestoltes i vaig haver d’iniciar-me per primera vegada en el món de les manualitats “infantil” per crear una guitarra elèctrica per als meus fills.

En un principi vaig pensar: “Isabel, ho tens fàcil. Mires en Internet uns quants vídeos de youtube, els tutorials d’alguns blocs i assumpte solventat”. Però el que en un principi semblava tant senzill, va anar complicant-se per moments...El meu cap no parava de pensar... Una idea d’aquí... Una idea d’allà. I si faig aquesta opció... No millor aquesta altra... I a la fi no vaig seguir cap tipus de tutorial i amb tota la informació que tenia vaig decidir crear la meua pròpia versió sobre aquest instrument.

I aquí comença un procés creatiu llarg per al que havia de ser una simple guitarra de cartró i com una professora de plàstica hipermegasupermotivada va convertir en una obra d’enginyeria alemanya...jajajajajajajaja

El primer que vaig fer va ser aconseguir el material bàsic per a la seua construcció. Vaig anar al bar de l'institut i vaig demanar que em guardés unes quantes caixes.

Una vegada en casa, vaig mirar les parts i l’aspecte que tenia una guitarra elèctrica i vaig començar per dibuixar les formes més bàsiques sobre cartró. Dibuixades les siluetes, vaig retallar amb negre les mateixes formes per tal de poder-les folrar després.

Després d’haver visionat alguns vídeos, tenia clar que no volia una guitarra realitzada sobre una única planxa de cartró sinó que volia aportar més realisme al resultat final donant profunditat a la forma de l’instrument. I aquí és on vaig pensar en utilitzar els taps que normalment reciclo per aconseguir el volum desitjat.

Una vegada aferrats els taps sobre el cartró amb cinta a doble cara, havia d’anar donant-li un acabat més pulcre a la guitarra. Vaig emprar la famosa “cinta de pintor” i començar a tapar els laterals intentant donat un acabat el més acurat possible. Amb tires de cartolina negra i roja vaig adornar els laterals i posteriorment vaig cobrir la superfície amb la cartolina negra que havia retallat al principi.

Fins aquí tot bé però el problema va sorgir quan vaig voler incorporar el màstil de la guitarra: no aconseguia que aquesta part fos tant consistent com l’anterior. En un principi volia aferrar les dues parts que configuraven aquesta part per damunt del cos de la guitarra però el resultat era molt endeble. Així que una vegada més, la creativitat va ser la que em va ajudar a trobar aquella solució que necessitava per tal de poder acabar la guitarra elèctrica a temps. Vaig emprar el mateix sistema del taps per tal de donar profunditat i consistència a la peça. Vaig haver de perforar la par superior de la guitarra que ja tenia folrada amb cartolina i vaig introduir el màstil dins de la superfície. El resultat una guitarra consistent encara que no a prova de bombes per a uns nins de 3 anys.

Després, com podeu observar, em vaig dedicar a elaborar aquells petits detalls que ajudéssen a reconèixer l’instrument i me’n vaig inventar d’altres (una altra vegada la creativitat fent-ne de les seues...jajajajaja) com ara les estrelles que tant li encanten a Andreu.

Aquí podeu veure el resultat final encara que el millor de tot va ser la frase de Bernat mentre em supervisava tot el procés: “Mamà, la guitarra està quedant molt xula”.

Quasi se m’oblidava ensenyar-vos el disseny de la camiseta de rockeros. Com que tenia poc temps per cercar una camiseta amb la llengua dels Rolling Stones, vaig decidir dibuixar-la amb feltre i cosir-la sobre un jersei negre!

Espero que us haja agradat!