diumenge, 19 d’octubre del 2014

La vie en rose



Avui dia 19 d’octubre, com cada any, se celebra el dia mundial contra el càncer de mama. De vegades, he sentit opinions que critiquen el fet de reduir una malaltia a un dia en el calendari. A mi, aquestes iniciatives em semblen bé. Està clar que donar-li un dia no ajuda a superar-la però, sí que ajuda a fer-la més present, més visible ja que estic segura que tots tenim o hem tingut algun familiar, amic o conegut que l’ha patida. És molt important una detecció precoç de la malaltia per tal que les possibilitats d’èxit augmenten i aquesta es pugue superar.

Cada vegada més la gent participa de manera més activa en la lluita. Són moltes les iniciatives amb les quals s’intenten recaptar diners com ara les conegudes carreres solidàries que es realitzen en moltes de les nostres ciutats per tal d’ajudar a combatre aquesta malaltia.

www.noticiasdenavarra.com
Cada vegada més les entitats, administracions, etc, intenten mostrar-se solidàries amb les persones que pateixen aquestes malalties. Encara que allò que més interessa són els ajuts econòmics per tal de seguir investigant i tenir recursos per a poder combatre-la, últimament s’estan veient aportacions simbòliques que ajuden a les dones a veure que no estan soles en aquesta lluita, que tenen el suport de la societat. Un exemple molt bonic del que estic dient és veure com molts edificis i monuments emblemàtics d’arreu del món s’han tenyit de rosa en aquest dia per solidaritzar-se amb elles.

1. La torre Agbar (Barcelona) / 2. El Parlament (Ottawa) / 3. La Casa Blanca (Whashington) 4. El Cristo Redentor (Río de Janeiro) / 5. La piràmide de Yucatán (Mèxic).



I la publicitat també ha de fer la seua aportació en aquest tema conscienciant de la importància que té autoavaluar-se per a fer una detecció precoç de la malaltia per tal de tenir més possibilitats de superar-la.


Vull mostrar-vos una campanya publicitària de l’any 2010, realitzada por la agencia DDB Group en Singapur per a la Breast Cancer Fundation. Aquesta campanya consta de tres anuncis en els quals s’utilitza el cos d’una dona per a emetre el missatge. L’objectiu és conscienciar a les xiques de la importància de fer-se de manera regular auto-exploracions per tal de detectar qualsevol anomalia que ens pugue advertir que alguna cosa no funciona.

L’artista Andy Yang Soo Kit va realitzar tres il·lustracions diferents amb la tècnica del body paint que ens fan reflexionar sobre el que realment és important i quines són les coses més supèrflues. 


La campanya, que va destinada a xiques joves, fa una pregunta molt clara:

Are you obsessed with the right things?
Estàs obsessionada amb les coses que realment importen?

De sobra sabeu, que la majoria de les xiques joves estan molt preocupades pel seu físic però, realment és això el que importa?

En la primera il·lustració es tracta el tema de les imperfeccions i concretament, el tema de l’acne. Tenir grans és una qüestió d’adolescència. Encara que les marques de cosmètics ens vulguen vendre la idea de rostres perfectes, tots sabem que les imperfeccions existeixen i que no s’han de veure com una cosa negativa sinó més bé una característica més que fan a les persones úniques i diferents. Algunes com els grans s’aniran atenuant amb el temps i d’altres, ens acompanyaran sempre.


En una altra il·lustració es tracta el tema dels cabells llisos i perfectes. Això em recorda els anuncis d’una marca que parlen de “cabells encrespats” com si fora una gran desgràcia.


I finalment, un tema que també preocupa molt com ara el pes. La publicitat ens bombardetja amb imatges de cossos perfectes que la majoria de vegades són fruit de programes de retoc d’imatges per tal de vendre’ns productes amb els quals aconseguirem una figura esvelta. 

I si no era suficient haver de sofrir la publicitat de tots aquests productes “miraculosos”, les empreses ens ofereixen d’altres amb els quals podrem simular la perfecció que ens prometien els productes anteriors. La nova gama de productes push up en són un exemple.


En un futur, m’agradaria veure campanyes més constructives com l’anterior, deixant a banda eixa perfecció que la publicitat comercial intenta vendre’ns cada dia.
 



dimecres, 15 d’octubre del 2014

L'aniversari d'Andreu i Bernat (2a part)



Després d’explicar-vos cóm havia organitzat la festa dels xiquets, em quedava explicar-vos els detalls que vam rebre per part de familiars.

Tenia molt clar que en la 1a festa d’aniversari d’Andreu i Bernat, els faria unes corones ben xules que combinessen amb el tema i colors escollits però, la tia Irene se’m va avançar i ens va enviar tot un kit d’aniversari per a Andreu i Bernat. No podeu imaginar-vos la meua sorpresa! Irene és psicòloga però, com ara podeu comprovar, és molt enginyosa i la veritat és que va ser tot un detall. Ja us he comentat moltes vegades en classe tots podem ser molt creatius i que la pràctica és molt important per tal d’aconseguir-ho.



Com podeu veure, es tracta d’unes corones que podrem utilitzar en pròxims aniversaris ja que els números són intercanviables i la tia Irene els ha dibuixat i retallat tots.

Després, la iaia Isabel també els va fer un pastís (no comestible) amb goma eva. El pastís els el va donar aquest estiu durant les vacances i els vaig fer moltes fotos divertides amb les corones i el pastís. 



Com podeu apreciar a la foto, està totalment personalitzat amb els seus noms. Ens va encantar encara que crec que Andreu s’haguera estimat més un pastís comestible, ja, ja.


I vosaltres, cóm celebreu els aniversaris?