La "CRISI" de la imaginació

Ha passat quasi una setmana des que va acabar el MUT i el globus no s’ha desinflat. Com tots els anys m’he quedat amb ganes de més però, és que un cap de setmana a l’any no és suficient per a IMAGINAR...

Cartell MUT 2025

Enguany no tinc ni una sola foto meua que pugue testimoniar que he anat al festival però, amb el transcurs del temps, me n’he adonat que hi ha altres coses que poden certificar que sí que he estat. Perquè les fotografies ens poden ajudar a recordar moments viscuts en altres èpoques però, els records es queden en nosaltres de moltes altres maneres. No només amb les instantànies visuals capturades sinó amb eixes emocions que recorren el cos i que romanen per a sempre en el cor enriquint el nostre interior per a que, en aquells moments complicats que tots transitem, fer més lleu les diferents situacions viscudes.

Imatge via PINTEREST

Cada any, conto al meu alumnat com em vaig enamorar del pallasso i els explico que el terme “amor” va més enllà d’eixa recerca d’un amor adolescent que perdure i s’allargue fins al final dels nostres dies. Quan més grans ens fem, som més conscients que la paraula “AMOR” té un significat molt més ampli que eixe amor de parella que se’ns mostra en les pel·lícules romàntiques que tots hem “consumit” en la nostra adolescència. I, encara que esta bé tenir i experimentar aquest tipus d’amor, n’hi ha més amors que percebem i que haurien de perdurar en el temps, sent l’amor universal el que més hauríem de practicar en benefici nostre i, com no, de la Humanitat.

Imatge de Pau Palaus

Anar al MUT és compartir les vivències i emocions dels qui les protagonitzen, és tornar a la nostra infantesa, rescatar-la (després d’haver sigut segrestada) i reviscolar-la per a que torne a formar part del nostre dia a dia. Perquè és justament en aquesta etapa, on el joc, l’experimentació, la imaginació, la il·lusió i la creativitat són els vertaders protagonistes. Recuperar eixa capacitat d’observació mirant com es mou un cargol lentament després de la pluja, eixa paciència infinita per fer cada vegada un bombolla de sabó més gran que l’anterior, eixa mirada ingènua i genuïna veient un truc de màgia...

www.festivalmut.es

La infantesa viscuda hauria de continuar en nosaltres fins a l’últim sospir, no a mode de record i de nostàlgia, sinó com una manera de viure. Les arts escèniques fan que la infantesa no tingue data de caducitat, que poguem albergar-la en el nostre interior després de cada somriure de complicitat provocat per històries rocambolesques, estranyes, desbaratades i sorprenents que són representades en viu i en directe davant dels nostres ulls. Històries que poden semblar difícils de comprendre a simple vista però, que si aprofundim una mica en elles, podem trobar la resposta a eixes preguntes que sovint ens fem.

www.festivalmut.es

En l’obra “La crisi de la imaginació” els personatges, a través del ball, ens mostren de quina manera la imaginació forma part de les nostres vides creant mons màgics en els quals podem endinsar-nos, navegar i ressorgir amb més intensitat malgrat els moments crítics que totes tenim en algun moment de la nostra vida. Els acompanya un globus que per a mi simbolitza eixa imaginació tant present en els primers anys de la nostra existència i que hauria de seguir-nos acompanyant de per vida.

www.festivalmut.es

Per cert, si esteu intrigats de com és realment el pallasso del que em vaig enamorar fa dos anys, en aquest entrevista teniu la resposta. Us deixo l’enllaç. Un consell: “no és el seu físic sinó el que diu”.

https://www.ara.cat/cultura/nostre-fill-dies-seguits-mateix-lloc-ja-li-diu-casa_1_5454721.html

Ens veiem en la pròxima entrada!