divendres, 28 d’octubre del 2016

Carta...

....als meus alumnes

Tots passem en la vida moments que ens fan replantejar-nos situacions o coses. I és que la vida és així: un aprenentatge continu. Personalment, quan passo algun d’aquests moments penso: tot passa i això també passarà. I d’aquesta manera, l’espera se’m fa més “agradable”.

L’any passat vaig poder a la fi acabar un projecte que tenia temps començat: la meua tesi doctoral sobre publicitat. Podria pintar-ho molt bonic i dir que la seua realització va ser molt fàcil i gens dura però mentiria. La vostra professora de plàstica va plorar, en moltes ocasions, pensant que no podria acabar-la. Eren moltes coses que havia de fer a la vegada i he de reconèixer que en alguns moments vaig pensar en tirar la tovallola. Però el cas és que cada vegada que pensava en deixar-ho, alguna cosa dins de mi m’impulsava a continuar un projecte al que li havia dedicat moltes hores de lectura i estudi.

Així que, entre “ho deixo o no” i plors, vaig continuar endavant fins que la vaig acabar. I per què us conto això? Doncs, perquè tots tenim algun motiu per continuar endavant i aconseguir poc a poc els nostres somnis i perquè vull que sapigueu que vosaltres, els meus alumnes, també podeu ser capaços de sortir-ne benparats d’algunes situacions en les quals podreu trobar-vos en aquest procés d’aprenentatge.

En la part pràctica de la tesi, vaig analitzar els anuncis publicitaris televisius del Banc Sabadell. Vaig haver de visionar moltes vegades cadascun dels anuncis i he de reconèixer que observant alguns d’ells, vaig aprendre molt d’alguns dels seus protagonistes i vaig conèixer històries realment interessants que em van animar a continuar. Una d’elles va ser Teresa Perales. A continuació us deixo l’anunci on explica un poc la seua història.




Però si voleu saber un poc més d’ella, us deixo l’entrevista completa on, a més de descobrir un poc més de la seua història, us contagiareu d’energia positiva i entusiasme a través del seu somriure i les seues paraules i al final del vídeo no tindreu cap dubte: 

Heu de continuar mirant cap endavant!





3 comentaris:

  1. Hola Isabel!!
    Enhorabona!! Estic molt contenta que hagis continuat endevat i hagis aconseguit el que et proposaves!!
    La veritat és que si que hi ha moments en que no saps que has de fer, i jo m'alegro molt que hagis tirat endavant.
    La veritat és que, com tu has dit, Teresa Perales té molta energia positiva, i que les seves paraules m'han omplit d'obtimisme!!
    Molts besets, Margalida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Margalida!

      Moltíssimes gràcies per aquest comentari. Aquesta entrada és molt diferent a les que esteu acostumats però trobava que era important compartir aquestes emocions i sensacions amb vosaltres.

      A la fi de tot s'apren. Fins que no vaig fer la tesi no coneixia a Teresa Perales i he de dir-vos que la seua història, a més d'emocionar-me, em va donar forces per a seguir endavant. Tinc altres anuncis igual de motivadors que aquests que aniré mostrant-vos en altres entrades.

      Molts besets, Isabel.

      Elimina
  2. Aquesta entrada m'ha agradat molt.😍 Te un significat molt emotiu. Aquesta al·lota que neda paralitica es un gran exemple a seguir.🏆👌🏼
    {Joana 1ESO E}

    ResponElimina