Entrada perruna

Començar un any nou sempre em fa molta il·lusió i, en el cas del bloc, tinc pensades noves entrades i algunes idees que crec que poden resultar-vos interessants. En un principi aquesta entrada estava pensada per publicar tot just després de les vacances de Nadal però,com ja sabeu tots, dos nins m’ho impedeixen...jajajaja. Ara estareu pensant: excuses, la profe també té excuses...

L’entrada d’avui és especial perquè tracta un tema que per a mi és molt important. Els Reis Mags solen portar als nins que s’han portat bé aquells regals que han demanat en la carta. La majoria de vegades són joguets que els fan especial il·lusió però en algun casos els Reis regalen algun tipus de mascota.

http://immacreativa.blogspot.com.es/

I és aquí on hem de ser molt responsables amb allò que demanem. Un animal no és un joguet. Un animal és un ésser viu que necessita d’unes atencions. En la meua casa sempre hem tingut gossos i he de reconèixer que els meus pares sempre m’han inculcat que és una responsabilitat. Les associacions i refugis estan plenes d’animals que busquen, després de ser abandonats, el confort d’una llar.

http://www.mundoperros.es/          http://pequelia.republica.com/

Tots sabeu, que molts dels animals que es regalen durant aquestes dates, són abandonats, bé perquè els cadells tornen grans, bé perquè són animals exòtics que requereixen d’unes atencions difícils de complir.

Afortunadament, hi ha moltes associacions que s’encarreguen d’ajudar a aquells animals que són abandonats però, el més important és conscienciar a la gent que tenir una mascota significa adquirir una sèrie de responsabilitats que aquesta comporta.

La història que avui us mostro a través d’un conte és realment bonica. Galgui, com podeu suposar pel seu nom, és un galgo. Tots sabeu la història d’aquesta raça: són gossos que destinats a la caça i que, en ocasions, són abandonats inclús maltractats, quan ja no poden “utilitzar-se” per aquesta afecció.

www.galgui.es

La idea naix de persones que es troben molt conscienciades amb aquest tema i que intenten aportar un granet d’arena a través d’un conte amb el qual mostrar la situació real en la qual es troben aquests animals. Ma José Rodríguez Gómez és la que responsable d’aquesta iniciativa i Andrés Arcós és l’il·lustrador encarregat de narrar aquesta història amb imatges.

www.galgui.es

Si voleu saber més d’aquesta història podeu consultar les següents adreces:

www.galgui.es

http://www.menguao.com/ilustracion/category/work-in-progress

  

Jo encara no el tinc però serà una de les pròximes adquisicions per a que el dia de demà Andreu i Bernat sapiguen estimar els animals i donar-los tot l’afecte i l’atenció que necessiten. Mentrestant la seua mare gaudirà de la història i de les il·lustracions del llibre.

Ens veiem en la pròxima entrada!